Dimecres 13 Novembre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Què són les catedrals sinó les pedres del sepulcre de Déu

    L’obra i doctrina de Nietzsche (1844-1900) és caòtica, complexa i contradictòria. Com ell, com tu i com qualsevol altre. Una extensió de la nostra naturalesa. Criticat per la seva tesi del superhome, l’amor per la guerra o l’odi envers l’ésser humà, sovint se l’ha titllat de precursor del nazisme. Però aquestes crítiques poden arribar a resultar injustes si no tenim en consideració les contradiccions internes de l’autor.

    A través d’aquestes línies pretenc entendre la seva obra lliure de prejudicis

    No es pot negar la seva influència en el pensament i praxi política del s.XX, però no se’l pot acusar de causant. A tall d’exemple, quan la seva germana Elisabeth es casà amb Bernard Förster, un dirigent del moviment antisemita, l’advertí que la manera de pensar del seu cunyat era completament contradictòria a la seva. És més, criticà als membres de l’Associació Pangermànica (precursors del moviment nazi) de “teutons amb cames llargues i estúpida obediència”.

    El que sembla fer Nietzsche, més que no pas propugnar una doctrina, és advertir-nos del que ens passarà si no corregim els nostres errors. No pretén imitar els clàssics i els romàntics explicant-nos com haurien de ser les coses, sinó com seran si no rectifiquem.

    Nietzsche no perdona. Amb una claredat de pensament pròpia d’un professor universitari mostra el seu punt de vista crític de la societat i l’individu, des de l’historicisme. Despulla l’ésser humà de les seves virtuts, titllant-les de meres caretes dels veritables instints animals, tal i com ja feu Michel de Montaigne al afirmar l’abisme entre el que som i el que pretenem ser, les aparences.

    És encertada la definició que aporta Bertrand Russell sobre Nietzsche, catalogant-lo com a crític històric agut, tot i que l‘anàlisi que fa Russell sobre la seva doctrina no resulta ser del tot acurada. Russell afirma que les profecies de Nietzsche s’ajusten prou bé als fets del s.XX, però tot i així creu que moltes de les seves aportacions han de ser descartades, principalment perquè es basen en els desitjos i temors de l’autor. Però quin autor no escriu d’acord amb els seus desitjos i els seus temors, les seves passions?

    Si volem arribar a comprendre del tot l’obra de Nietzsche cal que considerem abans quina fou, tot i que no ho reconegués –degut al fàstic que sentia per la filosofia britànica- la seva principal font d’influència: el darwinisme. Jugar amb la teoria de l’evolució fins a desentortolligar una nova teoria filosòfica.

    Un punt culminant en resulta afirmar la mort de Déu –que no pas Déu no existeix-, ja que el que referencia Nietzsche amb la seva expressió és la fi de la creença de la societat del segle XIX en una moral trascendent a l’individu, deixant pas a l’humanisme o autodomini d’aquest. No podem deixar buit l’espai que ocupa Déu o correm el risc de la nostre pròpia destrucció. Podem, per tant, preguntar-nos si l’exercici teòric de Nietzsche s’assimilia per exemple al de Rousseau i el seu plantejament de la moral cívica com a substituta de la cristiana. Però des d’un prisma diferent, allunyat tanmateix de Montaigne, qui també renega del cristianisme però no en vislumbra alternativa plausible. Nietzsche adopta una moral no idealitzada, sinó d’acord a les corrents teòriques que l’envolten, lliure del jou del tradicionalisme: la doctrina del superhome.

    Tanmateix fonamenta la seva teoria en base a dues fal·làcies. Una fal·làcia argumentativa en quant es limita a desacreditar la moral per corroborar la veracitat de la seva teoria filosòfica basada en el progrés. I per l’altre, si tot està permès per al superhome, la bèstia rossa, caiem altre vegada en la fal·làcia, ja que al formular una llei per la qual no hi ha lleis (permetre que tot està permès), ja s’ha formulat la primera llei.

    Desenvolupa una advertència sobre els perills que comporta el progrés tal i com estava entès en aquella època. Les dues guerres mundials, el nazisme o la competència àrida del capitalisme no deixen de ser mostres no tan sols de la teoria nietzschiana sinó de l’evolutiva i la lluita per la supervivència dels més forts.

    Explora fins les últimes conseqüències la immoralitat que comporten les diferents doctrines morals que s’estan perpetuant

    El context, tanmateix, resulta fonamental per entendre la seva obra. Nietzsche temia l’adveniment del nihilisme com a substitut d’un cristianisme decadent. Des del seu punt de vista, com a mínim la moral cristiana permet que les rodes del progrés segueixin girant, tot i que no avancin (“l’etern retorn” i les campanes de Marx repiquen amb intensitat). El nihilisme les destrueix. Si tot està predeterminat, les nostres decisions són intrascendents. Passem a ser un punts minúsculs en un univers infinit.
    Per això plantejarà la seva teoria com alternativa, on res és veritat i tot està permès. Fonamenta la seva teoria en l’experiència prèvia i no en abstraccions, destrueix els prejudicis morals i acaba per propugnar que l’individu defensi fèrriament els seus pensaments, amb humilitat i lliure d’una voluntat suprema. Estableix un diagnòstic dels mals que afronta l’individu, i en recepta el superhome, sense acabar de plantejar una alternativa positiva, obrint les portes a l’existencialisme.

    Explora els límits de la seva teoria i s’adona del que suposen. Acabarà per témer la seva pròpia teoria, la seva pròpia bèstia, fins al punt que en un dels últims assaigs afirma que l’ésser humà no està preparat encara per la desaparició de Déu. S’adona del terrible fi que planteja i ens adverteix de les seves fatals conseqüències.

    5,287FansM'agrada
    995SeguidorsSeguir
    15,573SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca