Dissabte 21 Setembre, 2019

Les conclusions de la Comissió del Procés constituent

Pel bé del futur d’Espanya ja cal que Rajoy i els polítics espanyols calculin bé allò que faran davant del procés d’independència de Catalunya.

D’Estats que s’han oposat a la independència dels ciutadans d’una nació sotmesos a un altre estat la història n’és plena.

Sèrbia no va poder evitar les independències d’Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Kosovo i Montenegro, però la seva actitud va deixar una Sèrbia exhausta econòmica, política i moralment.

A diferència de Sèrbia d’altres estat han optat per a fer servir el diàleg per tal que la independència fos l’establiment d’una nova relació que acabés sent beneficiosa a les dues parts.

Els tretze anys de govern de Slobodan Milosevic va ser pels pobles no serbis de l’antiga Iugoslàvia una autèntica aberració i pels ciutadans serbis ser un poble amb un orgull ferit que no aconsegueix passar pàgina.

En el passat, Espanya ha arrossegat la pèrdua de les colònies americanes i ho ha fet paint malament la separació. La realitat a Espanya se li ha acabat imposant per una incapacitat a dialogar dels seus dirigents.

El polítics espanyols no entenen que vol dir dialogar i pactar en benefici general dels ciutadans de l’estat que diuen representar. Porten 214 dies sense aconseguir posar-se d’acord per a fer govern i que té un govern en funcions que es nega a sotmetre al control parlamentari utilitzant argúcies de triler polític.

Espanya oblida i enganya als seus ciutadans dient que la independència de Catalunya és una anomalia històrica estranya en el món. Vol oblidar que a Europa des de 1975, any de la mort del dictador Franco, s’han independitzat 14 nacions: Lituània (1990), Letònia (1990), Estònia (1991), Bielorússia (1991), Macedònia (1991), Eslovènia (1991), Moldàvia (1991), Croàcia (1991), Ucraïna (1991), Bòsnia-Hercegovina (1992), República Txeca (1993), Eslovàquia (1993), Montenegro (2006) i Kosovo (2008). I que a la resta del món ho han fet 40 més: Cap Verd (1975), Sâo Tome i Principe (1975), Guinea Bissau (1975), Angola (1975), Moçambic (1975), Surinam (1975), Papua Nova Guinea (1975), Seychelles (1976), Trinitat i Tobago (1976), República de Yibuti (1977), Dominica (1978), Illes Solomon (1978), Kiribati (1979), Santa Lucia (1979), Sant Vincent i les Grenadines (1980), Zimbawe (1980), Vanuatu (1980), Antigua i Barbuda (1981), Belice (1981), Saint Kitt i Nevis (1983), Brunei (1984), Estats Federats de Micronèsia (1986), Cambotja (1989), Iemen (1990), Armènia (1990), Namíbia (1990), Maurici (1991), Azerbaitjan (1991), Geòrgia (1991), Rússia (1991), Turcmenistan (1991), Usbequistan (1991), Tadgiquistan (1991), Kirguisistan (1991), Kazakhstan (1991), Kuwait (1991), Eritrea (1993), Palaos (1994), Timor Oriental (2002) i Sudan del Sud (2011). Molts d’aquest estat nous ho han fet amb més o menys dificultat, però tots ho han fet per la voluntat dels seus ciutadans, encara que en tots ells sempre hi ha hagut una minoria ha volgut continuar sent ciutadà de l’estat dels que s’independitzava. Una minoria que volia continuar sent nacional de l’estat que se separaven, ja fossin francesos, anglesos, australians, nord-americans, portuguesos, holandesos, sudanesos o russos, per citar només alguns. I aquesta realitat sense tenir en compte les autoproclamacions d’independència que no són reconegudes universalment com la República Turca del Nord de Xipre (1983), de Palestina (1988), d’Abkhàsia (1992), del Sud del Camerun (1999) o de l’Azawad (2012).

La reacció visceral, agressiva i prepotent del govern espanyol davant de l’aprovació pel Ple del Parlament de les Conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent del passat 27 de juliol mostren l’aspecte més fosc i repressor de l’estat. Unes conclusions que es poden llegir a continuació, però que de forma resumida són aquestes:

  1. El dret de decidir del catalans no hi cap dins la Constitució i lleis espanyoles i per aquest motiu només hi cap la desconnexió i un procés constituent propi.
  1. Els catalans estan legitimitats per a fer un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.
  1. Les experiències comparades d’altres països avalen aquest camí iniciat.
  1. Cal que el procés constituent sigui consensuat, públic, transparent, compartit i ampli.
  1. Es farà en tres fases: 1a. participació, 2a. desconnexió de l’Estat espanyol i eleccions constituents per redactar un projecte de Constitució i 3a. la ratificació en referèndum de la constitució.
  1. La 1a. Fase, la participativa, serà coordinada pel Fòrum Social Constituent, societat civil organitzada i partits polítics. Les conclusions seran un mandat vinculant pels redactor de la constitució.
  1. La 2a. Fase, la de desconnexió amb Espanya, es farà amb l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral  que servirà per convocar l’Assemblea Constituent. Les lleis de desconnexió no estaran sotmeses al control espanyol.
  1. El Parlament de Catalunya és l’òrgan que vetlla tot el procés constituent i per això ha de crear una comissió de seguiment del procés constituent.
  1. L’Assemblea Constituent serà un òrgan amb plens poders i les seves decisions seran de compliment obligatori a Catalunya, tant per les persones individualment com per les institucions i administracions, sense que cap altre poder, jutjat o tribunal pugui anar contra ella. L’objectiu de l’Assemblea és fer el projecte de constitució.
  1. El projecte de constitució elaborada per l’Assemblea Constituent s’ha de sotmetre a votació dels catalans en un referèndum que l’han d’aprovar o rebutjar.
  1. El procés constituent s’ha de fer tenint en compte una perspectiva de gènere, fer-ho de manera transversal, per a  totes les persones i amb una estratègia dual que serveixi per trencar amb les maneres històriques de fer dels catalans.

Aquestes conclusions són l’eix d’actuació per arribar a la total independència de Catalunya d’Espanya. Un full de ruta que es farà sortejant les andanades espanyoles.

I que farà Espanya? El de sempre. És il·legal i que no es pot fer perquè els catalans són espanyols i prou. I perquè tampoc tenen res a decidir per a ells mateixos.

Sèrbia ha passat a la història per haver comès errors polítics gravíssims, per haver fet una repressió ferotge, però que, en cap cas, van impedir la independència dels ciutadans del territoris que no volien compartir estat amb ells. Cinc nous estats i el darrer ho va fer Montenegro el 21 de maig de 2006 a través d’un referèndum. Sèrbia va necessitar entrar en una crisi econòmica, política i moral de grans proporcions per tal que entenguessin que els pobles quan volen realment independitzar-se ho acaben fent.

Sèrbia per evitar les independències va protagonitzar episodis esperpèntics com el segrest d’Ibrahim Rugova, el líder dels kosovars, per fer-lo aparèixer forçat al costat de Milosevic a Belgrad. A Espanya, per ara, tot apunta que en lloc de segrestos els polítics espanyols volen engarjolar com a delinqüent a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com també ho volen fer a l’expresident Mas i els ex-consellers Ortega, Rigau i Homs. Espanya ho aconseguirà si els ho deixem fer. Depèn de nosaltres que ho aconsegueixin.

Cal una resposta ciutadana contundent que deixi clar als polítics espanyols que l’estat espanyol forjat el 1714 s’ha acabat. Espanya ha de fer el seu camí i Catalunya també.

Conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent

El dia 27 de juliol de 2016 les 11 conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent són ser aprovades per 72 vots a favor (JxSí i la CUP) i 11 en contra (CSQP). Els grups de C’s i el PPC no participen en la votació sortint del saló de sessions i el grup del PSC es queda a l’hemicicle però sense votar.

Segons diu la pàgina oficial del Parlament el text que reprodueixo està pendent de revisió i correcció i serà publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya

Les conclusions aprovades:

  1. Actualment, no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català dins el marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi.
  1. El poble de Catalunya té la legitimitat per a començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes.
  1. Les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per a anar construint un model singular de procés constituent, ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies.
  1. Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, públic, transparent i compartit amb tota la societat i amb les institucions que l’avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l’hora de fixar-ne els indicadors, el calendari i totes les altres qüestions que afectin el mètode emprat per a fer avançar el procés.
  1. El procés constituent ha de constar de tres fases: una primera fase de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’Estat espanyol i convocatòria d’eleccions constituents per a formar una assemblea constituent, que haurà de redactar un projecte de constitució, i una tercera fase per a la ratificació popular de la constitució per mitjà de referèndum.
  1. El procés participatiu previ ha de tenir com a òrgan principal un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics. El Fòrum Social Constituent ha de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució, que hauran d’ésser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana. El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant per als integrants de l’assemblea constituent, que els hauran d’incorporar al text del projecte de constitució.
  1. Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol per mitjà de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent. Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.
  1. El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de dur a terme a Catalunya. A aquest efecte, el Parlament insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calguin per a aconseguir un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert. Amb aquest objectiu, el Parlament de Catalunya haurà de crear una comissió de seguiment del procés constituent.
  1. L’Assemblea Constituent, una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques. Cap de les decisions de l’assemblea no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal. L’Assemblea Constituent haurà d’establir mecanismes per a garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i de la societat civil organitzada en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució.
  1. Una vegada l’Assemblea Constituent haurà aprovat el projecte de constitució, s’haurà de convocar un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi d’una manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució.
  1. El procés constituent ha d’incorporar des de l’inici la perspectiva de gènere, d’una manera transversal i amb una estratègia dual, amb l’objectiu de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i fer un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones.
5,224FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,484SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca