Referèndum 2.0: La pilota a la teulada dels comuns

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Canvi d’estratègia

Nou “pelotazo arriba” del procés. Després de setmanes d’estira i arronses entre el Partit Demòcrata Català (PDC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) per l’estratègia a seguir després de la moció de confiança, el full de ruta torna a reajustar-se per recuperar la formula del referèndum. Tot i les crítiques a les constants anades i vingudes, sembla lògic corregir el rumb del procés davant les infinites incertituds que l’envolten.

Res feia indicar que Junts pel Sí (JxSí) rescataria la via del referèndum després del descafeïnat procés participatiu del 9N. Si fa dos anys els i les catalanes no van poder votar perquè tenien l’estat en contra, què fa pensar que ara podrien? JxSí argumenta que de cara al referèndum de setembre de 2017, la llei integral de protecció social catalana (Seguretat Social), la llei de l’administració tributària catalana (hisenda), i la llei del règim jurídic català (procés constituent) ja estaran aprovades. Aquestes lleis, suspeses o no pel Constitucional, actuaran com a coixí en el cas que l’estat rebutgi el referèndum acordat i la Generalitat l’hagi de celebrar amb la nova legislació catalana. En resum, que a diferència del 9N de 2014, el proper setembre hauríem d’estar preparats per a celebrar un referèndum de manera «unilateral».

La pilota a la teulada dels comuns

Aquesta correcció del rumb fa que JxSí i la CUP es trobin en una sintonia similar amb els comuns, en tant que defensors d’un referèndum acordat amb l’estat. Rabell, Domènec, Coscubiela, i altres destacats, han celebrat la modificació del full de ruta, en tant que criticaven «la via unilateral» que propugnaven JxSí i la CUP. Totes aquestes variables fan recordar a més d’un la situació prèvia al 9N, quan ICV-EUiA defensava també un pacte amb l’estat que permetés exercir el dret a decidir dels i les catalanes. Epur si muove.

En primer lloc, res fa pensar que dins l’escenari d’un segon referèndum tingui lloc una pregunta de tipus arbre. Si bé aquesta opció semblava important de cara al 9N per tal de sumar Unió i ICV-EUiA, actualment els primers han caigut a la marginalitat i els segons (rellevats pels comuns) no tenen una posició clara sobre el tema: Si bé en un principi En Comú Podem defensà una pregunta binària, Colau ja va deixar clar que no descartava un referèndum amb dues o tres preguntes. En tot cas, no sembla que JxSí i la CUP estiguin per recuperar aquesta fórmula.

En segon lloc, l’anomenada «via unilateral» ha aconseguit obrir-se pas dins del sobiranisme. Aquest fet, cristal·litza’t per la frase «referèndum sí o sí» del president Puigdemont, implica la voluntat de fer decidir als i les catalanes tot i la negativa de l’estat. Si bé els comuns han defensat sempre el referèndum acordat, fins a quin punt mantindran la seva posició després de l’enèsima negativa del govern del PPSOE? Pot ser que dins la pluralitat del moviment, hi hagi sectors dels comuns que acabin acceptant celebrar un referèndum segons la nova legalitat catalana?  

Finalment queda un dubte. Fins a quin punt Podemos i les seves coalicions al Congreso votarien a favor de celebrar un referèndum sobre l’ independència de Catalunya? Podria ser que un virtual sorpasso al PSOE els imposes una agenda mes electoralista? Podria aquest fet generar esquerdes internes en el si de la formació de Pablo Iglesias? És de calaix que defensar el dret a decidir dels Catalans des de Madrid pot sortir electoralment car…