Per què els votants voten l’ultradreta a Europa?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

En els últims anys hem vist com sectors obrers, en molts casos ex-votants de partits d’esquerres, o fins i tot comunistes, han començat a votar a la ultradreta. La seva defensa de l’estat de benestar o la defensa nacionalista de l’estat han guanyat el cor dels votants d’esquerres (ara ex-votants). Un dels arguments més forts de l’extrema dreta ha estat culpar els immigrants davant la degradació de l’estat de benestar, els problemes socials o dels valors. Per què esta passant això?

  1. Teories: Extrema dreta i populisme a Europa

És a partir de la dècada dels vuitanta, que la gran majoria dels països europeus comencen a ser escenari d’un fenomen anomenat “l’onada populista” (Hernández-Carr, 2011), sorgeixen una sèrie de formacions que comparteixen entre elles diversos temes, com el rebuig a la població estrangera, com la crítica als partits polítics tradicionals o les elits econòmics.

Aquestes formacions, que segons el politòleg Piero Ignazi (2003) s’han de distingir dels partits de l’extrema dreta tradicional,   tenen diversos noms però molt semblants; “populisme de dreta radical” (Betz, 2004: “la nova extrema dreta” (Rodriguez, 2006): o “dreta radical populista” (Mudde, 2007): “extrema dreta post-industrial” (Ignazi, 2003).

Segons Cas Mudde (2007: 31) la diferència fonamental esta en que la dreta radical populista és (…) “democràtica, tot i que s’oposen a alguns dels valors de les democràcies liberals, mentre que l’extrema dreta tradicional és antidemocràtica, ja que s’oposa dràsticament al principi fonamental de la sobirania del poble”. Mentre l’extrema dreta tradicional és una ideologia antiga, basat en molts casos en els valors tradicionals o la religió, i com a conseqüència té poca capacitat de créixer més enllà d’un sector concret de la població, en canvi aquesta nova dreta utilitza un discurs “racional”, tenim unes elits econòmiques i polítics que miren pels seus interessos, i uns immigrants diferents culturalment, i que no respecten els valors bàsics de la societat d’acollida i són els causants de delinqüència davant la passivitat dels polítics, i en no respectar els serveis que ens ha costat tant aconseguir ha portat a la degradació dels serveis socials. Per tant és necessari recuperar els valors nacionals, i controlar aquesta immigració.

Aquest discurs té una capacitat molt major d’arribar a un gruix de la societat que no pas el discurs “antic”, conservador o “ranci” de la dreta tradicional. A part, dels problemes de terminologia que s’ha trobat, hi ha més debats al voltant d’aquestes formacions, com, per què troben la dificultat d’establir-se en els països d’Europa del Sud (que són els més perjudicats amb les retallades), i els principis ideològics en comú dels partits i formacions de extrema dreta populista.

eee

Totes aquestes formacions són nacionalistes i aquest és el seu nucli central (Betz, 2004; Mudde, 2007). Però, Mudde va més enllà i proposa el terme “nativisme”, ja que altres partits són nacionalistes sense ser extrema dreta populista. S’entén per nativisme com “(…) una ideologia que sosté que els Estats haurien de ser habitats exclusivament pels membres del grup natiu i que els elements no-natius (persones i idees) són una amenaça per l’Estat-nació homogeni” (Mudde, 2007: 19). Encara que les formacions han passat del “racisme” al mateix discurs però no per motius racials, sinó com a fonts de conflictes, respecte pels drets humans o per valors culturals.

- Publicitat -

Un últim element de debat ha sigut el de definir quin és el seu projecte polític i la relació que tenen amb el marc institucional de les democràcies liberals. Aquestes formacions presenten un projecte polític que podria ser anomenat com un “liberalisme etnocràtic”. Han adoptat un discurs a favor dels drets, de les diferències ja sigui culturals o de idees, han acceptat les regles parlamentàries però el seu projecte persegueix la exclusió constant i el més important, legal, d’una part de la població (Hernandez-Carr, 2011), establint així de manera “legal” un sistema institucional discriminatori. Pel seu discurs és necessari posar tots els immigrants en el mateix sac, amb un discurs d’enfrontament més que buscar una solució, més enllà de més control.

  • La temàtica política

Existeix un ampli consens a l’hora de definir que hi ha dos temes estrelles en els discursos polítics i èxits electorals d’aquestes formacions, però no els únics (Hernández-Carr, 2011). El primer és el discurs populista anti-establishment i el segon és el discurs de rebuig total i obert a la població estrangera, (Hernández-Carr, 2011), sempre intentant allunyar-lo del concepte racista.

Dintre, dels pilars fonamentals que mobilitzen al seu electoral, és a dir el rebuig constant i ferm als immigrants estrangers, hi ha un que ha adquirit una gran importància a Europa durant els últims anys; el rebuig a l’islam i a la població musulmana.

L’individu esta fortament lligat a la cultura, mentre, la nació és identificada amb una identitat cultural que es construeix al voltant d’elements relacionats amb el seu passat, mentre la població immigrada és entesa a través de la seva pertinència cultural diferent i per tant ubicada en un espai simbòlic aliena al cos nacional.

Passem a parlar, ara, del caràcter populista d’aquestes formacions. Pierre-Andre Taguieff (2007: 40) senyala que “el populisme pot ser definit, d’una forma problemàtica, com l’acte de defensar públicament al poble contra les elits o també, com el “culte al poble” establint una relació directa, sense ser filtrada per les instancies representatives

En resum, el populisme d’aquestes formacions, és un recurs estratègic per aconseguir una mobilització política favorable als seus interessos, on el discursanti-establishment i anti-estranger és el motor real de la mobilització populista.

  • L’electorat

Un element important per comprendre aquest fenomen, és analitzar i entendre la població que s’ha sentit identificada pel seu discurs, que he explicat en l’apartat anterior.

Segons diversos autors, com Kessler i Freeman, des dels anys vuitanta, s’ha produït una evolució en el perfil socioeconòmic de les diverses formacions de la dreta radical populista. De tal forma, que si abans predominava la classe alta al llarg de la dècada dels noranta, ara predomina més la classe “obreritzada” (treballadors manuals no qualificats, aturats, etc). En cap cas estem parlant de dretes ni de esquerres. De tal forma que en les eleccions presidencial franceses del 2012 Marine Le Pen, líder del Front Nacional va obtenir un 31% de vot obrers.

eee

Gràfic 1: Evolució del vot obrer al Front Nacional en les eleccions presidencials franceses. Elaboració pròpia

Tot i que, Ivarsflaten (2005) considera que els individus treballadors d’esquerres i els de la classe mitjana de dretes, difícilment votarien a aquestes formacions, en canvi, si ho faria un electorat, que dintre de les dues classes socials, presenten una posició poc marcada en quan a l’eix esquerra-dreta, en matèria política econòmica.

En quant a característiques socio-demogràfiques, el votant comú, es troba, segons diferents enquestes, entre l’electorat maculí, d’edat jove inferior als quaranta anys i amb nivell educatiu baix o sense .

Per acabar, entre les actituds socio-politics, trobem que aquest electorat basa el seu vot xenòfob, majoritàriament en la oposició a la població estrangera i en general la crisis del sistema polític i social (Hernández-Carr, 2011).

eee

Gràfic 2: Evolució del vot a Front Nacional segons diferents categories socio-professionals i segons sexe 2015

Tal com es veuen en el gràfic 1 i 2, el vot a FN dels obrers ha augmentat de forma considerable. En les eleccions presidencial va passar a ser el 31% i en les regionals del 2015 el 51%. Cal remarcar més, en les eleccions presidencials del 2012, FN va captar el suport de votants classificats com no precaris 37% precaris 23%. Una pregunta important que es fan els politòlegs és si el sufragi obrer de la ultradreta és el resultat d’un gir ideològic o d’un ajust entre oferta i demanada, i el cas francès al menys, sembla que juga un paper important l’abstencionisme (Casals, 2015). Una gran part del vot de FN provenia dels obrers que inicialment donaven suport a Agrupació per la República (RPR) o que eren de dretes i sempre s’abstenien. Aquí és on FN va aprofitar-se i va construir un discurs capaç d’enamorar als que es sentien socialment marginats (Casals, 2015).

Un altre dels arguments que explicaria el perquè d’aquest augment del vot obrer a FN seria que els partits de la ultradreta o nacional-populistes han substituït els antics partits comunistes, ara són aquests partits que tenen els discurs contra el establishment .

A Franca trobem el cas de Fabien Engelmann que des del 2001 fins el 2008 va militar en la formació trotskista Lluita Obrera i el 2011 es va sumar a les files de Front Nacional. El 2014 és va convertir en alcalde de Hayangue, una localitat que abans era comunista i que ara ha donat l’alcaldia a FN amb un 40% dels vots.

Aquest cas es repeteix a Itàlia, on una bona part del proletariat s’ha sumat a les files de Lliga Nord (LN) que té els postulats de Karl Marx i Lenin, a l’hora de defensar la classe productiva. Potser el que esta passant és que l’esquerra ha idealitzat a la comunitat obrera, suposant que sempre haurien de ser d’esquerres. Però el cert és que no és així, i a més a més estem trobant tints de xenofòbia i racisme en les opinions de la comunitat obrera.

Una de les causes del vot a la ultradreta és la profunda crisis econòmica, i una segona causa és a nivell polític, (rebuig a l’ integració a Europa) i una tercera causa és a nivell social ( denuncia els perjudicis causats per l’ immigració ).

Però lo cert és que en els últims anys s’esperava que la pujada de la taxa d’atur a diferents països europeus donaria molts vots als partits de la ultradreta. Malgrat això, les ultimes eleccions europees han demostrat que nomes un país ha vist augmentar el vot feixista (Grècia) i que països en situacions econòmiques molt dolentes com són Espanya, Portugal, Irlanda o Xipre, no han vist ressorgir de les forces feixistes, a diferència d’altres països en millor situació com el Partit de la Independència del RU (27% de vots), el Partit Popular de Dinamarca (26%), el FN (25%) o el FPÖ (20%). A Catalunya hi va haver l’intent de Plataforma per Catalunya (PxC) d’arribar al Parlament a través del discurs feixista i racista, però vam veure que es va quedar en un simple intent i res més.

Una teoria podria ser el fet que els països del Sud mai han considerat que l’estat o el sistema d’estat del benestar hagi funcionat mai realment, en canvi els estats amb un estat de benestar que s’ha vist degradat en les últimes dècades, i amb un xoc cultural molt major entre comunitats ha provocat l’auge d’aquests partits, en la cerca de l’estat que havien viscut anys abans.

eee

Gràfic 3: Factors de vot a PxC a les eleccions municipals 2011. elaboració pròpia.

A Catalunya podem observar les causes del vot a PxC, segons la taula de regressió (gràfic 3) per les eleccions municipals del 2011, la constant és 0,037, és a dir que si la resta de variables fossin zero, el vot a PxC seria nomes del 0,037%. La R2 corregida, indica que les dos variables juntes expliquen nomes el 52,4% del total dels vots a PxC. Veiem que en el cas de percentatge d’immigració, amb un valor del 0,085, és a dir que per cada unitat més de estranger, el vot aguantaria un 0,085 i en quant a la taxa d’atur, per cada unitat més d’aquest, el vot augmentaria un 0,3 punts, veiem que l’atur te significació a l’hora de explicar el vot, molt més que la mera presència dels estrangers. Però cap d’aquests elements ha fet que PxC pugui passar mai de la barrera electoral i entrar al Parlament.

És cert que la crisis ajuda a aquestes formacions però allà on existeix una oferta ideològica d’aquest signe que eren competitives en les urnes, però no generava per se allà on només existia (Casals, 2015).
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca