Granujas a todo Ritmo! The Blues Brothers. La mítica parella de germans, avesats a la vida boja del rithm’n’blues americà, podrà ser vista al cinema Phenomena avui mateix. La parella enllustrada amb elegant i gastats vestint negres de corbata italiana, viuen tot tipus d’aventures per tal de re fundar la seva banda, desintegrada al entrar a la presó un dels germans. Destinats a aquesta missió divina, generaran escenes antifeixistes, s’enfrontaran a l’església i a les forces vives de l’estat. Una aventura on fins i tot hi apareix Carrie Fisher, entre altres cameos. Tal com s’ha anunciat és recomanable per tots aquells amants de la bona música, que vulguin reviure un film, que de ben segur, el productor va dir massa ràpid que hi posaria els diners. The Blues Borthers, un bon grup i una bona pel·lícula per acabar el Sant Joan, la sessió comença a les 23.00 i costarà 6 euros.

Zona prohibida? Sí! Tot i les bones crítiques del nostre entès, aquests dies té lloc un vaga de treballadors culturals el MACBA, la Fundació Tàpies, el Museu de les Cultures del Món o la Fundació Miró, haurien de ser una zona prohibida, ja que nosaltres els amants de l’art per sobre de tot hem de respectar la dignitat dels treballadors que fan possible que puguem admirar a Miró, Tàpies o descobrir les màscares de la micronèsia. No es pot tolerar que l’art; o sigui el més elevat de l’home pugui oprimir econòmicament en la seva exhibició. Així doncs, si heu d’anar a un museu amb la parella, l’àvia o el canari, trieu-ne un que no estigui en vaga, i si per casualitat us trobeu un piquet, uniu-vos-hi!

No fa calor? Doncs a llegir a l’ombra. El temps hi acompanya i el títol és més que oportú per aquestes dates. La sed, de George Simenon, l’escriptor de l’inspector Maigret, sempre copa en mà, deixa descansar el seu heroi per explicar-nos una història sobre una illa de Floreana, on actualment hi viuen 100 persones. L’aparició d’una baronessa de gustos perversos i els seus dos amants trenquen l’ecosistema de l’illa format per un professor de filosofia, la seva dona, i una família de tres membres. El llibre ens transporta amb angoixa a una situació inquietant, la de la baronessa que vol ser emperadriu, i només té tres súbdits, amb un regne que conclou on trenquen les ones. El cas, a resoldre ja el trobarà el lector i no li avançarem res, però per acabar, val a dir que el llibre; Les illes remotes de Judith Schalansy documenta el cas succeït als anys 30, l’explica d’una manera més crua i surrealista, ja que com sempre, la realitat supera la ficció.