Dijous 13 d’octubre a les 19.30h
Espai AnGram | c/ Caballero, 65 Barcelona

Formes en blanc

La pintura, la plàstica es basa en la forma i el color, en la composició. Però també en un misteri, en una idea i una persona; tu. L’art és allò que no sabem, una forma que s’escapa a la nostra comprensió però ens és familiar, ja que sempre l’hem vist, sempre l’hem tingut a prop. Anna Llimós crea a partir d’un collage, un collage teixit. Un teixit que ha fet algú altre, el ganxet. Un altre que no existeix. Unes formes nívies i obscures, que s’ajunten i creen una imatge. Què és aquesta imatge?, res. Ho és tot.

Una forma quotidiana, una branca, una forquilla, vista des d’un punt de vista nou, el teu. La forma desprèn una certa bellesa, és fruit d’un gest humil i amagat, Anna Llimós el transforma i l’aplica. Evoca una imatge falsa, ens fa entendre una cosa diferent d’allò que hi ha dins del marc. Aquesta cosa, es pot relacionar amb una tercera, amb una quarta i cinquena, es pot escriure un llibre o omplir un catàleg, però qui veurà allò que hi ha dins del marc ets tu. Mostrar un reflex de bellesa, fer-nos apreciar les majestuoses formes que habiten el nostre món, creure que dins d’un globus regnat pel caos, els homes i la natura, hi ha harmonia, una música, hi ha una calma per respirar i poder veure-hi més enllà, és la tasca de l’artista.

Sovint hom no pot entendre allò que ens envolta, allò que potser només és un record, una olor de la nostra infantesa. Allò que ens obre les portes de la nostra imaginació, que ens recorda la nostra àvia i un jardí florit. Una galta pigada i uns ulls verds nebulosos. Anna Llimós construeix imatges que són totes formes, però només són una: la forma d’un treball quotidià i oblidat. Són formes en blanc.

Anna Llimós en les seves composicions, parla d’allò que acaben d’enumerar. Parla d’una cosa invisible, d’un treball que tothom ha ignorat, però tothom veu. El ganxet és el fet de teixir un fil sobre si mateix, gràcies a un punxó recargolat. I on es veu la tasca real de l’artista, que a partir d’una forma comuna, descobreix una bellesa elemental. Això només es pot fer destruint, tallant els fulls fotocopiats amb formes de fils teixits, i construint, o sigui creant formes abstractes a raó de la conjunció del blanc i el negre dels fulls. Les composicions que en surten són alhora una reivindicació i un paisatge lunar, són potser, art i feminisme.

El misteri d’Anna Llimós és una forma en blanc, sigui pel color de la composició o per què és una excusa, d’un tema que ens transcendeix. La idea d’Anna Llimós és ensenyar-nos una realitat, encara que per fer-ho se n’hagi d’inventar un altre. I tu, espectadora, afeccionat a l’art, treballador o amo, veient els quadres d’Anna Llimós, veuràs les seves formes blanques, veuràs l’oblit al qual canten i donaràs sentit a la roda. Els nusos del ganxet són l’excusa, l’art la meta. I en el camí recordem el treball oblidat d’elles, el treball que ells han fet oblidar.