EL RIU GANGES BANYA ELS GHATS DE BENARÉS. PER ABEL COBOS

ELS RESIDUS DE LA MODERNITAT

Tot i així, Benarés –la “materialització d’allò que és sagrat” pels hindús, segons afirma Kanitkar– presenta un aspecte menys idíl·lic del que un es podria esperar. “El nostre país està totalment contaminat, pol·lució, residus… tenim més brutícia als carrers que no pas respecte per allò que és sagrat”, afirma el periodista hindú Amrit Hallan, redactor del Huffington Post Índia. “Els nostres rius són sagrats, però els hem convertit en abocadors, fins i tot el purificador Ganges. Fa poc uns voluntaris van començar a netejar el riu, però no et podries ni imaginar com de brut estava abans. Era normal veure un cadàver en descomposició al costat d’un grup de peregrins netejant-se dels seus pecats. Fins i tot, alguns orgullosos ciutadans de Benarés anaven a pixar i cagar al riu!”.

Hallan: “els nostres rius són sagrats, però els hem convertit en abocadors, fins i tot el purificador Ganges”

La modernització del país ha comportat augmentar en gran mesura els residus que es produeixen i, a causa de la falta de conscienciació i infraestructures per reciclar i netejar, gairebé tots els paisatges s’han convertit en abocadors en l’últim segle. Segons Hallan, “és comú veure vaques, el nostre animal sagrat, menjant escombraries, deixalles i residus industrials en un racó de la ciutat, ja que pràcticament a tot arreu hi ha porqueria artificial. Així tractem els nostres déus?”. No ha estat fins l’any 2014, però, que, amb l’arribada deNarendra Modi al càrrec de primer ministre, s’ha començat a promoure incipientment des del govern la necessitat de millorar la higiene pública.

UN PUNT DE PELEGRINATGE TURÍSTIC

A la brutícia i a la contaminació se li suma un altre factor derivat de la modernitat que està ajudant a la decadència de la ciutat sagrada: el turisme en massa. La passivitat de l’administració cap a la regulació del turisme ha transformat un espai sagrat en, gairebé, un parc temàtic. Chiku Ganpati, propietari d’un hostal aBenarés, diu que sempre recomana a tots els seus clients a tractar amb respecte tot allò que veuran a la ciutat, “no fer fotos als ghats, on incineren els morts. A ningú li agradaria veure turistes fent fotos al funeral de la seva família, per molt exòtic i màgic que aquest sigui”. Tot i així, la realitat és totalment diferent. A mesura que un turista s’apropa als ghats, un grup d’autòctons l’espera per oferir-li –a canvi de diners– la possibilitat de colar-se en un funeral i fer totes les fotos que vulgui, obviant el respecte a les famílies i a una sagrada tradició mil·lenària.

Als mercats que envolten els ghats es poden trobar postals de cadàvers decorats amb garlandes i el maquillatge fúnebre

Però ells no són els únics que aprofiten l’oportunitat de guanyar diners fàcils que els turistes han generat a la ciutat. Les botigues que envolten els ghats eren, potser en un passat no gaire llunyà, mercats de productes de primera necessitat o punts de compravenda d’objectes rituals. Ara, però, és fàcil trobar-se amb botiguers i botigueres venent postals de cadàvers decorats amb les garlandes i el maquillatge fúnebre o, fins i tot, imatges d’autèntics funerals. “Les fotos les faig jo amb la meva càmera i amb el consentiment dels familiars”, afirma el fill d’una botiguera, “així ajudem a pagar els funerals a aquelles famílies que no tenen diners”. Malgrat aquesta declaració de principis, però, Ganpati assegura que hi ha molts voluntaris disposats a fer donacions per sufragar els costos dels funerals: “molts cops la gent amb diners deixa pagada la llenya per a la incineració de famílies pobres. El fet que venguin aquestes postals és per fer negoci, res més”.

A la riba del riu Ganges és on es fan molts dels rituals de purificació i incineració. Però també és on acaben la majoria de visitants. Allà s’ofereixen –en massa– viatges en barca i objectes rituals purificats com a souvenirsper a turistes que ni tan sols coneixen la simbologia i la tradició que s’amaga darrere d’aquests. El periodistaAmrit Hallan assegura que “encara que és una forma molt legítima de guanyar-se la vida, estan banalitzant una cultura mil·lenària i uns elements que tenen una importància gairebé vital per a molts hindús tan sols per guanyar uns pocs calers”. Hallan, però, que viu en una acomodada posició, ha rebut crítiques per jutjar la forma de guanyar-se la vida dels altres. Tot i que assegura que “una de les coses que caracteritza l’Índia és l’extrema pobresa”, no contempla que aquesta “banalització cultural” sigui l’única oportunitat per a ells de sortir-ne.

Es podria dir que Benarés pateix una administració municipal que no sap generar un model sostenible de turisme ni tampoc llocs de treball que puguin ajudar a sortir de la pobresa totes aquelles persones que han de dedicar-se a comercialitzar objectes de la seva cultura amb finalitats turístiques. Potser aquesta incapacitat i deixadesa governamental, imperant en l’últim segle, és el que està contribuint a allò que moltes persones descriuen com “la decadència” de la cultura mil·lenària de Benarés, una ciutat descrita per Mark Twain com “més antiga que la història, més antiga que les tradicions, més vella que les llegendes, i sembla que el doble d’antiga que totes juntes”.

Aquest article també el podeu trobar a la revista en paper d’Hemisfèria. Per més informació: redaccio@hemisferia.cat