El fantasma de Lovecraft

Un fantasma recorre Amèrica del nord; el fantasma de Lovecraft. Totes les forces de la vella Amèrica s’han unit en santa croada, des dels chenoo, baykoks, bokwus, nagumwasuck i ohdows fins als temibles wendigo. Oblidats en els confinis dels boscos del nord d’Amèrica, sucumbeixen davant els abismes infinits i els déus oceànics d’H.P. Lovecraft, en un nou imaginari. El lector ara s’enfronta i actua indefens davant els abismes infinits i els déus d’altres dimensions. No podem fer res, excepte passar les pàgines i imaginar figures infernals -en el sentit clàssic de la paraula- que ens roben els somnis. H.P. Lovecraft (1890-1937) narra aventures horribles en boscos primigenis, pàgines infinites fetes de descripcions imprecises que la nostra ment no pot comprendre. No hi ha fugida possible, tot està en joc, només uns pocs intrèpids poden suportar la càrrega de la humanitat i la discreció de salvar-la en l’anonimat.

Des de fa dècades, s’ha escrit molt sobre l’obra de Lovecraft, els seus temes, les seves qüestions fonamentals i les seves afliccions. Si l’atent lector revisa la bibliografia sobre aquest escriptor, trobarà tot el relatiu a ell i a la seva obra, fent aquest article innecessari per a la comprensió del fantàstic autor. Per això ens oblidem de formes acadèmiques i estudioses i passem a les imaginatives. Aquestes paraules les he escrit fent volar la imaginació -com els seus contes han actuat sobre la meva ment- i relacionant conceptes que crec que no s’han vist en l’autor. Pot ser que ell mateix quan va escriure la seva obra no ho pensés, pot ser que no tingui res a veure amb ell, però un servidor creu que és d’especial rellevància abordar aquests punts. D’aquesta forma veurem els seus contes en relació a la terra americana. La mateixa figura de l’autor i el perquè dels seus contes.

Amèrica del nord, com és sabut, va sofrir un holocaust que la va deixar sense els seus habitants ancestrals. Els americans actuals com a molt poden remuntar els seus ancestres no natius uns 400 anys; els mites que són propis d’aquesta joiosa terra van desaparèixer; les grans ciutats índies van emmudir i els ancestres van morir, per no ser recordats. Pocs indígenes queden ara per recordar com era el seu cosmos. Chenoo, bokwus, nagumwasuck, ohdows i wendigo sonen a paraules buides, però són els llegendaris habitants que feien companyia als indis, esborrats amb ells de la faç d’Amèrica i subsistits per les creences europees. Els immensos paisatges estan deshabitats i els blancs porten els seus propis follets i llegendes, adaptant-les segons la necessitat. Com emplenar aquest buit en uns boscos tan frondosos que semblen carregats de misteris? H.P. Lovecraft d’alguna manera ho va fer. Va veure en els boscos i els rius societats secretes innombrables i forces que escapen de la compressió humana. Religions tan antigues que es rastregen fins al mateix principi del temps. És sabut que de petit passejava i escapava del control matern en grutes, coves o boscos del florit paisatge de Nova Anglaterra. Un paisatge que convida a crear un imaginari que ho justifica. Els camins encara conserven gespa i no són més que un clar allargat que serpenteja entre els arbres. La pluja i el temps de la zona ajuden, donant-nos una naturalesa salvatge, molt fàcil de rastrejar en les narracions de Lovecraft.

De la mateixa manera que els trols noruecs formen les muntanyes d’aquest país, la resplendor de la terra en la ment del jove Lovecraft va tenir alguna cosa a veure amb la creació de Cthulu. Les muntanyes poden ser grans éssers d’un passat pretèrit fossilitzat. En el fons dels llacs pot haver-hi déus que dormen i no han de ser despertats. A la nostra terra ibèrica pocs secrets escapen a la comprensió, però en un lloc on s’ha exterminat als seus habitants i no hi ha relats sobre la terra, aquestes històries són possibles. Lovecraft les posa sobre paper creant fantasies que són necessàries per al col·lectiu, però encara més per a ell. En aquest punt podem veure l’eurocentrisme de l’autor, que en crear fantasia a Amèrica no parla de l’imaginari propi d’aquesta terra -com serien els “monstres” esmentats- sinó d’altres coses que li suggereixen les muntanyes de Nova Anglaterra. S’inscriu en la fantasia romàntica europea, oblidant als indis. El lector podrà comprovar que en un sol dels seus contes parla sobre els indis americans, sempre sobre els colons i les seves desventures, com si sempre haguessin estat a Amèrica.

El jove escriptor -va morir amb 47 anys- va ser oprimit per la seva mare, qui li prohibia jugar amb nens menors en categoria social a ell i li feia veure la seva pròpia lletjor. Pot ser que ho fes només per retenir-lo i no llançar-lo a un món estrany, però per a ell va suposar l’aïllament social i viure com un ermità durant anys, cosa que va facilitar les seves fantasies, plasmades en la seva escriptura. Si creava mons, ho feia per oblidar que només es tenia a si mateix. En els seus passejos infantils creava fades i personatges per evadir-se. Els seus contes sempre inclouen el viatge, mons allunyats sigui en el temps o l’espai i regions remotes plenes de fantasia. Mons amb dimensions incommensurables o ciutats que guarden secrets sinistres, la recurrent Arkham, els savis immortals del Tibet o les illes Ciclòpies del Pacífic. La seva ment fuig disparada pels somnis d’un jove artista, un estudiant d’antropologia o un viatjant amb un àlter ego que recorre els camins i els boscos. D’això mateix es tracta, de veure les coses de forma diferent. Ho veiem caminant per un bosc, deixat lliure la nostra imaginació i transformat els somnis naturals sorgits dels arbres i les mates. Si fem aquest exercici, els contes de Lovecraft surten per si sols.

La seva infància va suggerir aquests mons, però la seva maduresa els va consolidar. Un matrimoni fallit, encara que de forma amistosa; dificultats econòmiques, i un pensament progressista aclaparat per la tecnologia desenvolupada durant els anys 20 i 30 van fer situar les seves horribles històries en llocs remots o en la quotidianitat de la seva vida, sempre amb un factor desestabilitzant. Un home que, donades les circumstàncies, ha de deixar de costat la seva còmoda vida per fer front a una adversitat major. Un reflex més de la vida de l’autor, que podent tenir una relaxada existència escrivint, per la fortuna familiar, es va veure obligat a fer treballs menors a causa de la disminució de la fortuna dels Lovecraft. No és Charles Dexter Ward un àlter ego seu, com l’era el viatjant de El gravat a la casa?

Federico Fellini va dir una vegada que una obra sempre és autobiogràfica. En els contes de Lovecraft ho podem veure intuïtivament però, amb claredat, sí que veurem que els personatges sempre són una projecció seva, ja que la seva literatura és una literatura de fugida. Si fuig, ho fa per fer front a una realitat que no pot suportar. Si de petit va al bosc per evadir el control matern, de gran escriu sobre un bosc per no veure la petita habitació que comparteix amb la seva tieta.

Les descripcions de Lovecraft fan que realment creguem que estem en altres mons, per un fet molt simple: un món que coneixem no requereix que se’l descrigui amb molta cura, perquè ja el coneixem, només ens hem de situar en ell. Lovecraft ens presenta un món nou pensant que ja ho coneixem, i així el completem nosaltres mateixos. No fa falta saber de quin color és la taca sorgida de l’espai. Nosaltres la imaginem. Els lectors veiem en els seus boscos els boscos que nosaltres hem recorregut. Per aquests motius ens fan por, perquè són els nostres mons, la nostra cosmologia. Les descripcions dels monstres només parlen d’olors infectes i nauseabunds, de mesura colossal i increïble. No ens dóna més detalls, nosaltres els projectem. Aquest fet pren molta importància en ser la base del seu terror còsmic.

Les conseqüències de l’obra de Lovecraft són moltes i variades. La més important de totes elles és que la gran indústria de Hollywood no s’ha atrevit amb ell. Les seves obres han estat portades a la gran o petita pantalla amb produccions menors, no gaire treballades, que ràpidament han caigut en l’oblit. El rastre més important són els jocs de rol. Si abans parlàvem de la imaginació com a factor clau en la comprensió de l’obra de Lovecraft, aquest no era el seu pas natural? Uns jocs on els diferents personatges segueixen a un narrador que els enfronta a determinats perills. Sense attrezzo, sense disfresses, només els jugadors seguint a un narrador. Els seus monstres també han sobreviscut molt bé el pas dels anys, deixant rastre fins i tot en samarretes. Els productes de l’obra lovecraftiana són molts i variats. La majoria no passen de ser obres d’afeccionats, i la seva pèssima qualitat es pot trobar fàcilment a Youtube. Aquest portal d’internet també conté diferents documentals que evidentment relacionen la seva obra amb rastres d’alienígenes o coses pitjors, i veient-los un es qüestiona amb quin rigor es pot rodar per a televisió.

L’obra de Lovecraft desperta moltes passions. Les aventures de terror còsmic poden obrir les portes al jove lector per passar a una literatura major, agafant el gust per llegir. La cosmologia que crea és completament fascinant, però hem de pensar que era una literatura feta per no veure la seva insofrible vida, no per parlar al·legòricament. Uns escrits inspirats per aquests boscos de somni a Nova Anglaterra, en la vida dels primers pioners. Inspirada en un món en el qual els passatgers del Mayflower són els Adams i Eves del continent, ignorant el que hi havia abans.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca