Què fer, Ada Colau?

Cada minut el que penseu se us muda,
i diueu cavaller a qui abans odiàveu,
i vil a qui esguardàveu orgullosos.
Coriolanus, William Shakespeare

Governem-nos, en comú, podem! La revolució internacional i proletària està a punt d’arribar, la crítica total al món de l’art està al MACBA per partida doble, i la gran majora de galeries d’art fa de l’art contra el sistema virtut per ser. Però la carregosa actualitat ens porta a la pregunta: què fer? Els últims esdeveniments ens porten al desencís, típic de l’esquerra suposadament trencadora, ho hem fet tot per fer la revolució, però al arribar a tenir una engruna, no el pa sencer, el gran capital ens ha vençut, la cobdícia dels líders, a la benevolència del públic i les ganes de què res canvi no ho han fet possible. Ja ho tornarem a intentar. Però la pregunta torna; què hem de fer?

Zygmunt Bauman, apuntava no fa massa a El País: “La creencia de que los líderes no solo son corruptos o estúpidos, sino que son incapaces”. I es podria haver sentit cridar a la inauguració de Punk. Els seus rastres en l’art contemporani; però també podriem haver escoltat; No podem restar de braços plegats! Els líders ens han tornat a trair. Però no va ser així, allà al MACBA on Ada Colau es va fotografiar, cervesa sense got en mà, amb diferents artistes i fans barcelonins, el seu somriure, la seva dolçor tot ho podia. Però ens seguim preguntant, què hem de fer? La cultura a Barcelona té greus problemes i qui es va presentar per solucionar-los, no ha fet res per evitar-los. Les grans institucions encara tenen greus problemes. Els seus treballadors també. Els soferts guarda parets, tenen sous minsos en museus gestionats en gran part per l’Ajuntament, la democratització cultural ha estat un gran fracàs, l’opacitat de patronats com els del MACBA, MNAC o el Liceu fa que encara siguin llotges de la gran burgesia per ser condescendents amb els seus conciutadans, us hem oprimit, però paguem morterades de diners allà on podem per sentir-nos millors. Empreses com Focus, Magma, Ciutart o el Grup Godó, són subvencionades i mantingudes amb grans aportacions de capital públic, l’ICUB encara amaga a tots els funcionaris del vell món. Fundacions regentades pel nostre monarca són subvencionades i el seu bust s’amaga en un acte d’escarni públic. La subvenció, suborn a l’amic per convertir-lo en amant, s’ha mantingut i tothom ha seguit aplaudint, qui es podia pensar que la reina del poble podria trair-lo? El món de l’art s’hi va bolcar; Águeda Bañón, artista i activista post porno entraria a l’Ajuntament, tot estava per fer i tot era possible, una nova cultura que esborraria la vella, que eliminaria l’smart city, que ens portaria a una arcàdia de festa antisistema i grans performers, on els artistes, activistes i pensadors, podrien fer i desfer. Però com sempre, en tota bona historia, hi ha profetes que ens prefiguren el futur. I va ser el mateix Mariscal qui ens ho va profetitzar. Grafista criat a Ajo-Blanco i fet famós gràcies a les Olimpíades de Barcelona, va fer els cartells de l’Ada Colau, en un gest que potser no va passar massa inadvertit, però que l’ull atent havia de captar. La més nova de les cultures, gestant-se amb un dels grans homes beneficiats de les Olimpíades, el model que més es critica i que ens ha portat a l’estat actual de la ciutat. Mariscal ara organitza el mercat de Palo Alto, un mercat que hauria d’estar als antípodes de qualsevol raonament marxista.

Només la mirada de Slavoj Zizek podia ser clarivident. El filosof rock-star (que donà suport a Ada Colau) es fa la leninista pregunta a La Nueva Lucha de Clases. Què fer? Ell planteja la solidaritat i la verdadera lluita contra el capital com a única solució, exposa: Quizá la solidaridad global sea una utopía —concluye—, pero si no luchamos por ella, entonces estamos realmente perdidos, y merecemos estar perdidos. La nostra alcaldessa ha expressat aquestes paraules en tots els altauveus que ha aconseguit, però i els propis? Ha deixat d’alimentar la boca de les grans empreses culturals i les ha remunicipalitzat? Fora de posar a gent incòmode per l’stablishment en llocs de poder, ha canviat les praxis? O com bé diu el filòsof: Precisamente hoy el capitalismo global no tiene ningún problema a la hora de adaptarse a una pluralidad de religiones, culturas y tradiciones locales. No té cap problema en portar una activista post-porno a l’Ajuntament, el problema el tindria si el Mobil World Congress es fes a Milà o a Ulan Bator. No hi ha cap problema en si els regidors són argentins, finesos o macedonis, el que han de fer és no posar traves a l’autèntic gran capital. Per això pacta amb el PSC.

Ada Colau havia animat tot el món cultural, ella se’l va creure i ara l’ha abandonat a la seva dissort. Doncs el món cultural ha d’actuar amb determinació i creure que només ell es salvarà a si mateix. Davant de la pregunta leninista ha de superar la falsa nova política i entrar a la nova cultura, aquella nova concepció del món que ens ha de portar a una autèntica solidaritat, a una nova manera d’entendre la nostra vida que ens farà lliures. El món de la cultura s’ha d’organitzar seriosament amb objectius, amb estratègies, ha de conspirar amb allò que millor sap fer, creant ficcions, que al cap i a la fi sempre són més reals que la vida mateixa. Des de totes les seves trinxeres ha d’atacar a tot ordre, ja que s’ha demostrat que ningú el té en compte. Si fins i tot Ada Colau es pot vendre la cultura, per què tots els altres no ho haurien de fer? Davant d’aquesta realitat, només ens queda una cosa, actuar i no esperar cap almoina amb una subvenció, cap vernissatge alegre, parafrasejant la màxima, només la cultura salva la cultura.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca