Els dies ‘no històrics’

El ritme de la política catalana aquests últims quatre anys ha estat accelerat, molt accelerat. Els dies històrics s’han precipitat fins al punt que tot allò que passava no podia quedar al marge dels historiadors: una reunió entre entitats, una sessió parlamentària, la convocatòria d’eleccions, quatre manifestacions, diputats catalans al Congrés, un referèndum que va ser possible malgrat tenir un Estat en contra, forces hegemòniques en caiguda, unes eleccions plebiscitàries i una llista transversal per guanyar-les. Tot això amb la intranquil·litat de l’independentista corrent de fer algun pas en fals que fes trontollar tot el castell de cartes: el procés.

Era necessari, després d’aquest període d’acceleració, posar una pausa. Es consideri una coma, o un punt i seguit, Òmnium Cultural ha llegit aquest nou context per encetar una campanya de socis on l’eslògan ‘Benvinguts als dies no històrics’ encerta el moment i el ritme que ara afronta la política catalana.

Calma

És una calma necessària que ha de defugir de la discursiva catastròfica que no valora l’escenari actual i vol precipitar els fets sense preparació. La majoria parlamentària i la transitorietat jurídica que elaboren les institucions reclamen un cert secretisme, sobretot si es pretén guanyar una batalla institucional on el petit té les de perdre. Els ‘dies històrics’ que vénen seran menors però definitius.

Deixar un comentari:

Please enter your comment!
Please enter your name here