Poblenou està on fire!
La setmana passada ja vàrem parlar del Poblenou. Ho vam fer en termes generals, aquest cap de setmana ho fem de manera concreta. Al carrer del Teulat, núm. 42 hi ha l’Espai Fireplace, regentat per Ángela Palacios i Quim Packard des de gener del 2015. Aquest espai reuneix a artistes, dissenyadors i aventurers de l’art en general. Tot sota l’esperit d’un co-working que ni és oficina ni és galeria. És allò que les ànimes que l’habiten volen experimentar. Lligat a les tendències més modernes i internacionals de l’art a Catalunya, és l’hàbitat de promotors de l’art i l’experimentació, per això els podem trobar al voltant de festivals com el Plaga, on espais Hangar o l’Escocesa. Així aquest dissabte de 5 a 7 obriran les portes del co-working, on realment ens podrem aproximar a l’últim art contemporani. Al ser festes del Poblenou, a partir de les 19 hores al mateix barri podreu gaudir dels concerts de: Lu Rois, Barbies By Gina De Haro, Anarkattack, Catnapp, Tothom, Josep Xorto, Deckard i Black. Tot als Jardins de Josep Trueta, dues cantonades per sobre del carrer del teulat.
Americo Vespuccio d’Stefan Zweig
La història juga sempre amb els seus actors. Els malentesos han jugat un paper profund a la història, hi han tingut conseqüències massa profundes en les nostres vides. Com el mariscal Grouchy incapaç de trobar les tropes prussianes a Waterloo i fent tard a l’homònima batalla i canviant el curs general de la història. O el tinent coronel Stanislav Petrov que el 1983 va desestimar l’alerta d’atac dels EUA sobre l’URSS, va dir: – Ningú comença una guerra nuclear amb 5 míssils-. El llibre que ens ocupa d’Stefan Zweig; Americo Vespuccio. Un obra que ens explica el colossal, o l’acord tàcit del segle XVI de dir América al Nou Món enlloc de Columbia, com seria lògic que s’anomenés. Zweig, amb el seu estil culte, fresc i excitat per les virtuts de la humanitat. Ens explica com un continent va acabar portant el nom d’una persona que mai hi va ser. Una historia que d’altra banda ens fa reflexionar sobre els inconvenients de la falta de comunicació. També ens ha de fer pensar en la importància del llibre i la paraula escrita. Potser la frase de Jorge Luis Borges; Las palabras son símbolos que postulan una memoria compartida, descriu a la perfecció la situació en què es va adoptar el nom d’Americo per el nou continent. Si no jutgin vostès.
Renoir entre dones
Barcelona torna a ser l’escenari d’una gran exposició. Aquest cop és el torn del mestre Renoir. La Fundació de Mapfre (c/ Diputació, 250) ha portat les obres del geni des dels museus de Orsay i de l’Orangerie, normalment molt gelosos de les seves obres, però que en aquest cas han cedit i podrem admirar el Bal du Moulin de la Galette. L’exposició se centra en la relació estètica de l’artista amb el gènere oposat. Aquesta relació s’esplaia durant tota la vida artística del pintor, veient així la seva evolució. La dona és mostrada per Renoir com una dona activa socialment parlant, que té hàbits culturals i que vesteix a la moda. L’exposició s’inaugura avui mateix i estarà oberta al públic fins al 8 de gener.