No va tenir èpica, sobretot si es compara amb els que ens tenia acostumats el president Mas. Sense metàfores i directe a barraca, el president Puigdemont, més hàbil en les rèpliques que a l’hora de fer un monòleg, va exposar un discurs que va canviar el concepte de la cita. No era una moció o qüestió de confiança, fou una qüestió d’unitat. És la crida final a la cohesió dels 72 diputats independentistes, és l’enèsima dels últims 5 anys si recordem les mobilitzacions socials. La diferència? Ara hi ha un full de ruta, un objectiu final: Referèndum vinculant per decidir si Catalunya ha d’esdevenir una República independent. Fer-lo possible requereix la màxima unitat.
El discurs del president es va moure al voltant de quatre idees clares amb les quals pilotar la legislatura fins que acabi el setembre del 2017.
Seguretat
Per primera vegada el president ha exposat en quin moment es troben les estructures d’Estat que han de permetre la desconnexió, segueixen el ritme suficient perquè el juny vinent estigui tot llest per a fer realitat la llei de transitorietat jurídica que serà, de facto, una declaració d’independència. Substituir la legalitat de l’Estat per una pròpia.
Per boca de Puigdemont sabem que totes les eines indispensables estaran llestes, tanmateix, les complicacions per fer possible una estructura cabdal com la de la hisenda pròpia són palpables tant de portes enfora com de portes endins.
Contundència
Referèndum o referèndum, el debat que el món comú ha recuperat de l’etapa del 2013 ara és l’eina, l’única, del govern per fer efectiva la independència. Una claredat que altera el full de ruta, esborra l’imaginari d’unes noves eleccions plebiscitàries. Referèndum o referèndum, pactat o no.
Compromís
Quan el 5 de setembre Anna Gabriel va exposar el seu suport al president ho va fer amb el coneixement que el referèndum, una demanda que els últims mesos ha anat agafant protagonisme dins el món cupaire, era l’opció escollida per tancar el procés. No és un joc de tu em dónes i jo concedeixo, que Puigdemont exposi que el compromís del referèndum va lligat a l’aprovació dels pressupostos és normal i, fins i tot, exigible per tancar els 12 mesos de legislatura que queden amb la màxima tranquil·litat i cohesió possible.
Determinant
CSQP s’ha de mullar, i el nou projecte polític en el qual treballen conjuntament el món comú, el d’Iniciativa i Podem no pot defugir un debat capdal per a la seva nova formació: repetiran la gesticulació de Joan Herrera durant el 9N per, finalment, apartar-se de la foto? Repetiran l’estratègia d’implicar-se en un referèndum pactat i, quan es constati que no pot ser, s’oposaran al costat de PP, PSC i C’s a posar les urnes?
El referèndum és determinant perquè l’ambigüitat tan còmode amb la qual es mou l’alcaldessa de Barcelona i el seu entorn acabi. Amb una pregunta de resposta binària les opcions són molt simples: República catalana o Monarquia espanyola. Dit d’una altra manera, explicar la teoria de fer una república federada a una monarquia no només seria una presa de pèl, exposaria fins a quin punt el seu projecte respon a uns interessos molt diferents als qual treballa actualment el Parlament de Catalunya.