Preguntes i respostes sobre la crisi financera de Puerto Rico

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Puerto Rico, la petita illa del Carib, té un deute de 73.000 milions de dòlars i un deute pressupostari de 705 a 740 milons de dòlars. Ara per ara, viu sota l’amenaça d’incompliment dels seus pagaments del deute a Estats Units. Això comportaria, ni més ni menys, que una crisi política i social perquè l’economia no es capaç de generar ingressos suficients per poder fer front al deute. A més a més, aquest deute tan important ha fet que els mercats financers no permetin l’accés del país, de manera que l’economia no pot generar els ingressos suficients per pagar les seves obligacions.

Detroit es va poder declarar en fallida l’any 2013 però Puerto Rico no pot fer el mateix. L’illa té una condició d’Estat Lliure Associat a Estats Units i legalment no pot declarar-s’hi perquè sota la normativa dels EUA, la llei de fallida de Puerto Rico és inconstitucional. A la dècada dels 90, Puerto Rico tenia un deute que representava el 53% del seu PIB. Avui però, el deute equival al 102% que seria aproximadament el mateix que pagar més de quatre vegades el deute que tenia Detroit, fins ara la pitjor fallida registrada als Estats Units.

Detroit es va poder declarar en fallida l’any 2013 però Puerto Rico no pot fer el mateix

Quins són els orígens de la crisi de Puerto Rico?

Les crisis econòmiques no apareixen de la nit al dia. L’economia del país fa gairebé 20 anys que està estancada i això es degut a l’eliminació de la secció 936 del Codi de Rendes Internes que donava incentius fiscals a les empreses dels EUA que invertien i operaven al país. Aquest fet va comportar el tancament de moltes companyies i indústries fet que va provocar un augment de l’atur, que actualment està al voltant del 12,6%. Una taxa molt elevada si tenim en compte el número d’habitants de l’illa: 3.548 milions.

Foto / discoveringpuertorico.com
Foto / discoveringpuertorico.com

El tancament de moltes empreses propiciat per la suspensió de la secció 936 del Codi de Rentes Internes va provocar que molts porto-riquenys abandonessin el país per buscar sort, la majoria d’ells, als Estats Units. A més a més, les ajudes financeres i subsidis a serveis com l’aigua o l’electricitat ha comportat que només el 40% de la població treballi, fet que els ha restat competitivitat dins el mercat. La població de l’illa va començar a disminuir l’any 2006, i des d’aleshores no ha parat d’augmentar.

Què vol dir ser un Estat Lliure Associat?

Tal i com s’explicava en línies anteriors, la condició jurídica de Puerto Rico és especial. Tenir l’estatus d’Estat Lliure Associat deixa aquesta petita illa caribenya en una mena de limbo. Per una banda, no és independent de Washington ni tampoc és considerat un dels estats de la Unió, amb tots els drets i deures que tenen la resta de membres.

- Publicitat -

Puerto Rico no és independent de Washington ni tampoc és considerat un dels estats de la Unió, amb tots els drets i deures que tenen la resta de membres

El governador de Puerto Rico, Alejandro García Padilla, va dir el juny de l’any passat que el deute era impagable. Però, la condició jurídica i peculiar de Puerto Rico, no ajuda. El país competeix amb les economies veïnes del Carib i segueix sotmesa marcs reguladors dels Estats Units perdent alguns avantatges fiscals amb els que competia amb els altres països. Per tant, no pot declarar-se en fallida ni obtenir d’aquesta manera protecció legal davant dels creditors ni tampoc administrar-se les finances. La seva condició li impedeix també demanar ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI) o devaluar la moneda, com faria qualsevol altre país en situacions similars.

La realitat és la que és i encara no s’ha aprovat res concret per fer front al deute tan important que té el país. Ara per ara, només hi ha sobre la taula una proposta per a la “Junta Fiscal” que Washington vol implantar a San Juan. La Junta proposa tornar al control total exercit en les primeres etapes del colonialisme a Puerto Rico amb la voluntat que l’illa pugui tornar tot el que deu. Ara bé, molts experts coincideixen en què, tal com està redactat, aquest status quo podria perpetuar-se durant dècades provocant una desaparició de les institucions que hi ha hagut fins ara al país.

La condició jurídica i peculiar de Puerto Rico, no ajuda a fer front a la complicada situació del país

A nivell administratiu, ser un Estat Lliure Associat implica que els seus ciutadans tenen una autonomia similar a la d’un ciutadà de qualsevol altre Estat. Com la resta d’Estats de la Unió, a San Juan no tenen independència absoluta pròpia d’una nació independent, això implica que a nivell domèstic poden fer el que vulguin però no pas en assumptes exteriors. Tot ha de ésser aprovat pels Estats Units i vol dir que en una cosa tan senzilla com voler vendre rom a la República Dominicana, Washington hi ha de donar el vistiplau.  

Els porto-riquenys no poden votar a les eleccions presidencials dels EUA

Els porto-riquenys són ciutadans dels EUA des del 1917. I tot i que la relació amb Estats Units és similar a la de qualsevol estat i se’ls va permetre la redacció d’una constitució pròpia per tal de tenir poder sobre els seus assumptes interns, Puerto Rico està subjecte als poders plens del Congrés dels Estats Units. Això implica que el poder per tal d’exercir la seva sobirania recau sobre el mateix Congrés, i els poders existents de l’illa, al no tenir protecció dins la constitució dels EUA, són revocables. A Aquest fet, se li ha d’afegir que els porto-riquenys no poden votar a les eleccions presidencials dels Estats Units si no disposen d’una residència oficial en algun dels cinquanta estats o del Districte de Columbia. Això implica que americans d’altres Estats que actualment resideixen a l’illa han perdut el seu dret a vot, sense importar que en altres ocasions, pel fet d’haver viscut en altres Estats, hagin pogut participar en altres processos electorals.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca