Una entrevista de barcelonogy.com
JORGE REPRESA, FOTÒGRAF
Com més fotos faig, més m’adono que retratar algú és un acte d’amor, en major o menor mesura. Això és precisament el que el Jorge Represa (Valladolid, 1968) està fent amb Barcelona o, més aviat, amb els seus habitants. El proper 10 d’abril inaugura La Recámara, el seu estudi escola. Per a celebrar-ho ha convidat a cinc-cents ciutadans, de totes les edats i de tots els barris, a passar per davant de la seva càmera. El resultat serà Hola, Barcelona que en Jorge defineix com «un collage col·lectiu format per cares anònimes». Visito el seu local, al centre de la ciutat, i xerrem breument; els dies previs a tota inauguració solen ser intensos. Els cursos comencen el primer dia de maig i estic molt temptada d’apuntar-me a un d’ells: l’oportunitat d’aprendre d’un mestre no sorgeix cada dia.
Per què has escollit instal·lar-te a Barcelona?
Perquè feia uns deu anys que era mig amagat, primer al boscos de Valsaín, a la província de Segòvia, i després a Cantàbria, on vaig decidir començar amb l’escola. Crec en aquest projecte, m’agrada molt ensenyar i els treballs dels alumnes estan donant treballs impressionants. Va arribar un moment en què havia d’estar situat en una gran ciutat perquè tant l’escola com els alumnes poguessin tenir més projecció. No volia tornar a Madrid perquè ja hi vaig viure durant vint anys i vaig acabar-ne bastant cansat. L’altra opció era Barcelona que és una ciutat amb la qual sempre he estat vinculat, i viure aquí, d’alguna manera, era una assignatura pendent.
En quin sentit has estat molt vinculat a Barcelona?
Perquè he treballat durant anys al suplement d’El Periódico. Malgrat que el meu estudi era a Madrid, visitava Barcelona amb freqüència per assistir a reunions amb la redacció, etc. Aquí tinc amics, coneguts… Els meus clients principals també eren aquí, però com que estava fent retrats de famosos, m’era més convenient treballar des de Madrid.
Què et va portar a deixar el teu estudi a Madrid per anar al bosc?
Bé, fer retrats de gent coneguda és molt bonic, però també té molt d’ingrat. Cada dia estava envoltat de representants, de filtres que cada vegada més restringien la meva manera de treballar… Vaig decidir fer un canvi de direcció. Vaig passar un període de reflexió en una petita casa familiar en un poble de Segòvia i llavors vaig anar a Santander, on vaig començar amb l’escola amb la idea de formar fotògrafs per després col·laborar amb ells.
És el que es diu, literalment, crear escola.
(Rialles). Potser sí. I el primer que he fet aquí ha estat aquest projecte Hola, Barcelona. La resposta ha estat massiva, han passat ja cinc-cents veïns per l’estudi i això ha confirmat que estava molt clar que havia de venir aquí. A la meva escola no ensenyo Photoshop, ni tècnica, ni postproducció; el que busquem és educar l’ull, conèixer els referents i crear un mètode de treball.
Doncs et desitjo tot el millor en aquesta nova etapa. ∗