Cap de setmana Mirall

Bassat a l’Hospi

Una de les coses que més profundament ha marcat el mercat artístic i cultural de l’Estat és la poca tradició de col·leccionisme d’art que tenim, tant a Catalunya com a les Espanyes.  Doncs bé, avui us proposem, en cas que sigueu al·lèrgics a la gentada de les festes de la Mercè,  que us enfileu a la línia vermella del metro i feu camí cap a l’Hospitalet. Al costat de la parada de la Torrassa hi trobareu un recinte fabril que actualment acull la Tecla Sala en primer terme i la Fundació Arranz-Bravo en segon terme. Actualment hi trobareu, fins al 9 d’octubre la col·lecció Bassat d’art contemporani, que abasta des de 1940 fins a 1979 i que per tant, permet donar una ullada a un dels períodes artísticament més prolífics i alhora desgraciadament desconeguts – tret d’algunes excepcions sortoses – de l’art català i espanyol. Tot i que és una col·lecció relativament modesta (si la comparem amb la Guggenheim), la col·lecció Bassat fa una funció pedagògica a molts nivells, des de programes de televisió (molt recomanable, per cert) fins exposicions com les que ens ocupa o la de la Nau Gaudí a Mataró.

65fira4

Reconquerir amb la lectura

Lletraferits, bibliòfils i friquis dels llibres en general: han arribat els Reis. Bé, de fet no, però aquest cap de setmana tenim una proposta prou interessant. A tots ens agrada – o estaria bé que agradés a més gent – magrejar llibres, remenar-los, destriar el que més t’agradi i acabar comprant aquell llibre que no havies trobat enlloc o una edició de finals del segle XIX preciosa per quatre euros mal comptats.  Fins a la primera setmana d’octubre, trobareu a les voreres de Passeig de Gràcia entre Consell de Cent i Plaça Catalunya la 65ª Fira del Llibre Antic i d’Ocasió, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Després de la dolorosa clausura de grans referents de les llibreries de vell com la Canuda, aquesta fira dóna l’oportunitat de remenar cultura tot passejant i reconquerir el Passeig de Gràcia ni que sigui una mica, tot fent reviure momentàniament un esperit necessari: LLEGIU, COLLONS!

- Publicitat -

eightdays-poster

Vuit dies per setmana

Potser us sonarà un grup que van fer unes quantes cançons fa uns anys… Es deien The Beatles i ho van petar bastant. Ho van petar tant, que pràcticament cinquanta anys després encara mouen prou públic interessat com per a fer un documental i portar-lo al cinema. Dirigida per Ron Howard (Una mente maravillosa, Willow, Rush…) i sota el títol The Beatles: Eight Days a Week, aquest documental analitza la potència desmesurada d’un fenomen que encara no ha sigut superat: la beatlemania, que comença en aquesta cinta a partir de la històrica actuació de la banda de Liverpool a l’Ed Sullivan’s Show als USA el 1964 amb uns acollonants 73 milions d’espectadors. Que per què us proposem d’anar a veure aquest documental? Molt senzill. En primer lloc, perquè durarà poc en cartellera i val més posar-se les piles. I en segon lloc, i el que realment importa, és que cal recordar de tant en tant l’enorme influència que el John, el Georg i el Paul van tenir en la música i la cultura popular de la segona meitat del segle XX. Un tal Ringo Starr diuen que també hi va tenir alguna cosa a veure.

 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca