Fa uns dies vaig veure que Cristina Cifuentes publicava en el seu twitter aquestes dues imatges del PP de Madrid on es mostra, a través de les dades que ofereix De la Fuente amb les seves balances fiscals, com els madrilenys resulten ser els més solidaris amb les altres Comunitats Autònomes. Aquestes dades pots creure-te’ls si tens una relació de fe inqüestionable amb tot el que digui el PP o pots qüestionar-les i investigar què tenen de cert. En el meu cas, efectivament que vaig investigar.
Per veure si aquestes dades són certes em vaig mirar els càlculs efectuats per De la Fuente en les seves balances fiscals. D’on surt la dada facilitada per Cifuentes? De la Fuente recull tots els ingressos i despeses territorializados per CCAA perquè de la diferència determinar si una CCAA té dèficit o superàvit fiscal amb la resta. Sembla un estudi rigorós veritat? Res més lluny de la realitat.
El primer que em crida l’atenció és que les despeses d’organismes com el govern del l’Estat, el Congrés, Defensa o l’Institut Nacional d’Estadística, entre uns altres, amb seu a Madrid, és reparteixen entre totes les CCAA de forma equitativa en funció de la població. En aquest sentit, es dóna la paradoxa que a Catalunya, que solament té el 3,13% dels funcionaris de Defensa, De la Fuente li imputa el 16,05% de la despesa en Defensa. Vaja, que imputa unes despeses en les CCAA que no es produeixen en aquestes i, per tant, no genera ingressos en elles. El resultat és que les despeses que es produeixen a Madrid, sota l’argument que beneficien a tots, es reparteixen entre totes les CCAA però no els ingressos que aquests generen en la Comunitat de Madrid. El que dóna una relació fictícia en la balança fiscal, a Madrid se li computen uns ingressos que vénen d’unes despeses que realment es produeixen a Madrid però es comptabilitzen en altres CCAA. En definitiva, les despeses que imputa De la Fuente en aquests conceptes no es produeixen realment en aquestes CCAA, se les inventa sota el concepte poblacional.
El segon que crida l’atenció de la fórmula de càlcul és que en el resultat a De la Fuente li surten més despeses que ingressos. Com és possible? Aquí el segon parany, si hi ha més despeses que ingressos sembla que totes les CCAA acaben rebent de l’Estat, que l’Estat treu diners de l’aire i al final totes surten beneficiades. El que és fals, els euros que falten en ingressos vénen del deute i no són diners que l’Estat tregui de l’aire, són diners que l’Estat pot aconseguir perquè els ciutadans de cada CCAA aporten ingressos a l’Estat. Si no fos així, l’Estat no podria emetre deute, estaria en fallida. Per tant, el deute no és un regal que fa l’Estat a les CCAA, són els ingressos de les diferents CCAA el que permeten que l’Estat pugui endeutar-se i pagar els serveis dels ciutadans de cada CCAA. Per tant, al no incloure el deute com a ingrés, De la Fuente pretén donar la imatge que gairebé cap CCAA surt especialment perjudicada, que l’Estat els dóna diners, la qual cosa és un parany, el deute ha de ser inclòs perquè si no veiem que hi ha 51.057 milions d’euros que semblen sortits del no-res, han de ser repartits com a ingressos per deute entre totes les CCAA de forma proporcional als seus ingressos totals.
Finalment, el tercer que crida l’atenció és que en comptes de neutralitzar les dades (incloure el deute), De la Fuente per evitar el desfasament entre ingressos i despeses s’inventa una metodologia que consisteix a analitzar la despesa per cápita sobre la mitjana per calcular per cada concepte de despesa i ingrés un petit dèficit o superàvit fiscal, que la seva suma final dóna el resultat mostrat per Cifuentes. Anem a un despropòsit.
Sembla lògic que en una metodologia pensada per treure les despeses que produeix Madrid acabi mostrant que Madrid és la més solidària.
Computant les despeses que es fan a Madrid i no en totes les CCAA i neutralitzant les balances fiscals, afegint el deute com a ingrés a cada CCAA, les balances que surten són les següents:
L’aportació per càpita a la “solidaritat” interregional real és la següent:
Són els madrilenys els més solidaris? Segons les dades sense manipular per De la Fuente, no. Són els madrilenys solidaris? Segons aquestes mateixes dades sembla que sí, però no ho són, els madrilenys no treuen de la seva butxaca gairebé 1.000€ per donar-li-ho a altres CCAA. El cas excepcional de Madrid es deu a la forma en què la Comunitat produeix el seu PIB.
La Comunitat de Madrid genera un PIB que acaba pagant uns impostos, la qual cosa li dóna aquest dèficit fiscal, perquè aporta més ingressos que despeses, però com es genera la riquesa de Madrid?
Com apuntava en un article anterior, Madrid no produeix (no és una regió industrialitzada), no ven (no és una regió exportadora) i no atreu (no és una regió turística). Madrid és econòmicament potent perquè és la capital d’un Estat. Perquè té monopolis i oligopolis que basen la seva riquesa en un mercat captiu. Madrid és rica perquè extreu i gestiona la riquesa que produeixen uns altres. A diferència de Catalunya, que produeix (té indústria), ven (exporta) i atreu (té turisme).
Per tant, el que genera riquesa a Madrid és ser la capital d’un Estat que extreu i gestiona rendes d’altres CCAA. El PIB de Madrid està inflat per ser la capital d’un Estat i per tant els ingressos de Madrid que aporta al fons comú són en gran part per l’extracció a altres CCAA i no pròpies d’una economia productiva. Si es pogués eliminar l’efecte cabdal en el seu PIB probablement es podria observar que Madrid no és solidària.
No podem eliminar completament l’efecte cabdal de Madrid però ho podem estimar ajustant els seus ingressos al que serien similars als de la seva població aproximadament i repartint la resta entre les CCAA. D’aquesta manera, ens surt el següent resultat:
Catalunya, València, Balears i les CCAA més industrialitzades i exportadores coincideixen amb les quals aporten més al fons comú, són de fet les que estan mantenint Espanya.
És lògic que les CCAA que més produeixen en turisme, indústria i exportacions siguin les que realment estan mantenint Espanya. Madrid i el seu PIB són una anomalia d’un Estat centralista i extractiu, que si eliminem l’efecte cabdal ens com el que és: un pou sense fons que és el que és perquè és la capital, de solidaritat gens.
Madrid extreu i gestiona rendes que produeixen altres CCAA per dir que és la que més aporta el fons comú (PIB inflat per ser la capital, no produeix res), i treu les despeses que es produeixen en la seva Comunitat perquè diu que beneficien a tots (Parany en el càlcul de les balances fiscals). D’aquesta manera, passa de ser la Comunitat que realment és la més beneficiada a semblar que és la més solidària.