Esperem que per Sant Jordi no plogui, per tota la bona gent que hauria d’esperar l’any que ve per comprar-se un llibre. Quina putada, oi?
La frase, pescada al twitter, és un resum perfecte d’aquesta relació d’amor i odi amb la diada que tenim la gent llibresca, les rates de biblioteca que no ens imaginem la vida sense llibres i els anem comprant tot l’any, en paper o digital, nous o de segona mà, i de tant en tant fins i tot n’acabem d’escriure algun i el publiquem.
Sant Jordi és una entranyable i necessària aberració de la cultura catalana. D’una banda forma part de la nostra educació sentimental: ho vivíem a l’escola o ens duien al centre de la ciutat. Començava la primavera i no es feia classe, etcètera. Encara avui costa (és impossible) dir res contra aquestes multituds que surten a comprar llibres, i contra la gent de fora que genuïnament admira el dia del llibre a Catalunya.
Costa no solament per l’escrúpol sentimental, sinó també perquè el bombardeig mediàtic és brutal. La resistència és inútil. No hi ha escapatòria davant del cofoisme, és a dir: l’esforç mediàtic, concentrat i sostingut, per promoure entre el públic general l’autosatisfacció col·lectiva. Perquè aquí sí que el missatge és un massatge: insisteixen en obligar-nos a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, com a societat culta, desvetllada i feliç.
Ah, i insisteixen en voler exportar el dia del llibre al món civilitzat, aquell al qual val la pena aspirar a semblar-se. No sortirà pels mitjans, però en realitat aquest món continua reaccionant igual davant del dia del llibre: ignorant-lo del tot. No per cap mala idea, sinó perquè és tan perfectament inconcebible com un “dia del pa”.
Però bé: si uns uns dies de desmesura salven mig anys als editors, i després hi ha una travessia del desert que dura fins al pic de vendes de Nadal i salva l’altra meitat, aleshores el principi de la realitat obliga, de manera que la formidable maquinària mediàtica i industrial que es desperta per cada Sant Jordi continuarà acabant amb les últimes bosses de resistència.
Totes? No! En el món del llibre són moltes les persones perfectament conscients de la desmesura. De fet, les noves llibreries independents com Barra/Llibre a Sants, a Barcelona, i tantes altres, que venen llibres embolcallats de l’experiència cultural, que van teixint xarxes de complicitats i comunitats d’esperits afins, allò que estan fent, en el fons, és estendre l’esperit de Sant Jordi a tots i cadascun dels dies de l’any.
Per tant són absolutament admirables, perquè marquen el camí: participen en la diada com els primers, se la fan seva perquè la realitat obliga. Però al mateix temps, continuen tot l’any, dia rere dia, fent la feina important, que és la de treballar perquè per a cada vegada més gent tots i cadascun dels dies de l’any siguin el dia del llibre.