Fundació Miró: Fi de partida
La Fundació Miró en la seva eterna saviesa inaugura l’exposició; Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes. Una exposició que pren com a punt de partida els escacs per repassar l’art des de les primeres avantguardes fins a l’art conceptual dels anys setanta. Sota el signe d’aquest joc, i l’excusa de Duchamp ens són mostrats a artistes com ara Paul Klee o Calder, Max Ernst, Noguchi o Yoko Ono, entre d’altres. Aquest joc, que ens recorda a Ingmar Bergam, Jorge Luís Borges i que conté l’èpica de la multiplicitat i l’enginy és el protagonista. És un lev-motiv que suporta tots els artistes i les seves obres (moltes de les quals són el primer cop que s’exposen a l’estat). Una exposició que cal visitar aprofitant aquests dies. Només una cosa pot molestar a l’espectador: Duchamp. Aquest artista, convertit en el pal de paller de tota explicació moderna de l’art, comença a estar esgotat ja en l’art actual. Potser les explicacions cabalístiques de la seva obra s’escapen ja del recipient artístic en el que són dipositades. Aquesta exposició, però, cal veure-la o potser jugar-la?
Mad Men
Qui no vol ser Don Draper, l’elegant Moisès publicista de Nova York? Per aquest cap de setmana llarg us recomanem que mireu la sèrie Mad Men. Una sèrie estrenada el 2007 i que ens mostra la vida de diferents publicistes de Nova York dels anys seixanta. El seu creador Mathew Weiner dibuixa un retaule de personatges que il·lustra la societat WASP de Manhattan. La guerra de Corea, del Vietnam, les lluites pels drets civils, les infidelitats… Episodi rere episodi anem descobrint les caigudes, les aspiracions, els maldecaps d’una classe social molt determinada. L’atent espectador podrà comprovar que tot heroisme sorgeix per l’habilitat comercial d’executius que no tenen escrúpols, treballadors que han oblidat la plusvàlua del seu treball i fetges castigats per l’alcohol a deshora. Aquesta combinació es presenta amb un guió genial i uns actors a l’alçada. Simplement escarxofeu-vos al sofà i gaudiu-ne.
Isaac Asmiov i la Fundació
Si les dues recomanacions anteriors no us satisfan, la primera per la mandra de pujar a Montjuïc i la segona per la falta de ganes d’estar 45 minuts davant la pantalla, us recomanem una lectura intel•ligent i útil. La Fundació d’Isaac Asimov. Us la recomanem per un simple motiu, per la seva visió del futur. Aquest llibre i la consegüent saga, ens parlen del col·lapse d’una civilització i el renaixement d’aquesta. Un renaixement que és degut a la psicohistoria, una ciència capaç de predir el futur gràcies al tractament de grans quantitats d’informació generades per estadístiques. Una ciència capaç de calcular el futur. Us sona? El Big data portat a l’extrem. Amb una sofisticació que permet arribar a predir mil·lennis d’història humana. Si actualment Facebook ja pot saber qui guanyarà les eleccions als EUA, us imagineu que un món on es pugui calcular la mateixa Historia, on puguem saber gràcies a algoritmes indesxifrables si els EUA deixaran de ser un imperi i com serà la Xina d’aquí a cent anys? Deixeu-vos sorprendre per una de les grans plomes de la ciència-ficció, deixeu-vos endur a un futur tant llunyà com remot i embarcar en aventures galàctiques! Llegiu Fundació, d’Isaac Asimov.