Posar fi al discurs del món Comú, primera oportunitat

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

És possible que l’independentisme a hores d’ara no sigui conscient de l’escenari que es dibuixa per al trimestre vinent. En el marc de la política estatal la investidura fallida de Rajoy ha deixa en fora de joc aquells que apostaven per la gran coalició, redueix a irrellevant la posició de Ciutadans -el segon acord d’investidura en menys de 6 mesos que no tira endavant-, els socialistes guanyen un espai que fa mesos no imaginaven mentre Unidos Podemos es dessagna amb el seu projecte fallit de canvi a l’Estat. El context català, per la seva part, les desavinences entre Govern i CUP desapareixen amb el suport dels anticapitalistes al president Puigdemont i el full de ruta.

Aquest mes de setembre la política catalana viurà un primer capítol final on els fets passaran per davant de les paraules. La qüestió de confiança, que alguns apuntaven que anava a ser un xoc més entre les forces independentistes, serà l’exposició del ‘On som i on anem. Què tenim i com ho farem’ del procés constituent perquè Catalunya faci el pas d’Autonomia a Estat. El president Puigdemont calcula al mil·límetre els temps del full de ruta; no és una promesa, és una determinació política. És l’actitud que ha facilitat el suport dels cupaires, que no regalen res.

Amb aquest escenari, de nou, les eleccions generals apareixeran amb un somriure burlesc. Ho fan amb vells dilemes, velles lectures electorals i un seguit de debats que per primera vegada poden acabar. És la primera oportunitat perquè l’independentisme posi fi al discurs d’En Comú Podem sustentat, bàsicament, perquè és la primera força a Catalunya en les eleccions generals. Si a les eleccions generals a Catalunya guanya una força independentista, el discurs unionista, federal i comú perd tota la força que ara té. Per primera vegada, una força que aposta per marxar de l’Estat s’imposaria. No hi ha marxa enrere.

El debat de la llista única

Fins aquest cap de setmana l’estratègia d’anar separats a les generals -les dues convocatòries- ERC i PDC era encertada, anar junts el 20D després de la victòria del 27S donava un missatge que desvirtualitzava el plebiscit i menystenia el simbolisme que representava la llista de Junts pel Sí que, juntament amb la CUP, expressava el ‘sí’ a la independència. El debat d’ahir de ‘El Objetivo’ de la periodista Ana Pastor va ser molt explícit, igual o més que les sessions d’investidura de Rajoy, a l’hora d’exposar que l’Estat no té cap projecte per a Catalunya. I qui el té, C’s i UP, s’enreden amb qüestions lingüístiques o amb la manca de suports que facin viable la proposta de reforma.

Podem i En Comú es dessagnen a Catalunya, però no el suficient perquè ERC guanyi ella sola. Les enquestes, l’última del mes d’agost del CIS, donen de nou la victòria a ECP, mentre que fonts d’Esquerra expliquen que allò que esgarrapen als comuns no és suficient per guanyar. Les terceres eleccions brinden l’oportunitat de captar i liderar el discurs que agonitza per boca de Xavier Domènech, però que l’alcaldessa Colau vol reanimar amb gestualitat i eslògan: “Per desbloquejar Catalunya hem de tornar al 80%”. L’opció de la llista única podria facilitar una representació superior als 13-15 diputats amb un marge important amb els qui han guanyat les dues últimes eleccions generals a Catalunya. No seria guanyar per 1 diputat, seria fer-ho per més de 3.

La victòria independentista és determinant si l’independentisme vol contemplar un món Comú debilitat i sense projecte viable -ja des del 26J- a l’Estat. En la recta final dels 18 mesos del procés i davant l’hora de posicionar-se a favor o en contra del Referèndum d’independència, naixeria un nou relat a Catalunya on les regnes són a les mans de qui vol declarar la República catalana.

Perdre l’esquerra 

El gran temor d’aquesta llista conjunta és l’espai i el discurs que deixaria lliure ERC a ECP a l’hora de fer campanya. “Regalaríem el discurs de la corrupció” afirmen des de Calàbria. Certament és un debat que cal madurar, però no oblidem que l’objectiu final de la llista seria el de mobilitzar el votant del 27S i el 9N que no va a les generals, un marge de quasi 700.000-800.000 votants que el 26J va quedar-se a casa.

Qui lideraria la llista?

Més que noms, parlem de mèrits. ERC mereix liderar la llista, no té cap sentit que el PDC promogui un debat sobre qui ha d’ocupar els primers llocs, ja que tant Tardà com Rufian no només han guanyat dues vegades, han escombrat les intervencions de Francesc Homs, qui segueix quadrat com a portaveu del Govern de la Generalitat. Aquesta coalició s’hauria de presentar amb un nom inequívoc i clar, on el concepte República hi aparegui.

Objectiu final

Bloquejar qualsevol investidura, amb una forquilla de més de 13-15 diputats seria relativament senzill condicionar qualsevol aliança que no aprovi la declaració d’un referèndum a Catalunya. Això vol dir que cal restar pendent de la política de l’Estat i deixar estar el full de ruta que contempli un referèndum? En cap cas hi hauria supeditació. Amb un govern estatal en funcions i dèbil, si la convocatòria no es fa d’acord amb el permís de Rajoy o Sánchez, la Generalitat ho haurà de tenir tot llest per fer possible la votació.

 

Joan Solé Giménez
Joan Solé Giménezhttp://www.joansole.cat/
Fundador de Revista Mirall, periodista i assessor de comunicació i relacions públiques freelance. Autor dels llibres 'Entrevistes amb el Quart Poder' i 'Cinc mirades del periodisme internacional'.