El franquisme imperceptible als carrers de Barcelona

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

A principis d’estiu publicàvem l’article “El franquisme de pedra: els símbols del franquisme perviuen arreu dels Països Catalans”, on es denunciava la presencia de milers de símbols franquistes en els nostres municipis. Més enllà d’aquesta clara simbologia hem trobat interessant ressaltar l’existència d’un franquisme imperceptible en la nomenclatura i toponímia catalana, centrant-nos essencialment en la ciutat de Barcelona.

A mode d’exemple d’aquest franquisme imperceptible: per què hi ha un municipi anomenat Numancia a la província de Toledo? A dia d’avui, a Espanya, encara trobem localitats amb clares referències al dictador, com Llanos del Caudillo, Villafranco del Guadiana o Guadiana del Caudillo (on el 2012 més el 60% dels votants van decidir mantenir el nom en una consulta). També hi ha pobles en honor a altres figures del règim com Alcocero de Mola, Quintanilla de Onésimo o San Leonardo de Yagüe. Però hi ha municipis amb un alt contingut franquista, però imperceptibles per la majoria de la població com Numancia de la Sagra.

Abans de la Guerra Civil, i des de feia segles, aquest municipi portava el nom d’Azaña, coincident amb el president de la República, però sense relació amb aquest. En entrar les tropes franquistes, el nom del municipi va ser rebatejat per Numancia, en honor al primer regiment franquista en entrar el 1936. Tot i passar desapercebut, aquest municipi segueix mantenint un nom en honor a les tropes franquistes i sense cap mena de sentit històric.

Ni existeix Rússia ni existeix Bèlgica al nomenclàtor barceloní

Encara que Numancia no és una referència explicita al franquisme, és un nom posat per les autoritats franquistes, en record als afins al regim, imposat als veïns durant dècades i sense cap mena de continuïtat amb el passat. Té sentit mantenir el nom de carrers rebatejats pels franquistes actualment?

A la ciutat de Barcelona trobem desenes d’exemples. Ningú discuteix que la capital italiana mereixi un nom a la capital catalana, però en el cas barceloní trobem que l’Avinguda de Roma va ser rebatejada el 1940, en plena Segona Guerra Mundial, en honor al règim feixista de Mussolini, substituït l’antic nom d’Avinguda de la Generalitat. Cal remarcar, a més, que ja existeix un Carrer de Roma a la ciutat. Similar és el cas del carrer de Berlín, també rebatejat en plena II Guerra Mundial, substituint el nom que havia tingut fins aquell moment, que era justament una de les capitals aliades (Carrer de París).

Un altre exemple del franquisme imperceptible seria el Carrer de Gandesa, batejat el 1943 en record de la batalla de la Guerra Civil a la capital de la Terra Alta, on les tropes franquistes van vèncer a l’exercit republicà i les Brigades Internacionals i els va permetre endintrar-se a Catalunya. També el carrer d’Almansa va ser rebatejat en referència a la batalla de la Guerra de Successió que va suposar una important victòria pel borbònics. Ningú discuteix que la ciutat mereixi un carrer, però cal mantenir-lo en el mateix lloc que es va festejar la victòria del bàndol nacional i va ser imposat de manera humiliant als veïns durant dècades?

Les autoritats franquistes van rebatejar carrers per motius ideològics, imposant-los encara avui. Però no només es tracta d’imposar un nomenclàtor, sinó que fa oblidar una part de la història que volien eliminar. És a destacar que una ciutat amb milers de carrers i molts d’aquests amb noms de països, no existeixi a dia d’avui un carrer de Rússia. Tot i que sí que existia abans del franquisme, sent rebatejat com Santa Engràcia. I així perdura. El mateix succeeix amb l’eliminació del carrer de Bèlgica, estat que en aquell temps era honrat pel catalanisme per haver acollit a Francesc Macià en l’exili i eliminat també per haver-se situat en el bàndol aliat. Personatges o institucions que els trobem en centenars de carrers arreu dels Països Catalans han estat esborrats i no recuperats a la capital catalana. On és l’Avinguda de la Generalitat? Victor Hugo? Mariscal Joffre? Rússia? Bèlgica? Fins i tot Enric Prat de la Riba, que gaudia d’una avinguda cèntrica, es conforma amb una petita plaça-glorieta pel transit.

Mantenir la nomenclatura, menys les referències explicites

La política municipal ha estat en molts casos treure la referència especifica i catalanitzar-lo però mantenint el nom donat pel règim de Franco. Un exemple seria el Carrer de la Mare de Déu de Montserrat, que fins el 1980 era Tercio Nuestra Señora de Montserrat, en honor a 300 voluntaris carlistes que van lluitar en el bàndol franquista. Aquesta política també s’ha fet amb personatges d’altres èpoques com el carrer del Duc (antic Duc de la Victòria), regent que va bombardejar Barcelona, o el carrer Ferran, que rep el nom pel rei absolutista Ferran VII. Encara que pogués semblar un carrer en honor a tots els Ferrans del món, la connotació perdura.

La Pau, dins de la campanya propagandística franquista de “25 años de Paz” també es manté com a un nom d’un barri barceloní. Això ha portat a normalitzar el nom sota el franquista, s’agafa “l’Avenida de Borbón” i es transforma en “Avinguda de Borbó”, quan abans del franquisme era el Passeig Mariscal Joffre, heroi nord-català de la Primera Guerra Mundial. Trobem desenes de casos, el carrer d’Àlaba abans era de la Igualtat, el Marquès de Comillas era Santiago Rusiñol o el carrer Princesa era Pablo Iglesias. Fins i tot, personatges sense cap relació amb Espanya ni el règim, com Beethoven (quan abans era Victor Hugo), reben el seu nom per tapar un d’anterior. Caldria preguntar-nos si s’hauria de mantenir el nom en aquell lloc en concret i per aquest motiu.

Sembla clar que s’han eliminat la gran majoria de carrers amb referències explicites (i ara es vol eliminar alguns de la Casa Reial), però sembla clar també, que l’essència que ha perdurat és la de les autoritats franquistes, que van arraconar una part de la nostre història i així segueix.  En aquest punt s’obriria el debat de fins a quin punt s’ha de modificar carrers sense una connotació franquista i més quan aquests motius ja han quedat oblidats per la població. Però, el primer que és necessita per poder fer aquest debat és tenir coneixement de que es va modificar el nom de carrers per uns altres i que així continua. S’hauria de restablir el nom de la democràcia republicana?

La llista és llarga. Carrers modificats pel franquisme que mantenen el nom [extret de l’estudi sobre iconografia i simbologia franquista a la ciutat de Barcelona, de Pilar Mateo Bretos (2005)] :

Abad Samsó (ara Abat Samsó), 1939 (nom recuperat del període de la dictadura  de Primo de Rivera, 1927): abans Bernat Cavaller, 1931.

Álava (ara Àlava), 1942: abans Igualtat (1r tram), durant la Generalitat.

Alcalá de Guadaira, 1960 (nom recuperat del període de la dictadura de Primo de

Rivera, 1925): abans Doctor Rizal, 1931.

Alfonso XII, 1939 (ara Alfons XII): abans Bèlgica, 1931 (un tram).

Algarbes (nom recuperat del període de la dictadura de Primo de Rivera, 1927), 1939 (ara Algarves): abans Ginesta, 1931.

Almansa, 1955: abans T. de la Fuente Cañellas (un tram).

Altos Hornos (ara Alts Forns), 1962: abans, Pegaso, Hogar.

Atenas, 1944 (ara Atenes): abans Bèlgica, 1931 (un tram).

Beato Almató (ara Beat Almató), 1942: abans Sunyer i Capdevila, 1931.

Beethoven, 1959: abans Víctor Hugo, 1933.

Borbón, av(ara Borbó, av), 1942: abans Mariscal Joffre, pg, durant la Generalitat.

Buenaventura Muñoz, 1940: abans Pallars (un tram).

Calatrava, 1939: abans Bernat de Sarrià, durant la Generalitat.

Canarias, 1939 (ara Canàries): abans Arquitecte Martorell, durant la Generalitat.

Cardenal Sentmenat, 1939: abans Capità Mirambell, durant la Generalitat.

Cartagena, 1942: abans Igualtat (2n tram), durant la Generalitat.

Concilio de Trento (ara Concili de Trento), 1942: abans Consell de Cent (el tram de la Verneda), durant la Generalitat.

Conde de Salvatierra (ara Comte de Salvatierra), 1939: abans Narcís Oller, durant la Generalitat.

Costa Rica, 1942: abans Provençals, durant la Generalitat.

Cuenca (ara Conca), 1942: abans Anselmo Lorenzo.

Doctor Joaquín Pou (ara Doctor Joaquim Pou), 1940: abans Doctor Martí i Julià.

Duquesa de Orleans, (ara Duquessa d’Orleans): abans Rosés i Arús, durant la Generalitat.

Emilio Roca (ara Emili Roca), 1939 (nom recuperat del període de la dictadura de Primo de Rivera, 1929): abans Anselm Turmeda, 1931.

Felipe II (ara Felip II), 1945: abans Bach de Roda, durant la Generalitat.

Fernando (ara Ferran), 1939: abans Fivaller.

Garcilaso, 1942: abans Serafín Estébanez, durant la Generalitat.

General Almirante, 1942: abans Joan Pere Sala.

General Vives, 1939 (nom recuperat del període de la dictadura de Primo de

Rivera: General Vives Vich, 1926): abans Xic de les Barraquetes, 1932.

Honduras (ara Hondures), 1945: abans Juan de Austria, 1939-1945, Fluvià, 1931-1939.

Inmaculada, 1945 (ara Immaculada): abans Hermenegild Goula, 1922

Infanta Isabel, 1939: abans Marquesa de Moragas, 1900.

Iradier, 1939 (nom recuperat del període de la dictadura de Primo de Rivera, 1927): abans Joan Sardà, 1931.

Isabel II, Pº (ara Isabel II, pg), 1939: abans Blasco Ibáñez, durant la Generalitat.

Joaquín Pou (ara Joaquim Pou), 1940: abans Martí Julià, durant la Generalitat.

José de Agulló, 1939: abans Romaní i Puigdengolas.

José Millán González, 1940: abans Pompeu Gener, durant la Generalitat.

Junta de Comercio (ara Junta de Comerç), 1939: Mendizábal, durant la Generalitat.

Liuva, 1939: abans Juan Comas

Maestro Falla (ara Manuel de Falla): abans Puig i Esteve, durant la Generalitat.

María Cristina, av (ara Reina Maria Cristina, av), 1939: abans Pi i Margall, av, durant la Generalitat.

Mariana Pineda, 1939: abans Palet de Rubí

Marqués de Comillas, av (ara Marquès de Comillas, av), 1939: abans Santiago Rusiñol, av, durant la Generalitat.

Marqués de la Argentera (ara Marquès de l’Argentera), 1939: abans Eduardo Maristany, durant la Generalitat.

Marqués de Lamadrid (ara Marquès de Lamadrid), 1948: abans Luis Muntadas.

Mauricio Vilumara (ara Maurici Vilomara), 1939: abans Doctor Robert, 1931.

Mühlberg, 1942: abans Cristòbal Litran.

Milanesado (ara Milanesat): abans Adolf Blanch, durant la Generalitat.

Munner, 1941: abans Antoni Altadill, durant la Generalitat.

Murcia (ara Múrcia), 1942: abans Provença (tram de la Verneda), durant la Generalitat.

Nación (ara Nació), 1939: abans Internacional, durant la Generalitat.

Nilo Fabra (ara Nil Fabra): abans Laureà Figuerola, durant la Generalitat.

Pablo Sáenz de Barés, 1940: abans Güell i Mercader, durant la Generalitat.

Padre Rodés (ara Pare Rodés): abans Charlot, durant la Generalitat.

Pedralbes, pl, 1940: abans Gaspar Farreras, pl.

Porvenir, 1939 (ara Avenir): abans Lluhí i Rissech, 1933.

Prats y Roqué (ara Prats i Roquer), 1939: abans Pau Sabater, durant la Generalitat.

Princesa, 1939: abans Pablo Iglesias, durant la Generalitat.

Príncipe de Asturias (ara Príncep d’Astúries), 1939 (nom recuperat del període de la dictadura de Primo de Rivera, 1925): abans Prat de la Riba, 1931.

Ramiro de Maeztu, 1940: abans Robert Robert, durant la Generalitat.

Ramón Rocafull (ara Ramon Rocafull), 1939 o 1942: abans Ramón Chías.

Real, Pl (ara Reial, pl): abans Francesc Macià, pl, durant la Generalitat.

Río de Oro (ara Riu de l’Or), 1942: abans CADCI, ptge,  durant la Generalitat.

Roma, av, 1940: abans Generalitat, Av, durant la Generalitat.

Román Macaya, 1943 (ara Romà Macaya): abans Anglès, pg, durant la Generalitat.

Rubén Darío, 1942: abans Solidaritat, durant la Generalitat.

San Agustín, pl (ara Sant Agustí, pl): abans Igualtat, pl, durant la Generalitat.

San Antonio María Claret (ara Sant Antoni Maria Claret), 1950: abans Arzobispo Padre Claret, 1939-1950, Mutualidad, 1933-1939.

San Quintín (ara Sant Quintí): abans Martí Vilanova, durant la Generalitat.

Santa Engracia (ara Santa Engràcia), 1942: abans Rússia, durant la Generalitat.

Santa Magdalena Sofía, 1939 (ara Santa Magdalena Sofia): abans Pacià Ros, durant la Generalitat.

Santuarios (ara Santuari), 1946: abans Cristià Siracusa, 1939: abans Voltaire, durant la Generalitat.

Teodoro Llorente (ara Teodor Llorente): abans Martí Aixelà, durant la Generalitat

Tercio Nuestra Señora de Montserrat (ara Terç de la Mare de Déu de Montserrat), 1939: abans Cristòfor Domènech, durant la Generalitat.

Tetuán, pl (ara Tetuan, pl), 1939: abans Hermenegildo Giner de los Ríos, durant la Generalitat.

Trinquete (ara Trinquet): abans Fleca, durant la Generalitat.

Valero, 1939: abans Flos i Calcat, 1933.

Vía Julia (ara Via Júlia), 1942: abans Carles Marx, 1932.

Virrey Amat, pl (ara Virrei Amat, pl): abans Salvat-Papasseït, pl, durant la Generalitat.

Zamora, 1942: abans Padilla (un tram) i Lluís Pellicer, durant la Generalitat.

- Publicitat -

Breus

Iglesias denuncia que Podemos és víctima d’un “judici mediàtic”

El vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, ha afirmat que les acusacions sobre el presumpte finançament irregular del partit...

Enllesteixen el projecte museogràfic del centre d’interpretació del jaciment del Barranc de la Boella

El projecte museogràfic del futur centre d'interpretació del jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), ja està enllestit. Segons informa l'Institut...

Cases rurals i càmpings de la Catalunya Central ronden el ple aquest agost

La Catalunya Central s'ha convertit en una de les principals destinacions turístiques aquest estiu. Tot i la pràcticament nul·la presència de clients estrangers, els...

La xifra de negocis del sector serveis a Catalunya cau un 18,2% al juny

La xifra de negocis del sector serveis a Catalunya va caure un 18,2% al juny a causa dels efectes econòmics derivats de la crisi...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca