David Minoves, president del CIEMEN per les minories ètniques.
Quina és la missió del CIEMEN?
El CIEMEN ha treballat des del primer dia per la defensa dels pobles i la gestió de la diversitat. No ens hem posicionat a l’esquerra o a la dreta, però sí amb aquells que aposten per l’acollida de refugiats per exemple, i això inclou un ampli ventall que va des de la CUP fins a Convergència. Som una entitat d’acompanyament transversal per incidir sobre la vida política i social del país en l’espai que ens correspon: teixir complicitats.
Teniu una forta vessant internacional.
Ens adaptem a la realitat dinàmica. Ens vam fundar a l’exili durant la dictadura i som una entitat que ha treballat sempre des de la vessant internacional per explicar Catalunya al món i el món a Catalunya. Un punt de referència per entendre la gestió de la diversitat i exercir de consciència crítica perquè el país no perdi la pulsió solidària front a les nacions eternament oblidades, com el Sàhara Occidental.
“El món ens mira i està pendent de nosaltres”. És cert?
El món, i concretament Europa, veu que des d’aquí es planteja una proposta política i que Madrid no és capaç –o no vol- d’emetre una resposta política. Hem estat notícia per les grans demostracions de força cívica que hem fet i també ho som per les negatives de Madrid. Hem de saber mantenir-nos en la primera plana. La comunitat no es posiciona perquè no tenim un mandat democràtic clar. A dia d’avui, aquest dos axiomes –tenir un mandat democràtic clar i resposta política per part d’Espanya- són imbatibles per assolir l’independència.
Davant l’immobilisme de l’Estat, quina ha de ser la posició de l’independentisme?
El Partit Popular s’ha quedat quiet esperant que els altres s’esbatussessin entre ells. Han intentat que la situació es resolgui per si sola i això ha generat frustració en bona part de la base independentista. Però al no aparèixer una alternativa engrescadora, la desesperació cap a la indiferència de l’Estat va creixent. Segurament aquesta desesperació és el millor antídot contra la frustració. No donem cap batalla per perduda, per suposat, però sí és cert que El Procés ha perdut vigor i un pèl de pistonada.
I la batalla dels Països Catalans, està perduda o estancada?
Els Països Catalans segueixen formant part de l’agenda del CIEMEN. Mai hem renegat de la defensa de la identitat nacional catalana que avarca el territori dels Països Catalans. Tenim història compartida amb la Catalunya Nord i el País Valencià que ens recorda que no hem de perdre la perspectiva. Cada territori va al seu ritme, i “el llegir no ens farà perdre l’escriure”, és compatible defensar un procés d’autodeterminació al Principat sense perdre la perspectiva de Països Catalans.
Heu sigut notícia per organitzar el primer acte d’Otegi a Catalunya després del seu empresonament.
No és fàcil reconèixer l’evolució de l’esquerra independentista basca en un moment de profunda criminalització per part de l’Estat. Solidaritzar-nos amb el pas que va fer l’independentisme basc per trencar amb la violència, a favor de la via democràtica no violenta per al seu alliberament social. Poca gent ens va aplaudir en el seu moment.
Però el temps ens està donant la raó.
Per què sorgeix l’acte de “Vents de llibertat”?
Quan Arnaldo Otegi surt de la presó, persones pròximes de l’esquerra abertzale van venir per organitzar un acte de reconeixement. El vam organitzar al barri de Sant Andreu, amb tot el que implicava fer-ho al mateix barri de la pitjor barbàrie terrorista al nostre país, l’atemptat de l’Hipercor. Tot per tal que l’esquerra abertzale fes un acte d’esmena.
Estàs d’acord en fixar terminis temporals –com el de 18 mesos- per crear estructures d’Estat? Quin serà el vostre paper dins d’aquets plaços?
Si no poses límits temporals això pot esdevenir impossible de digerir per la societat civil. El problema d’aquests terminis és que s’han de complir amb objectius concrets. Aquest temps ha de servir per crear unes estructures que ens permetin posar-nos en marxa en cas que la gent ratifiqui a través d’unes eleccions el procés constituent. La funció de les entitats socials és la de construir confiances. Som els que mantenim els ballarins en el ball i impedim que es barallin. Tenim el paper més important de tots.
Per què s’insisteix tant en eixamplar la base social de l’independentisme?
És important eixamplar la base perquè algun dia hi haurà una resposta per part de l’Estat. L’arribada de Podemos n’és un indici. Per tant, hem de guanyar i consolidar aquella gent que s’ha unit recentment o que està a punt de pujar-se al carro de l’autodeterminació. Perquè són vots susceptibles a canviar d’opinió si des de Madrid arriba una proposta coherent, fet que sembla molt llunyà però que des del CIEMEN veiem molt plausible.
Finalment, com s’aguanta la incertesa?
O es deixa de pagar deute o no hi ha diners per pagar un pla de xoc. No n’hi ha prou a la caixa. Per tant, aquests 18 mesos també serveixen per carregar-se de raons per fer un acte de sobirania que seria començar a cobrar impostos. Si tu tens la caixa tens la capacitat de construir-te un coixí als laterals. No vam aconseguir el 50,1% dels vots, l’aritmètica és la que és i ha d’haver negociació JxSí-CUP per eixamplar encara més la base social de l’independentisme.