El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà exposa fins al 8 de gener l’obra del ceramista Jordi Aguadé (1925). En un món on les vaixelles s’adquireixen a IKEA, hom ja no tindrà al cap les formes i els volums de la ceràmica Aguadé. El ceramista va aconseguir obrir les formes dels objectes en els seus bonics plats, jocs de cafè o guardioles. Col·laborà amb artistes com el també ceramista Josep Llorens Artigas així com va participar en el grup creatiu de La Cantonada. En la seva obra hi veiem el coneixement de l’artesà barrejat amb la sensibilitat d’un artista. Les qualitats estètiques de les seves peces només són superades per el coneixement dels materials que transforma. La seva obra l’ha fet mereixedor de diferents honors, entre ells la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Una figura que cal tenir en compte. Des de revista Mirall us recomanem que agafeu el cotxe o la SARFA i aneu a boca badar-vos davant les obres de Jordi Aguadé a la Bisbal de l’Empordà.
La tardor comença a aixecar el seu vol i cada vegada ens reclourem més a casa, potser fins al punt de no sortir-ne i hivernar com ossos a la muntanya. Jorge Carrión a Los Huérfanos ens explica la història dels supervivents de la tercera guerra mundial. Se suposa que l’última, en la que els genets de l’apocalipsi aconsegueixen els seus objectius. Els protagonistes viuen reclosos en un búnquer prop de Pequín. L’acció passa allà dins, el protagonista, Marcelo, llegeix el diccionari i cerca el significat de les paraules. Jorge Carrión explora el significat de la memòria d’allò que ens vol dir el passat i com ho analitzem nosaltres. La reinterpretació del passat amb la llosa de la Guerra Civil a l’esquena. Una lectura que ens servirà per entendre els perills de la instrumentalització política de la memòria col·lectiva. L’excusa és la ciència-ficció, la meta: la literatura.
És massa fàcil dir que aneu al Festival de Sitges i que sigueu trekkies per un dia o dos. Nosaltres som fidels a la Filmoteca i per això us diem. Aneu a veure: Alemanya, any 0 de Roberto Rossellini. L’última entrega de la trilogia del director neorealista serà projectada per la filmoteca de Catalunya el diumenge a les 7 de la tarda. Aquesta pel·lícula retrata la vida d’un nen i la seva família després de la derrota nazi. El nen protagonista ha de buscar-se la vida en una ciutat literalment arrasada per la victòria aliada. El testimoni del nen és un rèflex de la vida d’una societat dominada durant una dècada per idees fanàtiques. En aquest film veurem les conseqüències extremes de la ideologia nazi. Com no pot ser d’altra manera la bellesa dels fotogrames de Rossellini mostren la desesperació, el sexe, l’amistat, la destrucció i la tirania en els ulls d’un nen. Última peça de la trilogia abans esmentada; constituïda per Roma, città aperta i Camarada. Les dues primeres centrades en la fase final de la guerra a Itàlia i l’última en les conseqüències d’aquesta, a Alemanya. Un film que entristirà els cors dels espectadors, però potser reafirmarà moltes de les nostres conviccions.