Les darreres eleccions del 27 de setembre de 2015, que van entronitzar el grup parlamentari de Ciutadans al lideratge de l’oposició, també van dur Jorge Soler (Lleida, 1975) a l’escó per primer cop. Aquest metge especialista en medicina familiar, professor de la Universitat de Lleida, membre en excedència de l’Institut Català de Salut i escriptor es va presentar de número u pel partit taronja a la circumscripció de Lleida. Ara exerceix diferents càrrecs al Parlament, on és membre de la diputació permanent, portaveu a la Comissió de Salut, portaveu a la Comissió de l’Estatut dels Diputats, membre de les comissions d’Ensenyament, Seguretat Viària, Empresa i Coneixement, i membre del Consell Assessor del Parlament sobre Ciències i Tecnologia.

Aquesta és la seva primera legislatura com a diputat i abans ja era docent a la Universitat de Lleida i també era membre de l’Institut Català de Salut (ICS). Aleshores entenc que ha viscut des de l’àmbit acadèmic i professional i des de l’escó el canvi de titularitat a la conselleria de Salut, amb la marxa de Boi Ruiz i l’entrada de Toni Comín.

El que jo he vist és una política de retallades els darrers anys, és el que jo he viscut com a professional.

No hi ha cap canvi? Boi Ruiz i Toni Comín són dues persones amb perfils molt diferents.

En definitiva no hi ha hagut canvis. La inacció ara mateix en política sanitària… No ha canviat res, ha passat un any i aquí no hi ha hagut cap canvi. L’únic canvi que sé jo ha estat el de la Clínica del Vallès [El Departament de Salut va fer fora aquest centre privat de la xarxa hospitalària pública fa uns mesos].

Hi ha també la situació del consorci sanitari de Lleida, que sembla que no tirarà endavant.

Bé, de moment ha quedat paralitzat, ja fa temps que està paralitzat, sí.

Qui en va anunciar la paralització va ser Toni Comín i qui el promocionava era Boi Ruiz.

Bé, [el conseller] Comín va dir que volia trobar una fórmula diferent per a fer això. No sé ben bé què vol fer. No ha fet res, per actiu ni per passiu. De fet no va trobar delegat de salut. És que va estar sis mesos per trobar algú que li dirigís la salut a Lleida. Al final ha trobat una persona que és del partit, evidentment, sense trajectòria professional a Lleida. Per tant, entenc que els ha de costar fer alguna cosa. No sé exactament cap a on va.

He buscat informació sobre la problemàtica del consorci de Lleida i m’ha costat trobar un posicionament clar de Ciutadans en relació a aquest tema. El que he trobat és que Carme Pérez, quan era diputada, va posar objeccions a la seva creació defensant que “el sistema sanitari català ja té estructura suficient com per funcionar correctament” i que la creació del consorci crearia “més despesa”.

A Lleida, nosaltres, personalment jo i els nostres regidors varem dir no al consorci. I varem dir no al consorci pel motiu i per la forma en què estava regulat.

“Varem dir ‘no’ al consorci de Lleida per por a una privatització”

Per temor a una privatització encoberta?

Per por a una privatització i perquè la gestió era opaca. I nosaltres estem absolutament en contra del que són estructures administratives doblades, de gerents que cobren sous i ningú sap exactament quins són, de no tenir molt clar si és una cosa pública o acaben sent altres formes de concertació. Per tant, nosaltres ens varem oposar a tot això. Al que no ens hem oposat… si que és cert que nosaltres demanem una millora del sistema sanitari a Lleida.

Entenc que es refereix a més inversió.

Evidentment passa per revertir les retallades, per contractar més personal, per disminuir les llistes d’espera, per contractar conductors d’ambulàncies, perquè no hi hagi retallades a les nits, perquè no hi hagi mesos i mesos d’inaccessibilitat a tot això. Per tant, si això es fa amb una fórmula, digues-li ‘A’, digues-li ‘B’, no ho sé exactament. Perquè el nom evidentment és important en quant a fórmula administrativa, per tant no és baladí. Sí que és cert que captació de talent per a Lleida, perquè hi hagi residents, la fórmula inicialment anava una mica postulada a agregar serveis. A Lleida tenim dos hospitals, un és l’Arnau de Vilanova, que és l’universitari, i l’altre és l’hospital de Santa Maria. Estan a cinc-cents metres de distància. De fet, estan separats gairebé pel mig per la facultat de medicina i un col·legi. Si no hi hagués aquest col·legi pràcticament es podrien unir. L’agregació d’això, tècnicament, no era dolent. No té cap sentit que hi hagi un servei de cirurgia a l’hospital de Santa Maria i un altre servei de cirurgia a l’Arnau de Vilanova. Per tant, si la proposta era unificar serveis, nosaltres en això hi estem d’acord. El que no té cap sentit és estar doblant serveis. Com veus, seria un acord amb molts matisos.

He vist que vostè va fer una proposta de llei, que és relativa, sobretot, al tema de la transparència del Sistema Català de Salut (SCS), a les llistes d’espera i la seva millor gestió. M’interessa la qüestió sobre l’optimització dels recursos, com la milloraria vostè?

Aquesta és la clau. I la resposta te la torno en clau periodística: ara mateix, si jo et demano que demà em diguis quin temps d’espera hi ha per les ressonàncies de maluc, què em contestaràs?

Ara mateix no ho sé.

Et repto a que demà em truquis i em diguis quant de temps hi ha per a fer-te una ressonància a l’Arnau de Vilanova de Lleida. O el temps que tardaràs en fer-te un TAC de coll amb contrast al [Hospital Josep] Trueta.

A la web del SCS es publiquen llistes d’espera.

I et repto a que analitzis, com ahir li vaig dir al conseller Comín… vas a un centre i li dius, amb les dades, com li vaig dir ahir al conseller, ahir li vaig presentar les dades de ressonància lumbar d’un pacient que jo tinc a la zona nord de Barcelona, tinc la programació a un any. Un any. Aquí, a la zona de Santa Coloma. Li van donar un any d’espera. I ahir li vaig dir al conseller, vaig entrar a aquesta web que dius, i la que més temps d’espera donava era de vuitanta-vuit dies. Per tant, cal un portal de transparència en la gestió de les llistes d’espera? Indubtablement. És suficient? No. Però és un pas primordial, perquè el que no podem fer és que algú em digui que per exemple estan donant ressonàncies a la Vall d’Hebron –m’ho invento– a trenta-quatre dies, i que potser als [hospitals] Clínic o Sant Pau me les estan donant a dos-cents dies. Per tant, el que hem de fer és fer-ho públic, però públic de veritat, no el que hi ha ara, que és propaganda.

“Cal un portal de transparència en la gestió de les llistes d’espera? Indubtablement. És suficient? No”

Estem parlant de desglossar les dades?

És que no és cert el que es publica. Li vaig dir al conseller i no ho va desmentir, eh? Ell en això és molt hàbil. Sap que jo quan li dic una cosa, ell no sortirà mai a rebatre-me-la perquè li trauré el paper. Sap que quan li dic que tinc un pacient al que li han programat alguna cosa pel juny de l’any que ve, i no és la primera vegada que li faig, mai veuràs que em dirà que això que li dic no és cert. Perquè sap que a l’escó tinc el paper i li diré “No? Fem una roda de premsa ara i el truquem”. Ja em coneix, sap que jo sóc persona de ciència i que les dades que jo dic les tinc ben lligades i agafades. Per tant, portal de transparència primer, per saber què hi ha. Perquè ara mateix el portal de transparència, si se li pot dir així, no hi és. Segon, perquè al portal s’ha de parlar de moltes més coses que no solsament les llistes d’espera. Hem de parlar de resultats, de càrrega assistencial, del nombre de pacients, del nombre de visites al dia… Per a poder comparar també models de resultats i eficiència. Per què en un hospital fan una cosa i en un altre en fan una de diferent? Comparem. Això és un primer pas, evidentment. El que volem és que això després serà un benefici de retorn. Però és que ara mateix som incapaços de dir-ho. És més, amb les dades oficials tot funciona perfecte.

Entenc aleshores que a partir de la transparència es millorarà el sistema.

Hi ha un pas més. El que hem de permetre és, si tenim bosses de deficiència, detectar-les, hem de saber on són. El que no és just és que una persona pel fet de viure al Maresme hagi d’esperar-se un any i algú que visqui en un altre lloc hagi d’esperar vint-i-cinc dies. Redistribuïm els recursos. Evidentment, intentem que tota l’espera sigui de vint-i-cinc dies i no d’un any. Transparència per a modular les coses. Si a tu t’han d’operar d’una hèrnia i com a usuari tens aquest portal de transparència i jo et dic “miri, l’operaran dintre de deu dies, i a l’altre hospital t’operaran dintre de tres mesos”, com a usuari què faràs?

“El que no és just és que una persona pel fet de viure al Maresme hagi d’esperar-se un any i algú que visqui en un altre lloc hagi d’esperar vint-i-cinc dies”

Aniré on hi hagi un menor temps d’espera.

Són dos hospitals exactament iguals, de qualitat exactament igual. Amb un portal de transparència com el que ha presentat Ciutadans cada mes es podrien avaluar els resultats. Doncs elegeixes. Hospital públic per hospital públic, entren en competició ràpida. Això és el que s’ha d’obrir. Això s’ha de ventilar. El que hem de fer és drenar la gestió, la gestió és opaca.

Creu que la llei que promou té possibilitats d’aprovar-se?

Bé, en aquest Parlament desgraciadament no hi ha interès en què s’aprovin les propostes dels partits de l’oposició. És fàcil que, encara que sigui una necessitat absolutament sentida i perseguida per la comunitat sanitària, no s’acabi realitzant. Nosaltres lluitarem per la seva aprovació. Segurament faran esmenes a la totalitat perquè el Govern no voldrà que es parli de les nostres lleis.

Si hi ha una majoria que tomba totes les propostes de l’oposició, la Comissió de Salut serveix d’alguna cosa?

A la Comissió de Salut passa justament al contrari, s’aprova tot el que diu l’oposició. És al revés perquè estan en minoria. A la Comissió de Salut, amb l’excepció de Junts pel Sí, ens posem d’acord bastant fàcilment.

Amb la CUP també?

Sí, sí, clar. A totes les votacions. Pensa que només que la CUP s’abstingui i tots els demés votem a favor de les nostres propostes, Junts pel Sí perd sempre. Totes les comissions, des que va començar aquesta legislatura les han perdut totes, sense excepció. A la Comissió de Salut sempre ho han perdut tot, absolutament sempre. El nostre projecte social està molt proper a tota la branca de l’oposició. Pel que fa a aquesta llei, el Govern presentarà esmenes a la totalitat; si la CUP s’absté, passarem.

Vostè té l’esperança que la CUP s’abstingui?

Sí, sí.

Amb tot el que ha explicat de la importància que té que no hi hagi bosses de deficiència, de millorar els recursos i revertir retallades, xoca una mica que el seu company Fernando de Páramo digués que Ciutadans no s’oposa al fet que Jorge Fernández Díaz segueixi de ministre, després d’haver dit aquella famosa frase de “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Em xoca que vostè, que coneix i defensa el SCS, i el seu grup no estiguin en contra que aquest senyor segueixi de ministre. 

Que segueixi de ministre? Nosaltres del que estem absolutament en contra és que ell estigui dient el que diu… si és en contra d’això. Això s’està debatent ara mateix.

De fet tots els grups del Congrés excepte el PP el van reprovar.

Ciutadans també.

Però el que a mi em sorprèn és que més enllà de la reprovació a vostès els sembli bé que segueixi de ministre.

No sé el que ha dit [Fernando de Páramo].

Vostè no hi troba una incoherència en reprovar-lo però acceptar que segueixi al càrrec? Tenint en compte que va dir “Les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles el Centre de Comunicacions i Tecnologia de la Informació…”. Li dic perquè vostè també és membre del Consell Assessor del Parlament sobre Ciències i Tecnologia.

És un tema que jo no conec en profunditat, evidentment. Perquè això és una conversa privada que va tenir i que li van detectar. En tot cas, desgraciadament, qui ha destrossat el sistema sanitari desitjo que tothom a Catalunya sàpiga qui és.

…

Perquè les transferències en sanitat, encara que aquest ministre faci els comentaris més desgraciats que es puguin fer en aquesta vida…

“El conseller que hi havia aquí no era el senyor Fernández Díaz. No ha estat el conseller a Catalunya que ha gestionat i el que ha fet les retallades”

Segurament no siguin només comentaris.

Sí, sí, però el conseller que hi havia aquí no era el senyor Fernández Díaz. No ha estat el conseller a Catalunya que ha gestionat i el que ha fet les retallades. Aquí és fàcil fer demagògia, i uns diuen el PP… perdona, el PP té culpa de moltes coses…

No estic pas exculpant a ningú de l’executiu català ni del Govern de Madrid. Només dic que trobo que són unes declaracions desconcertants i que em sembla curiós que vostè, que és algú de ciència i que s’ha dedicat tants anys a la medicina… doncs que el seu grup no s’oposi a la continuïtat de Fernández Díaz al ministeri.

No ho sé, és que no sé què ha declarat [Fernando de Páramo].