Xile en crisi, al límit de l’explosió social

L’arxipèlag de Chiloé, al sud de Xile, viu un dels moments més tempestuosos de la història democràtica del país. Queda llunyana la prosa d’Isabel Allende en què definia la província “on l’oceà es menja la terra a mossegades i el continent es desgrana en illes”. La indústria del salmó i el vessament de milers de tones de salmons putrefactes alimentats amb antibiòtics han transformat l’ecosistema marítim de l’Oceà Pacífic en una Marea Roja que posa en risc les espècies de la costa de la Patagònia.

Després d’entregar el mar al capital, la població de Chiloé, de la que una vegada en fou senador Salvador Allende, s’ha aixecat per recobrar la dignitat. Una al·legoria o extensió del moment polític, social i econòmic que travessa tot Xile.

Insostenible

Xile viu sota el jou de la depredació. Com un Titanic que s’enfonsa mentre l’orquestra simfònica dels Chicago Boys segueix tocant fins que el vaixell toqui fons. El deute extern va tancar-se el 2015 amb un 70% del PIB del país, un 8,5% més que l’any anterior. Un increment degut a “obligacions externes”, que no s’entén si no fos perquè el principal comprador de coure del país (la Xina) ha decidit tancar l’aixeta.

Els sous estan paralitzats i l’atur ja supera les vertiginoses dues xifres del 10%. I cal considerar que serà la població xilena qui haurà de pagar el deute. Aquells que es plantegin tenir un fill hauran de tenir present que naixerà amb una etiqueta en lletres roges on hi diu “endeutat”. Una situació que ve explicada per 26 anys de pinochetisme i neoliberalisme desaforat, i els 26 més que han seguit en l’etapa post-Pinochet de neoliberalisme de colors i unicorns. Des de 1974 el deute ha crescut un 6.135%.

Com tot sistema capitalista, l’espectre social depèn de si l’economia va a l’alça o a la baixa. A tall d’exemple, valguin les últimes aportacions del Senat xilè que té lligada de mans a Michelle Bachelet: la llei Mordaça, de control preventiu, la llei Antifiltracions o la nova Reforma Laboral que desarticula els drets del treballador.

- Publicitat -

Finalment, a l’espectre polític topem amb una institucionalització de la corrupció amb els casos processals de finançament irregular com Penta (frau fiscal dels partits polítics), Colusión (especulació farmacèutica en més de 200 medicaments), Caval (tràfic d’influències del fill de Michelle Bachelet), Pesca (sobre la llei de Pesca i el suborn de les pesqueres per la privatització del mar) o el cas Soquimich (especulació financera i finançament irregular de partits vinculant al gendre de Pinochet, Julio Ponce). Ara a més, cal sumar les recents filtracions dels papers de Panamà.

Foto / Michelle Bachelet
Foto / Michelle Bachelet

Bachelet contraataca

Després del Cop d’Estat que va posar fi als 1.000 dies més dignes de la història de Xile, Pinochet, guiat per un diabòlic follet anomenat Milton Friedman, va repartir el país, com si d’un pastís d’aniversari es tractés, entre aquells que li havien donat suport.

La transició pactada de 1990 només va servir per perpetuar un sistema polític i econòmic que s’ha traslladat fins l’actualitat, on els partits polítics lluiten per les molles del pastís. No tan sols es va conservar la Constitució dictatorial sinó que es va dissenyar un sistema polític i electoral que li permetia al pinochetisme mantenir-se com a contrapoder en el Senat a través dels senadors designats. Una cambra encarregada de desenvolupar la política legislativa del país.

Des de la fi de la transició, la coalició de la Concertación es va consolidar en el poder durant 20 anys de mandat. 20 anys de privatitzacions, on trobem les dels serveis d’Utilitat Pública: l’aigua, l’electricitat, el gas, la telefonia o el transport. No va ser fins el 2006 que Michelle Bachelet va guanyar les eleccions per la presidència i La Moneda va tornar a estar en mans d’una coalició encapçalada pel Partit Socialista des del cop d’estat militar de l’onze de setembre de 1973.

Bachelet no es va diferenciar gaire dels seus predecessors, amb qui havia compartit coalició i govern en els anys precedents, i va agafar el testimoni d’unes polítiques econòmiques i socials de caire neoliberal, mantenint un sistema productiu basat en l’explotació indiscriminada del lliure mercat. La diferència però, es va notar en l’àmbit internacional a l’hora d’aproximar posicions amb els seus homòlegs llatinoamericans; Chávez, Kirchner, Lula, Morales o Castro.

Després del breu pas per l’Alianza por Chile, amb Sebastián Piñera com a president, Bachelet va tornar a guanyar les eleccions l’any 2013 en una coalició reformulada (Nueva Mayoría) gràcies a la introducció del Partit Comunista, Izquierda Ciudadana o MAS. Les contradiccions internes entre comunistes, socialistes i democratacristians, en un context de crisi econòmica, van esperonar un conjunt de mesures desregularitzadores, com la reforma tributària o la més recent reforma laboral.

Despertar del xoc

Corrupció sistemàtica, desigualtat creixent, deute insostenible, economia inoperant i un sistema polític esgotat, posen en alerta el possible esclat de la bombolla especulativa d’un país que ja trontolla sobre terreny empantanat.

Per ara cap coalició ha pogut afrontar la situació des del moll de l’os. Ningú s’ha atrevit a remeiar la Marea Roja per por a ser arrossegada per ella. La doctrina del xoc, postulada per Naomi Klein segueix fustigant la societat civil. Si bé la protesta cívica s’ha paralitzat des de que la dreta de Piñera va abandonar La Moneda, no vol dir que no hi hagi espai per l’esperança. Potser és que els dies grisos que va anunciar Allende en el seu últim discurs encara no han acabat i les alberedes esperen per obrir-se front al poble xilè. Quina serà la reacció del poble xilè quan esclati la bombolla del deute? És qüestió de temps.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

El 71% de les empreses esportives queden fora de les ajudes del Govern

El clúster del sector empresarial esportiu, INDESCAT, ha denunciat que els ajuts anunciats pel Govern al sector de l'esport són insuficients i "no cobreixen...

40 anys sense una llei electoral catalana

40 anys després de la restitució del Parlament la llei electoral catalana continua sent la gran assignatura pendent després de diversos intents fracassats. Catalunya...

El toc de queda de Nadal i Cap d’Any serà de 1.00 hores a les 6.00 hores

El Govern central proposa limitar a sis persones les reunions familiars i socials que se celebrin durant les festes de Nadal i un confinament...

Un buc de la Marina russa expulsa un destructor dels EUA al golf de Pere el Gran

Un buc de guerra de l'Armada de Rússia ha expulsat un destructor de la Marina nord-americana que havia entrat dins d'aigües territorials russes al...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca