Analitzem tres estudis recents que corroboren els beneficis del consum cultural.
Sovint es fa difícil teoritzar sobre un concepte tan subjectiu i abstracte com l’art. Una disciplina amb moltes arestes, diverses interpretacions i uns límits poc definits. El lloc que ocupa la cultura en cada individu i societat és diferent, com també ho és la percepció del que entenem (o no) com a art.
La filosofia clàssica ja es qüestionava sobre el sentit de la cultura, però no va ser fins al Segle XX que l’academicisme va començar a quantificar-ne l’impacte. Des d’aleshores diversos estudis han buscat correlacions entre l’art i l’economia, la salut o el benestar social. I la majoria d’aquestes investigacions apunten cap a la mateixa direcció: l’art, en efecte, millora la salut, dinamitza l’economia i pot transformar l’entorn.
Dues hores de cultura a la setmana
Recentment, la universitat de l’Est d’Austràlia ha publicat un estudi on s’estableix una correlació directa entre la quantitat de consum cultural i el grau de “benestar mental”.
Segons aquesta investigació, la població que participa en activitats culturals més de 100 hores per any és més productiva, es relaciona millor amb els altres i se sent menys estressada.
Els investigadors han vist que amb un parell d’hores de cultura a la setmana n’hi ha prou per trobar-se millor, i que aquest efecte bé donat per totes les disciplines artístiques. De fet, l’estudi parla de “relacions amb l’art recreatiu” en general, i no fa distincions entre una participació activa (com actuar en un grup de teatre) o passiva (anar a un concert).
D’ençà dels anys 90 s’han fet investigacions que relacionen art i benestar, però l’estudi liderat per la Doctora Christina Davies és el primer que en quantifica l’efecte. Tot i així, cal tenir en compte que Austràlia és un dels països del món amb més consum cultural, on el 86% de la població participa en alguna activitat artística almenys un cop l’any.
Dinamitzador de l’economia
A banda de millorar el benestar personal, s’ha vist que l’art també pot dinamitzar l’economia. Un estudi encapçalat per la Universitat d’Arizona, als EUA, ha conclòs que les companyies d’arts escèniques del país han contribuït a generar 540.000 llocs de treball qualificats en un període de 10 anys.
Els autors han vist que entre el 2000 i el 2010 les àrees metropolitanes amb almenys una companyia professional de dansa, una òpera o una orquestra han incrementat un 1,1% el nombre de “treballadors del coneixement”, les que en tenen dues n’han atret un 1,2% i les ciutats amb tres o més companyies d’arts escèniques han augmentat aquesta xifra en un 2,2%.
Si bé els nous llocs de feina no estan directament relacionats amb aquestes organitzacions, els autors creuen que la presència d’una companyia artística dinamitza el teixit social d’una ciutat i això acaba creant nous llocs de treball. L’estudi estima que, durant el període analitzat, s’han generat 60.000 milions de dòlars en ingressos anuals gràcies a les companyies d’arts escèniques.
La riquesa de la cultura
Els hàbits artístics que s’inculquen de jove perduren per tota la vida. Ho ha vist l’economista Thomas Hall, que ha analitzat els resultats de l’enquesta de Participació del públic a les Arts dels Estats Units. El seu anàlisi conclou que els estudiants que van patir les retallades en educació artística entre 1995 i 1996 tenen “nivells més baixos” de participació cultural.
Però, segurament, la conclusió més sorprenent de l’estudi de Hall és la que relaciona cultura amb riquesa econòmica de manera retroactiva. Efectivament, els ciutadans amb ingressos més alts poden gastar més en cultura, però l’economista també veu relació entre el grau d’implicació en cultura i els ingressos futurs. L’autor creu que “l’exposició a l’art” podria “alterar el comportament” de manera positiva, fomentant la creativitat, i això tindria un “impacte positiu en els ingressos”.
L’art com a tal segueix sent impossible de mesurar, però sí que en podem estudiar el seu impacte. Un impacte que pot ser diferent en cada un de nosaltres però que a nivell col·lectiu, i segons aquests estudis, resulta especialment positiu.
Una peça original de