Jordi Carulla i Alba Vinyes, Edicions Poncianes

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Acabem d’inaugurar la primavera, s’acosta Sant Jordi i, per a molts, durant les setmanes que voregen aquesta gran celebració, s’intensifica (i es renova) l’atracció per les lletres. Aquests dies començo a freqüentar llibreries amb una assiduïtat especial, i La Central del Carrer de Mallorca és una de les meves preferides. Allà em trobo amb el Jordi Carulla (Barcelona, 1972) i l’Alba Vinyes (Barcelona, 1987), l’equip responsable d’Edicions Poncianes: una editorial independent que des del 2007 no només reivindica la figura de l’artista Joan Ponç (1927-1984), sinó que també ofereix llibres en què la poesia i l’art hi tenen un paper fonamental. Tots tres seiem a la terrassa de la cafeteria de La Central, situada en un dels típics patis de l’Eixample, i, mig enlluernats per un sol de sobretaula que ens agafa un xic desprevinguts, encetem la conversa següent.

Qui va ser Joan Ponç i com va néixer Edicions Poncianes?

Jordi. Joan Ponç (1927-1984) va ser un pintor pur: va viure el seu art com una forma total d’expressió i de coneixement. Amb Edicions Poncianes, que neix a partir de l’Associació Joan Ponç, hem volgut reivindicar la seva figura i, també, a través d’aquesta, l’època que va permetre l’aparició de figures com ell.

Quines especificitats va tenir la seva època?

Jordi. Els anys cinquanta o principis dels seixanta van ser força erms, culturalment parlant. L’art encara vivia sota la influència dels mites de les primeres avantguardes: Dalí, Picasso o Miró. I l’atmosfera de postguerra encara era molt present durant els quaranta o cinquanta. Això no afavoria l’aparició de nous creadors. I aquest és un dels mèrits de Joan Ponç i de la revista Dau al Set que va cofundar l’any 1947: fer sorgir un moviment des d’un context desert en què no es generava res de nou.

Alba. Sí, Joan Ponç i tot el grup de Dau al Set va reactivar el panorama cultural i pictòric assumint i reinventant l’herència de moviments anteriors. La revista de Dau al Set va durar fins al 1955. Però van ser uns anys intensos i crucials per entendre tot el que ha anat passant després en l’art català.

Com va néixer l’Associació Joan Ponç i, a partir d’aquí, com sorgeix Edicions Poncianes?

Jordi. La figura de Joan Ponç sempre ha estat present en la meva vida ja que el seu fill era el meu tiet. Quan Ponç va morir, l’any 1984, havia caigut en un cert oblit. Un gran volum de les seves creacions havia estat amagat durant dècades. Ens va semblar important crear una associació que treballés perquè la seva obra tornés a estar a la disposició del públic. Vam començar a muntar exposicions poncianes. Aviat ens vam adonar que una manera de fer arribar l’obra de Ponç al públic era també mitjançant l’edició de llibres. Molt sovint els llibres ens han permès organitzar mostres i viceversa.

barcelonogy.-edicions-poncianes.-3
Gabriela Zea Nadal

I com es va crear l’equip d’Edicions Poncianes?

Alba. Jo m’hi vaig incorporar fa dos anys quan ja s’havien organitzat diverses exposicions. L’associació, com el seu nom indica, està formada per diversos socis i cadascú hi treballa des del seu àmbit respectiu, però nosaltres ens hi dediquem en el dia a dia.

Jordi. L’Alba va entrar en el moment en què, des de l’associació, vam apostar amb més força per la línia editorial. Vam començar amb llibres de Joan Ponç o sobre ell, però després vam decidir que a part de reivindicar el que va passar fa seixanta anys, volíem generar un nou discurs i començar a publicar llibres singulars, d’alta qualitat i que tinguessin una afinitat amb el llegat de Ponç. Ens vam atrevir amb nous autors i amb una traducció del Faust de Pessoa, que ha estat un dels nostres projectes més ambiciosos. Llavors va ser quan l’Alba, que és filòloga, es va unir al projecte.

Què us ha aportat l’ampliació de la vostra línia editorial?

Jordi. Ha estat molt bonic perquè l’editorial ha començat a actuar com una mena de plataforma per impulsar d’alguna manera les obres de joves creadors. Hi ha tot un col·lectiu al voltant de l’Associació Joan Ponç: des de poetes novells o també consagrats, a traductors, crítics d’art o pensadors com ara Rafael Argullol. El que volem és establir un pont entre la generació de Dau al Set, els seus hereus i les noves generacions emergents. Per exemple, al llibre Carrer de Joan Ponç amb textos de Joan Brossa, es percep l’enorme complicitat que hi havia entre l’artista i el poeta. És aquesta complicitat entre diversos creadors la que estem intentant recuperar a Edicions Poncianes.

Quins són els eixos d’Edicions Poncianes?

Alba. Un dels trets diferencials de la nostra editorial és que els llibres que publiquem estan molt treballats_ busquem oferir el llibre únic destinat als autèntics bibliòfils. Cuidem tant el llibre com a objecte (paper, maquetació, enquadernació, etc.) com el seu contingut. Aquesta tasca la duem a terme mitjançant tres col·leccions: «Art», «Poesia» i «Bèsties». Alguns llibres estan clarament dedicats a la figura de Joan Ponç, com per exemple Allò de dintre, que és un recull de poesies que diversos autors dediquen a l’artista, o Diari d’un artista i altres escrits, basat directament en un recull de textos que el mateix Ponç va deixar. Després, a la col·lecció «poesia», tenim tota una sèrie de llibres de joves poetes com ara Ignar, de Gabriel Ventura o Ícar i set poemes d’Adrià Targa.

La col·lecció «Bèsties» també em crida molt l’atenció.

Jordi. És el producte més singular perquè hem buscat imprimir poesia a partir d’un format nou: el pòster. Per un costat hi ha una foto de l’autor, que acostuma a ser un dels grans autors de culte de la literatura universal, i per això la col·lecció es diu «Bèsties». Per l’altre costat, hi ha una composició dissenyada per Adriana Serrahima, construïda mitjançant una sèrie de poemes de l’autor traduïts per un traductor jove o un poeta del panorama actual. De nou, busquem la interacció: creadors d’avui que reinterpreten les veus del passat.

Alba. Ja tenim catorze edicions de «Bèsties» i, moltes vegades, menys en el cas de Blai Bonet o de Vinyoli que ja són catalans, els poemes escollits són inèdits en català. Gràcies a les traduccions volem que la gent es pugui apropar una mica més als autors, i en el futur ens agradaria publicar aquests reculls ampliats també en format llibre. Per exemple, la propera tardor publicarem El poeta de les cendres de Passolini.

El fet que els productes de la col·lecció «Bèsties» siguin pòsters, apropa l’alta cultura a un format que molt sovint està vinculat amb la cultura popular.

Alba. A més a més el seu llenguatge és molt més immediat i més visual, més a prop del que la gent està acostumada a veure avui en dia. Però no deixa de ser un producte literari.

Quins són els principals reptes als quals s’enfronta una editorial independent com la vostra?

Jordi. Vendre és el repte principal. Però si t’hi fixes en els darrers anys han sorgit moltes petites editorials independents a Barcelona, així que el públic manté encara un interès en la literatura i, en general, crec que s’aprecia quan un llibre està editat amb cura. Nosaltres volem combinar llibres de nous autors i d’altres que siguin molt singulars, però que al mateix temps puguin tenir menys risc.

Alba. El món editorial s’ha polaritzat molt. D’una banda hi ha els grans grups i de l’altra, les editorials petites que potser tenen una aposta més concreta i personal.

En termes generals tinc la sensació que el públic busca quelcom més proper. Això també es pot aplicar al món editorial?

Jordi. La proximitat que ofereix una editorial independent és molt agraïda, en aquest sentit. El màxim repte és que llibres que estiguin destinats a especialistes puguin arribar a un públic més general, i que l’experiència de la lectura sigui el més especial possible.

Alba. Ser proper, d’alguna manera, també transforma l’experiència de la lectura. Rebre el feedback immediat de la gent és una de les satisfaccions més grans que tenim. Ara estem en la fase de difusió de les novetats de primavera i estem organitzant diversos actes.

Sí, abans heu mencionat que els actes contribueixen significativament a donar a conèixer la figura de Ponç, així com també a vendre llibres.

Alba. És així. La presentació d’un llibre és clau, però sempre intentem no limitar-nos a presentar l’obra en si i prou, sinó que també busquem aportar una mica de valor afegit a cada acte. Per exemple, quan hem presentat cada una de les «Bèsties», hem convidat el traductor dels poemes i a algun expert en la «Bèstia» en qüestió per analitzar la seva obra més a fons i poder oferir una mica més de contingut al públic. Després, aquests dies a la llibreria Jaimes (fins al 18 d’abril) hi haurà una exposició de litografies de Ponç i allà també presentarem aviat el llibre Ponç abans de Ponç, a càrrec de Pilar Parcerisas, que va sortir l’octubre passat.

Un petit parèntesi: aquest llibre acaba de rebre el premi a millor llibre de l’any que atorga l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Felicitats!

Jordi. Sí, estem extremadament contents. Realment és un llibre molt especial perquè està format per un recull d’escrits que els crítics han anat fent sobre Joan Ponç, i a través de la seva figura, també és una crònica de la crítica catalana durant aquells anys: tant en catàlegs d’exposicions com en premsa o altres àmbits. A més, també hem estat premiats per la revista Bonart com a associació per a la promoció i difusió de la figura de Ponç! La setmana que ve és el lliurament de premis. Estem satisfets que la feina d’aquests anys vagi aflorant i veient-se reconeguda.

Com esteu dient, els actes ajuden a vendre llibres, i si l’acte és una entrega de premis…

Alba… És clar. I seguint amb aquesta idea, paral·lelament a la paraula escrita, sempre busquem donar valor a la recitació. Així que sovint organitzem lectures en veu alta i de vegades també col·laborem amb músics.

L’origen de la poesia és la tradició oral, també la musical.

Jordi. Correcte, i nosaltres, en la mesura que podem, mirem de reivindicar-la com a tal. Volem que hi hagi una experiència directa amb la paraula. Hem tingut la sort de comptar amb la complicitat de llocs com l’Horiginal del Raval, llibreries com La Central, la Laie, la Calders… També, a l’estiu organitzem un festival de poesia a l’Espluga de Francolí, el RUSC, que és a l’aire lliure i té molta força. Es tracta d’una altra manera de seduir a nous lectors. D’altra banda, cada octubre organitzem les Jornades Poncianes. L’any passat vam poder celebrar-les al MNAC.

Alba. Va coincidir que commemoràvem els trenta anys de la mort de Ponç i vam cedir algunes obres seves a la seva col·lecció permanent del museu.

M’agradaria saber com us esteu preparant per Sant Jordi.

Alba. Aquest any muntarem una parada a passeig de Gràcia amb Diputació juntament amb cinc altres editorials independents de poesia en català. Ho anomenem «Zona poesia», és el segon any que ho fem. Busquem que hi hagi una zona destinada específicament a la poesia. Ens agradaria convertir-nos en un referent i, qui busqui poesia, que sàpiga que pot apropar-se a la nostra taula.

Per anar acabant, fins a quin punt creieu que figures com Joan Ponç i tot el moviment de Dau al Set contribueixen a crear o definir l’actual identitat de Barcelona o, per extensió, de Catalunya?

Jordi. Em sembla que la seva contribució és total. Hi ha una forma única de surrealisme màgic molt arrelat aquí, gairebé de manera genètica. Crec que Joan Ponç potser és un dels exemples més evidents. La seva obra és capaç de generar una trobada entre la cultura popular, l’imaginari o l’inconscient col·lectiu acumulat i els símbols o referents més propis de l’alta cultura, del món del pensament o de la religió. Aquesta fusió és quelcom molt propi de la cultura mediterrània i aquí ho trobem en artistes com Dalí, Miró o Tàpies. Diuen que el surrealisme no es va haver d’inventar a Catalunya perquè ja existia, i és cert que aquesta mirada tan peculiar, de la qual Ponç és un clar representant, també forma part de la nostra identitat.

Estic d’acord que d’alguna manera existeix aquesta identitat històrica i tradicional. Com creieu que es manifesta avui?

Jordi. Segueixen existint figures que són com poetes-bruixots, que transcendeixen el domini de la tècnica i aporten quelcom que parteix directament de la seva força interior i, en aquest cas, de la seva genètica.

Alba. Aquesta força, aquesta potència, aquest coneixement dels referents, segueix estant molt present avui en dia. Sí, es pot dir que després de Ponç hi ha una gran continuïtat.*

Edicions Poncianes

barcelonogy.edicions-poncianes.2
Gabriela Zea Nadal