The Warriors, Beckett & Sex Pistols

The Warriors (Walter Hill, 1979)

Hi ha pel·lícules que comencen sent una cosa i n’acaben sent una de molt diferent. Algunes neixen com superproduccions però moren com a fracassos gegantins, mentre que d’altres neixen com a films modestos i esdevenen peces de culte. Aquest és el cas de The Warriors (Walter Hill, 1979). Basada en la novel·la homònima de Sol Yurick de 1965, la cinta que avui ens ocupa relata els periples d’una street gang – una banda callejera – que després de ser acusats per la resta de bandes d’assassinar un líder de l’hampa intenten fugir cap a la seva zona de Nova York, mentre els intenten pelar a cada cantonada. La manera en què Hill va retratar el món de les tribus urbanes i les bandes de carrer armades és sens dubte el fet que va convertir The Warriors en una pel·lícula de culte tot i les crítiques adverses del seu moment. Com a dada curiosa, dir que aquest film violent i aparentment simple està vinculat amb l’Anàbasi de Xenofont, així que si voleu gaudir d’una bona passada de bufetades i alta cultura setantera, no ho dubteu pas, The Warriors és la vostra millor opció!

Tot esperant Godot (Samuel Beckett, 1953)

Llegir teatre és una cosa estranya, antinatural; el teatre no s’ha de llegir, s’ha de viure. Tanmateix, a vegades un s’ha de menjar aquests principis per poder gaudir de la literatura que no està en cartellera, i tot i que el que us porto avui és un habitual als teatres d’arreu del món, mereix també una lectura amb calma. Tot esperant Godot és sens dubte una de les obres més conegudes i importants de la producció literària de Samuel Beckett i una peça clau en l’enteniment del teatre de l’absurd. L’absurditat dels diàlegs – el mític “Alors, on y va?; Allons-y. Ils ne bougent pas.” –, el fet que tot passi mentre s’espera a un tercer que no apareix mai, la hilaritat del hieratisme dels personatges que pot recordar en certs moments al millor Buster Keaton… Tot plegat fa de Tot esperant Godot una de les peces claus per entendre la contemporaneïtat teatral occidental; simbolitza Godot a Déu? És tot plegat una crítica a les dictadures? Això millor ho decidiu vosaltres quan us el llegiu (o quan l’aneu a veure en directe, mai se sap). Per si a algú encara li fa falta un argument més a favor de llegir aquesta obra de Beckett: us la podeu llegir en una tarda! No hi ha excuses, llegiu a Beckett i després en parlem.

Never Mind The Bollocks, Here’s The Sex Pistols (Sex Pistols, 1977)

- Publicitat -

Què passa si juntes una colla de post-adolescents britànics d’origen humil rematadament encabronats amb l’stablishment posats de drogues diverses fins a les celles? Doncs passa que neix el punk, i amb ell, bandes musicals com la que avui us porto amb el seu àlbum més cèlebre: Never Mind The Bollocks dels Sex Pistols. Veus estripades, guitarres a tota hòstia simples com el mecanisme d’un xumet i atacs amb sarcasme del més agre als valors tradicionals de la cultura britànica, esdevenen els vehicles perfectes per canalitzar el nihilisme, la negació i la violència que experimentaven un ampli sector de la joventut anglesa a finals dels setanta, havent perdut la fe en el progrés i en la societat moderna (això sona una mica postmodern, oi?). En qualsevol cas, rerefons ideològics a banda, amb aquest àlbum, els Sex Pistols, amb  un Sid Vicious ple de talls i de merda al capdavant costat per costat amb el vocalista Johnny Rotten, ens regalen 38 minuts (en la seva edició de 12 pistes) de metralla sonora, contundència, mala llet, i anticultura com pocs han sabut fer en els últims 40 anys. Com a nota a peu de plana, recordar que en poc més d’un mes, el MACBA dedicarà una exposició al punk, comissariada per David G. Torres, que promet força, tot i que és la constatació que l’anticultura també es pot absorbir i convertir-se en (nova?) cultura.

* Recordeu que heu de seguir la llista de recomanacions musicals de Revista Mirall a Spotify!

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca