A Catalunya hi ha poques persones que es dediquin a construir violins i l’Eduard Sitjas és una d’elles. Treballa com a lutier en un petit taller de Girona a la vora del riu Onyar i des dels 12 anys està enamorat del que fa. Va aprendre l’ofici al Regne Unit, però ha treballat en tallers de diversos països. Als seus ulls es veu reflectida la passió per la feina ben feta, la mateixa passió que posa en cada una de les peces que elabora. Violins, violes i violoncels, instruments que transcendeixen la mateixa existència dels seus creadors, ja que poden arribar a tenir una vida de més de 300 anys.

Quan vas tenir clar que volies dedicar-te a aquest món?

El meu besavi, el meu avi i també el meu pare eren sastres. El meu oncle era fuster i a vegades havia anat al seu taller i l’havia ajudat a fer coses. A casa sonava molta música clàssica i posteriorment em van apuntar a classes de música on vaig aprendre a tocar el violí. Si ajuntes tots aquests factors, no és tan estrany que m’acabés dedicant al què faig. Quan vaig anar a comprar el meu primer violí amb el meu pare tenia 12 anys, i allà va ser quan vaig conèixer en Xavier Vidal, el primer lutier amb qui vaig treballar i el que em va donar els coneixements bàsics per exercir l’ofici. Vaig estar dos anys treballant per en Xavier perquè volia agafar experiència per anar a Newark, una escola especialitzada de Gran Bretanya on es formen lutiers. Al acabar els estudis el 2009, després d’algunes experiències en diversos tallers, vaig tornar a Catalunya i vaig decidir que potser era un bon moment per obrir el meu propi estudi.

Quina relació hi ha entre el músic i el lutier?

Quan t’encarreguen un violí has de conèixer bastant al client, no és com anar a una botiga i comprar un instrument. Si ve és perquè també et coneix, perquè li has arreglat el violí o perquè ha sentit a parlar de tu. Saps com toca i saps més o menys quin tipus de so vol. És un procés que dura molt de temps i s’estableix un fort lligam entre els dos. Per un músic és molt important aquesta decisió, ja que compartirà tota la vida amb aquest instrument.

Com es construeix un instrument de corda fregada?

Els violins són tots molt diferents. Cada lutier té un estil diferent i qualsevol factor pot afectar el so. Es parteix d’un motlle, que és on van enganxats els laterals anomenats riscles. Aquests es dobleguen amb un ferro calent i es van ajustant perquè finalment quedi un bon contorn. La bombatura s’aconsegueix amb gúbies i ribots amb l’ajuda de les ombres que dóna la llum per extreure’n les imperfeccions. Si la bombatura és més alta o més plana definirà un só o un altre. Aquí és on rau l’experiència, és una qüestió de sensacions i s’aprèn amb els anys. Un cop acabat això es col∙loca la voluta, el mànec, el batedor i les cordes. Quan ja està acabat l’instrument s’introdueix la barra harmònica dins la caixa de ressonància, que és la que fa que les vibracions dels greus vagin al llarg de tota la tapa, i l’ànima, un pal petit que s’anirà canviant al llarg de la vida de l’instrument i que connecta la tapa amb el fons. Com que la fusta es mou amb el temps i l’ànima va a pressió, s’ha d’anar ajustant. La tensió i la posició de l’ànima és bàsic, un violí molt bo amb una ànima mal posada no sona.

Quant de temps pot passar entre que un músic encarrega un violí i tu li facis l’entrega?

Un violí es fa amb uns 2 mesos i mig. Si treballes unes 8 hores al dia, el pots tenir fet. En general els lutiers no treballen només en un instrument i prou. També va bé descansar l’ull, deixar-lo reposar un parell de dies, perquè quan portes molta estona fent una cosa estàs empatxat d’allò. Ho deixes, i al cap d’uns dies quan ho reprens, veus la feina d’una altra manera.

Fas només violins?

Faig violins, violes i violoncels. El procés és el mateix ja que, de fet, és el mateix instrument però una mica més gran. Cada un té el seu gruix i les seves formes. Cada lutier té el seu instrument preferit, en el meu cas crec que gaudeixo més fent violoncels. L’única diferència és que el volum de feina no és el mateix. Fer un violoncel equivaldria a 3 violins de feina.

Un altre de les tasques que pot fer un lutier és «antiguitzar», de què es tracta exactament?

Antiguitzar és agafar un violí i fer que sembli que tingui 350 anys. Té un valor principalment estètic. Es tracta de fer desgast, canviar el vernís, fer-li cops allà on els instruments antics en tenen pel seu desgast natural… és molt difícil fer-ho bé, normalment t’inspires en un violí determinat i l’intentes imitar. De fet, és com pintar un quadre, molt més artístic.

Definiries l’ofici com un art o com un treball manual?

Tots els oficis poden arribar a ser art. La peculiaritat d’aquest ofici, i per això el faig i m’agrada, és que es fa igual que al 1700. Jo estic copiant un determinat violí, estic seguint els mateixos passos i fent servir les mateixes eines que van fer servir els lutiers en aquella època. Es fan violins d’estudi amb màquines, però és diferent. Perquè un violí soni bé, no hi ha una fórmula matemàtica. Cada fusta és diferent i la qualitat rau no només a fer-ho a mà, sinó també en l’experiència del lutier i el coneixement d’aquest. No sabem com sonarà fins que l’acabem i aquí està la gràcia.

Per ser lutier s’ha de saber tocar un instrument?

No, hi ha molts grans lutiers que no toquen cap instrument. Si has estudiat violí i saps tocar-lo bé, pots treure’n moltes coses bones. Jo com que el toco, puc arribar a entendre més bé el músic, ja que és molt complicat descriure el so. Tocar és un avantatge, però no és imprescindible.

Quants lutiers hi ha actualment a Catalunya?

Que es dediquin només a construir violins n’hi ha 3, que som en David Bagué, en Guillem Gecubi i jo. Després n’hi ha d’altres que restauren o que venen instruments. A Barcelona n’hi deu haver entre 10 i 15. Tampoc n’hi poden haver molts més perquè llavors no tindríem feina. Si Girona fos una ciutat d’Alemanya, en comptes d’un, probablement n’hi haurien 10, perquè també depèn de la quantitat d’orquestres i el nivell cultural del país.

Quan parlem de violins, on hem de buscar els mestres de referència?

Stradivari, Guarneri, Amati, Bergonzi… abans només hi havia l’escola d’Itàlia. Després en van aparèixer a França, Gran Bretanya o els Estats Units. Abans tothom que volia fer violins anava a Cremona, perquè allà és on van viure i treballar tots aquests grans mestres, era la ciutat dels violins. Encara ara hi ha molts lutiers, però no tots són genials. A Catalunya, ara, es fan grans violins també.

Qui fa grans violins a Catalunya?

En David Bagué. És un dels grans lutiers, no només d’aquí, sinó d’Europa i també del món. És una de les persones que m’ha ensenyat més. Quan vaig veure per primera vegada un violí seu em vaig dir: jo vull fer això, vull arribar a fer una cosa que impressioni de tal manera a algú, com el seu treball em va impressionar a mi.

Quant de temps es necessita per aprendre a ser un bon lutier?

Molts lutiers ja comencen de joves. Hi ha gent que ho fa més tard, però es necessita tota una vida per aprendre a fer violins. En el meu cas, confio en com ho faig, i sinó, no ho faria, però també sé que encara n’he d’aprendre molt. És una feina on no en saps mai prou.

Actualment hi ha qui fa música amb violins del 1.700?

Per descomptat! Però no perquè siguin del 1700 sonen millor que els violins que es fan ara. Hi ha violins antics, que tenen valors incalculables, que valen milions i no tenen per què sonar tan bé. Que siguin tan antics no sempre garanteix que acústicament siguin bons. Els lutiers d’ara, hem d’oferir la qualitat acústica i la bellesa dels instruments antics, a un preu assequible pels músics.

Creus que és un ofici sense data de caducitat?

No es perdrà mai. Sempre hi haurà violins, duren més de 300 anys. Si hi ha persones que toquen amb violins del 1.700, això significa que d’aquí a 300 anys, possiblement algú seguirà tocant els meus violins. Estàs fent una cosa que perdura més que tu en els anys. Els violins antics estan plens de reparacions, però precisament la gràcia d’aquests instruments és que es poden restaurar.