Llegir: La guerra de les salamandres de Karel Čapek
Guerra entre classes? No! Entre espècies! Karel Čapek signà el 1936 una fina, divertida i trista o greu sàtira sobre el món d’abans de la guerra mundial. L’argument es basa en la descoberta, als mars del sud, d’una espècie de salamandra que pot ser domesticada i té una certa intel•ligència. Així se li poden encarregar treballs simples i serveix de mà d’obra pràcticament esclava. L’estil alterna la narració tradicional, el reportatge periodístic i l’alternació de personatge i històries, per crear un fals documental sobre l’auge de les salamandres. L’autor fou l’inventor de la paraula robot, en una anterior obra de teatre, també de denúncia social: R.U.R. (Robots Universals de Rossum) i un dels escriptors txecs més importants, alhora que totalment consagrat a la ciència-ficció. Una lectura que satisfarà als lectors més exigents i que ens fa sortir del tòpic de què la ciència-ficció és una literatura menor, una cosa de lectors estranys. Obres com la que convidem a llegir ho desmenteixen totalment, i si no, llegiu La carretera de Cormac McCarthy.
Veure: La màquina de pensar, Ramon Llull i l’«ars combinatoria»
Zoologia, astronomia, filologia i filosofia. La unitat dels diferents coneixements de l’home va portar a Ramon Llull a desenvolupar l’ars combinatoria un sistema pel qual, i gràcies a símbols, números i formes geomètriques s’anuncia un nou saber universal. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acaba d’inaugurar La màquina de pensar una exposició del filòsof lul·lista Amador Vega. L’exposició combina textos manuscrits amb obres d’artistes contemporanis, com ara David Link, Ralf Baecker, Perejaume i Jeongmoon Choi. Es combinen també multitud de tècniques, ja sigui vídeo art, com en l’excel·lent vídeo de Manfred Mohr o els retaules de Joan Desí. L’exposició porta Ramon Llull del segle XIII al XXI, ja que com es va comentar a la roda de premsa, potser el filosof mallorquí ha estat un dels pocs filosofs que han sigut contemporanis de cada segle. Amador Vega i tot l’equip del CCCB han dut a terme una excel·lent tasca en aquesta exposició, ja que si es parteix de la base que l’essència de Ramon Llull és la combinatòria, que millor que explicar-lo combinant pintura, instal·lacions, documents i projeccions?
Gaudir: la platja de les filipines
No aneu a la Barceloneta! Aneu a la platja de les Filipines! Situada just davant de l’aeroport del Prat, aquesta platja de Llobregat encara no ha estat altament massificada i gaudeix d’un bon aparcament on deixar el cotxe (gairebé l’única opció per tal d’arribar-hi). Sorprèn que a 20 minuts de Barcelona podem trobar lloc on estendre la tovallola i no trobar-nos cara a cara amb el veí. D’altra banda, la proximitat de l’aeroport dóna un cert aire futurista al bany, ja que les panxes dels avions en enlairar-se es poden veure des d’una proximitat esfereïdora. Però el que satisfarà el cor de tot barceloní és el fet de poder anar a la platja, respirar l’aire salat, veure les dunes plenes de vegetació i recuperades de les inclemències de la contaminació i poder-se banyar pràcticament sol, al costat de Barcelona.