Joaquim de Toca Andreu, Director General de Muji a Espanya i Portugal, Vicepresident de l’Associació de Comerciants de l’Illa Diagonal, President de l’Associació de Comerciants de Rambla Catalunya i secretari i tresorer a Barcelona Oberta ens rep al seu despatx del carrer Provença 292.

Abans de començar, per als lectors de Revista Mirall que ho desconeixen, sabries explicar què és Muji?

Muji és una empresa japonesa que és una abreviatura de Mujirushi Ryohin que vol dir productes de qualitat sense logotip. La nostra filosofia és que el valor del producte està en el producte en si i no en la marca o el logotip.

Tu vas ser el que va portar la franquícia Muji a Espanya. Com se’t va ocórrer?

Tenia un cosí meu que era un super fan de Muji perquè havia viscut al Japó, París i Londres i ens va dir: “Seria una bona idea portar-ho a Espanya”. Vam anar al Japó a preguntar i tal. Ja amb les negociacions tancades, vam obrir la primera botiga a Barcelona. Hem anat evolucionant fins a arribar a tenir-ne 6 a Espanya i una a Portugal.

Ara el Grup Andreu, del que tu en formes part, ha venut Muji.

Sí, així és. Ara Muji Espanya i Portugal és una empresa 100% japonesa. Nosaltres vam obtenir la llicència per obrir botiga aquí. La primera llicència va arribar al 2006. Ara, 10 anys després, ens han comprat tot això.

S’ha publicat, però, que tu seguiràs al capdavant de l’empresa a pesar de la venda.

Sí, jo seguiré al capdavant de Muji Espanya i Portugal a pesar de la venda.

Canviem de tema. Què ha passat amb els manters?

L’any passat hi havia uns 100-150 manters a Barcelona. L’ajuntament actual, en el seu programa va incloure que no perseguiria als manters. Clar, el programa electoral sencer no se’l llegeix gairebé ningú. Però el cap de la màfia d’aquesta gent, que és molt eixerit, va aprofitar aquesta situació en quant l’actual alcaldessa va guanyar les eleccions. Va ser entrar la Sra. Colau al poder i els manters van augmentar molt, fins a 400 en una setmana.

(l’entrevistat treu el document esmentat a continuació on hi té apuntat diferents notes)

“Els manters són venedors ambulants? Els venedors ambulants són legals, amb tots els permisos i impostos en regla. Els manters, no”

El 17 de setembre del 2015, el partit guanyador de les eleccions municipals a Barcelona va emetre un document dient que ells volien no exercir una pressió. Deien: “pobra gent, que no es poden guanyar la vida d’altra manera, etc.”. Ja només començar, el document fluixeja. Diu que els manters són venedors ambulants. I els venedors ambulants són legals, amb tots els permisos i impostos en regla. Els manters, no.

Després que no hagin fet res com van dir en el programa electoral, s’ha fet el que nosaltres en diem “l’efecte crida”. El nombre de manters s’ha multiplicat per 10 només en un any. Barcelona és la ciutat amb més manters d’Europa, i m’atreviria a dir que de tot el món.

Una altra cosa que deien els de Barcelona En Comú era que els manters són pacífics i gens conflictius. Si realment són pacífics, que els preguntin als 15 agents ferits en total. Fins i tot hi ha un manter que va caure per les escales del metro, que va anar al metge a què el curessin i el regidor de la CUP va anar a dir-li al metge que possés a l’informe que la caiguda del manter va ser causada per una empenta d’un agent. Això és paradoxal. El regidor de l’Ajuntament en contra de la guàrdia urbana, que és de l’Ajuntament. Fins i tot el propi manter va dir que havia caigut ell al córrer.

“Com treus a 1.000 manters? Després de tot el que ha passat, a veure qui és el maco que els dius als agents de guàrdia urbana que vagin a desallotjar als manters”

Com que han donat màniga ampla, han passat de 100 manters a 1.000. Com treus a 1.000 manters? Després de tot el que ha passat, a veure qui és el maco que els dius als agents de guàrdia urbana que vagin a desallotjar als manters. Necessites gairebé l’exèrcit, sense ànims que els treguin violentament.

El document acaba dient que si el tema es tracta com és degut i els mitjans eviten els tòpics, en un any, que seria ara, el tema ja no serà portada dels diaris. No només no es parla del tema, sinó que el problema s’ha multiplicat per 10 i és portada a encara més diaris, si és possible. Realment, un desastre de predicció.

Però el més divertit de tot és el següent: m’explicava un agent de policia del qual no vull revelar la identitat que rebien trucades dels mateixos manters dient que eren massa gent. Trucaven els que ja fa temps que hi són demanant que, si us plau, fessin fora als nous que si no, no feien negoci. Ara a sobre la culpa és dels turistes, segons l’Ajuntament. És increïble!

“Hi ha manters que truquen a la policia dient que són massa gent, que facin fora els nous perquè si no, no fan negoci”

Com es posicionen les associacions de comerciants de les que formes part davant del problema dels manters?

El tema és que l’activitat que desenvolupen és il·legal. Per això nosaltres protestem. És il·legal l’ocupació de la via pública (sense llicència, ni impostos), als llocs més turístics de Barcelona. A mi també m’agradaria posar-me a vendre en mig de Portal de l’Àngel sense pagar ni impostos ni res! A més a més, venen productes falsificats i còpies il·legals. I segons vaig llegir a l’entrevista a la Presidenta de Veïns de la Barceloneta en aquest mateix mitjà, també venen productes robats, però jo això no ho vull confirmar.

Fins i tot venen productes que se salten tot tipus de normatives. Per exemple, les ulleres de sol. Totes les empreses legals venen productes que passen uns controls de sanitat i molt més. Aquestes ulleres que ells venen et poden produir moltísimes malalties, ja que no passen aquests controls. Igual passa amb els teixits i amb tot el que venen.

“L’opinió generalitzada dels comerciants és que l’activitat dels manters és totalment il·legal”

Si tu compres un producte dins l’Estat Espanyol, per llei aquest producte ha de tenir una garantia mínima de dos anys. Si durant aquests dos anys el producte s’espatlla per problema de fabricació o, en definitiva, problema del venedor, aquest t’ha de retornar els diners o canviar-te el producte. Aquesta gent no tens la certesa ni de si hi seran l’endemà de la compra…

En definitiva, l’opinió generalitzada dels comerciants és que aquesta activitat és totalment il·legal.

I quina creus que podria ser la solució?

Una possible solució seria multar als manters perquè no venguin, però també multar als compradors.

Tampoc pots pretendre que un turista tailandès, per posar un exemple de nacionalitat, vingui aquí i es pensi que això és il·legal, i menys veient que hi ha policies patrullant i no fan res al respecte.

Per això ara estan posant cartells i anuncis perquè els turistes se n’adonin que comprar als manters no és lícit. És com Singapur. Allà, llançar un xiclet a terra són 1.000€. Però com sabrà un barceloní que et poden clavar tal estacada per llançar un xiclet? Perquè ho tenen anunciat a tot arreu. I si et multen, diuen que tens els cartells dient que no pots fer-ho. Amb els manters tampoc és qüestió de ficar-los a la presó ni tractar-los amb violència. No. Simplement està prohibit el que fan. Se’ls fa fora de manera pacífica i punt. Perquè si els treus ara es munta una batalla campal, i no interessa a ningú.

“Amb els manters tampoc és qüestió de ficar-los a la presó ni tractar-los amb violència. No. Simplement està prohibit el que fan”

A París la multa oscil·la entre els 750€ i els 15.000€, a més d’expulsar-te del país. Òbviament no n’hi ha cap. A Londres la multa és de 1.000 lliures i et requisen tota la mercaderia. A més de que fan pressió als aeroports perquè no entri el material robat i falsificat. A Heathrow es van requisar 17 milions de lliures en mercaderia falsa durant l’any 2015. A Berlín la multa és de 3.000€.

I aquí?

Aquí és d’uns 600€, que al final els manters mai acaben pagant, la policia mai cobra. La diferència és abismal! Fixa’t que abans anaven amb un cordill per si arribava la policia estirar la manta i marxar corrents. Ara ja no tenen ni el cordill per fugir! Alguns porten la radio, menjar, inclús algun porta el microones!

I sobre els horaris comercials, què en pensa Muji?

No és que sigui un problema només de Muji. Els comerços del centre de la ciutat el que diem és que Barcelona és una ciutat turística. Hi venen a Barcelona aproximadament 8 milions de turistes anuals. El turisme de compres és una de les activitats turístiques que més valor afegit aporta a la ciutat. Si els turistes vénen, molts només a passar el cap de setmana, no té sentit que els tanquem les botigues el 50% dels dies que passen a la ciutat.

“Si els turistes vénen a passar el cap de setmana, no té sentit que tanquem les botigues el 50% dels dies que hi són”

El que demanem és ben simple. Que cadascú obri o no els dies que vulgui. Que cadascú faci el que consideri oportú amb el seu negoci. El fet que tants milions de persones vulguin comprar fa que nosaltres no vulguem deixar l’oportunitat de que aquests turistes ens comprin. Molts d’aquests turistes el diumenge per a la tarda-nit marxen a casa seva i potser ja no tornen mai més a Barcelona i és una venda perduda.

Llavors la possible solució a aquest problema és que cadascú obri o no segons el que prefereixin?

El que proposem és que hi hagi una llibertat perquè cada negoci decideixi què vol fer. Històricament hi ha hagut moltes queixes de l’Ajuntament i de les associacions de comerciants de fora de la ciutat dient que això faria que la gent que no viu al centre de Barcelona vagin els diumenges a comprar al centre de la ciutat i que ells perdrien vendes. Però no estem d’acord. El que volem fer veure és que estem perdent l’oportunitat de generar riquesa i aquesta riquesa és per a la ciutat. Indirectament es transmet a tots els barris. Com pots comprendre la gent que treballa al centre de la ciutat no viu per aquí. Viuen a barris que despès si tenen més feina, guanyaran més diners el que provocarà que aquests gastin més per la seva zona. No vas al centre de Barcelona a sopar, a comprar xoriço, o a la carnisseria, perquè entre altres coses no ho pots fer perquè no hi ha els establiments.

“Es calcula que el que gasta un turista en un viatge al seu destí, el 30% són compres a botigues que no té planejades”

Nosaltres volem aprofitar els turistes que venen a la ciutat. Es calcula que el que gasta un turista en un viatge al seu destí, el 30% són compres a botigues que no té planejades. Normalment els turistes no vénen aquí de compres. Vénen a veure la Sagrada Família, la Casa Batlló, un partit del Barça, museus, dinars, sopars, etc. No vénen exclusivament a comprar a les botigues de Rambla Catalunya. Sense tenir en compte el bitllet d’avió i els hotels, que el compren a les seves ciutats d’origen, el 30% de la resta de les seves despeses són compres no planificades. I aquest 30% és la proporció més alta.

Moltes ciutats d’Europa no tenen el nivell de botigues de Barcelona. Venen aquí, veuen moltes botigues i compren. Aquesta despesa dona molt valor afegit a la ciutat.

Imagino, llavors, que totes les associacions a les quals representes com a President, Vicepresident o Secretari i tresorer tenen una visió semblant, no?

Sí, totalment. Amb el tema dels manters hi ha unanimitat no només entre els comerciants sinó també entre els veïns, que és una fita històrica. En canvi amb el tema dels horaris comercials no és així. Per altra banda, hi ha associacions de comerciants que no volen que els “robem” els clients, que no volen que hi hagi lliure disposició en obrir els diumenges.

“És una fita històrica que comerciants i veïns tinguin unanimitat amb el tema dels manters”

Que pretén innovar o millorar Muji en un futur a curt/mitjà termini?

Ara el nostre objectiu principal és reformar les botigues, per adequar-les a l’últim disseny que hi ha a les botigues del Japó. I a poc a poc anar entrant productes des del país nipó, ja que allà tenen 8.000 productes i aquí 2.000.

Al Japó la marca compta amb un gran nombre de dissenyadors. Vosaltres teniu els vostres propis o agafeu les idees que més us agraden dels dissenyadors d’allà?

Els productes són exactament els mateixos que els que es venen al país nipó. Com et deia abans, aquí només hi ha 2.000 productes pels 8.000 que hi ha al Japó. Però els 2.000 que es venen a Europa són exactament iguals que els japonesos. Muji al Japó té els seus dissenyadors, però a vegades és necessari agafar-ne d’externs. Aquests tenen prohibit dir que han treballat per a l’empresa, per seguir amb la filosofia que la marca no és important, sinó que l’important és el producte.

Això volia comentar. La filosofia de Muji és com a mínim sobtant. A la página web de Muji, al 2010, deia que els seus productes possiblement no són els millors, sinó els més satisfactoris i suficients.

La idea d’aquesta filosofia és ben sencilla. T’ho explicaré amb un exemple. Imagina’t que vols un moble de fusta. La millor fusta del món és tal fusta. Ara no sé quina és però posem que és la fusta de roure. D’aquesta fusta n’hi ha molt poca al món. És carísima. Llavors nosaltres pensem: realment fa falta que el moble sigui de fusta de roure? Nosaltres no creiem que sigui necessari. Nosaltres fem servir la fusta de freixe. És una bona fusta, però no és la millor.

La filosofia és: no és el millor producte, però és suficient. Suficient en el sentit de que és de molt bona qualitat i es ven a un preu assequible.