En algunes zones dels Estats Units es vol equiparar amb la distracció al volant i s’han plantejat penes de presó.

Cada dia ens passem almenys tres hores davant del mòbil o la tauleta, un comportament que varia segons l’edat (els joves ho fan més) però que, en termes generals, no para de créixer. La nostra relació amb la tecnologia ha canviat en pocs anys i això ha fet que ara veiem com habituals algunes conductes que fa uns anys haguéssim trobat fora de lloc.

Segons les estadístiques, és probable que ara estiguis llegint això fora de casa. A Europa, un 17% dels vianants utilitzen el mòbil mentre caminen, i el 77% dels nord-americans ho consideren una conducta raonable. A més, quatre de cada deu pensen que, en general, és correcte fer servir el mòbil en un restaurant, cosa queveuen bé el 50% dels joves entre 18 i 29 anys.

Més enllà de les consideracions d’etiqueta, sobre quan hauríem d’aixecar la vista de les pantalles, diversos indicadors apunten que la distracció causada per aquests dispositius ha comportat un repunt important d’accidents, alguns dels quals amb conseqüències fatals. Aquesta tendència és especialment preocupant en certes ciutats i entre la gent més jove, fins al punt que, en alguns indrets dels EUA, es volen equiparar les multes dels vianants amb les dels conductors i s’ha parlat, fins i tot, d’implantar penes de presó.

L’estadística del risc

Parlar pel mòbil o fer-lo servir mentre creuem el carrer és una conducta de risc. Els estudis que s’han fet en aquest sentit han arribat a conclusions que no ens haurien de sorprendre: quan centrem l’atenció en una pantalla estem menys pendents del que passa al nostre voltant i tenim menys capacitat d’esquivar obstacles. Un estudide juny del 2015 conclou que, efectivament, amb el mòbil a la mà caminem més a poc a poc i la nostra senda és erràtica.

Quan parlem pel telèfon estem més distrets que quan observem una pantalla.

Amb tot, i al contrari del que podria semblar, mirar la pantalla no és la situació més perillosa. Un Treball de Camp fet a Belgrat va observar que quan parlem pel telèfon estem més distrets que quan observem una pantalla. I és que l’oïda juga un paper cabdal a l’hora de caminar. Segons dades de l’Associació Safe Kids Worldwide el 49% dels menors que van ser atropellats als EUA mentre creuaven el carrer estaven escoltant músicai un 20% parlava per telèfon.

Sigui com sigui, les estadístiques dels darrers anys mostren un augment d’accidents protagonitzats per vianants, i els experts creuen que això s’explica, en gran part, perquè anem més distrets pel carrer. A la Unió Europea el 22% de les víctimes en accident de trànsit anava a peu, unes morts que principalment ocòrren a les grans ciutats.

Segons la consultora DEKA, un 10% d’aquestes morts es produeixen per “conductes inapropiades” dels vianants i serien totalment evitables si els transeünts paressin més atenció. La mateixa consultora apunta que les conductes de risc són més elevades entre gent jove i afecten ambdós sexes per igual. Tanmateix, les causes són diferents: mentre que les dones solen distreure’s xatejant els homes ho fan escoltant música.

Als Estats Units el problema és encara més greu. A Nova Jersey, el 31% de les víctimes de trànsit anaven a peu i set estats tenen una ràtio per sobre del 2 morts per cada 100.000 vianants. Al 2010 hi va haver més víctimes per distraccions amb el mòbil entre els vianants que entre conductors. Però no tots els accidents són a la carretera: als EUA més de la meitat de ferits per distraccions amb el mòbil es produeixen dins de casa.

Al 2010 hi va haver més víctimes per distraccions amb el mòbil entre els vianants que entre conductors.

Per afrontar aquest problema algunes regions han proposat sancionar als vianants de manera similar als conductors. En un mínim de cinc estats s’han presentat  propostes en aquest sentit però, de moment, cap d’elles ha prosperat. L’última es va debatre aquest mes de març a Nova Jersey. La senadora demòcrata Pamela Lampitt demanava multes de 50 dòlars i fins a 15 dies de presó per aquells que creuessin el carrer amb la vista posada al mòbil.

Invents per no xocar

Més enllà d’endurir les sancions —una proposta que no acaba de quallar— algunes autoritats han sigut més inventives. En els últims anys podem trobar exemples de campanyes informatives en cartells o senyals al terra per promoure, precisament, que els vianants aixequin la vista de la pantalla.

Al 2012 l’Ajuntament de Philadelphia va anunciar un carril electrònic, exclusiu pels vianants que caminessin distrets. Tot plegat va resultar ser una broma pel Dia dels Innocents anglosaxó (April Fools), però va servir per generar debat. Un any després, un portal d’Internet va realitzar un acte semblant a Nova York. Els treballadors del Departament de Transport s’oferien com a gossos pigall per guiar els vianants que caminessin enganxats a la pantalla. Com podeu veure al vídeo, alguns s’hi van apuntar.

Però no tot són bromes. La ciutat d’Augsburg, a Alemanya, ha començat a provar una franja lluminosa al terra d’una intersecció de tramvia per “millorar la seguretat dels usuaris de telèfons intel·ligents”. D’altra banda, tres tecnòlegs han desenvolupat una funda per telèfons mòbils perquè, segons prometen, “no tornis a aixecar la vista mai més”. L’afegitó, batejat com a Periscopi Urbà, funciona amb un sistema de miralls que et permet veure el que passa al teu voltant.

Sentit comú

Fins ara no s’han equiparat les conductes temeràries dels vianants amb les dels conductors, però cada cop sembla més clar que les distraccions dels qui caminen també poden tenir conseqüències fatals. Tot just ara comencem a tenir dades que ho corroboren, i els números ens demostren que, efectivament, existeix un problema. En els últims anys hi ha hagut un repunt de vianants morts i, en gran mesura, aquesta tendència coincideix amb la popularització dels telèfons intel·ligents.

La bona notícia és que la solució a aquest problema és aparentment senzilla i respon al sentit comú. N’hi hauria prou amb prendre consciència sobre els riscos de caminar distret per parar més atenció i evitar accidents. Els morts a les carreteres han disminuït gràcies a l’actitud cautelosa dels conductors i a uns vehicles cada cop més segurs. En el cas dels vianants la prudència és l’únic factor que hi juga a favor, ja que quan caminem pel carrer som, sempre, els més vulnerables.

Un text original de

Segueix minuta a Facebook i Twitter