Per què és tan car el rebut de l’aigua a Barcelona?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Segur que molts haureu pensat que és Barcelona. I ara! La nostra ciutat és amb prou feines la segona més cara d’Espanya, el líder indiscutible és Múrcia. Segons un estudi comparatiu de la Facua els barcelonins paguem uns 23,49 euros per cada 10m3.  A Múrcia paguen 29,35 €. En altres ciutats, com Valladolid, paguen 10,82€.

La ciutat on més ha pujat l’aigua durant 2015 ha sigut Alacant, amb un increment del 2,4% per a un consum mensual de 10 m3. I la segona? Endevineu quina és la segona ciutat on més ha pujat l’aigua? Efectivament, és Barcelona. Aquí l’aigua ha pujat un 2,1%, res estrany si tenim en compte que el rebut de l’aigua ve pujant des de 2008 i en particular des de la privatització de la distribució de l’aigua.

La factura de l’aigua

El preu de la factura de l’aigua és el resultat de la suma de quatre components:

La tarifa de subministrament. És el preu de l’aigua i s’obtè aplicant el consum de l’usuari a la tarifa de l’operador. Normalment les tarifes es basen en els elements següents: Quota fixa de servei (un mínim de consum), la part variable per blocs de consum, una quota fixa o per blocs per a la conservació de comptadors i connexions i altres cànos i recàrrecs vinculats al servei.

El cànon de l’aigua. És un tribut que es cobra per finançar les inversions necessàries, el manteniment i la sostenibilitat del sistema. Els domèstics contemplen un mínim de facturació i una part variable per clocs de consum. Els industrials contemplen també una part en funció de la contaminació.

- Publicitat -

Clavegueram. El preu pot anar lligat al consum d’aigua o no (podem trobar tarifes on la base de càlcul sigui, per exemple, el valor cadastral). L’estructura de la tarifa té un component fix i/o variable (igual que el subministrament), però sol ser més senzilla i menys progressiva. En algun cas també s’inclouen conceptes relatius a la depuració i el sanejament

IVA. El tipus pel subministrament d’aigua i el cànon de l’aigua és del 10%. El tipus per les quotes de conservació de comptadors i connexions és del 21%. L’aplicació de l’IVA en el Clavegueram, depuració i/o sanejament depèn de la naturalesa tributària de la tarifa i de la forma de gestió.

Els cànons sempre pugen

Molts usuaris hauran notat que a pesar de reduir el consum, que fa baixada a la ciutat des del 2007, l’import del rebut es manté igual o fins i tot augmenta. La primera raó que explica això és que el sector d’abastament d’aigua necessita de grans inversions en infraestructures. Aquest fet provoca que gran part dels costos que es generen en l’activitat siguin fixos (reflectits en els diferents cànons) i no variables, en funció de l’aigua que es distribueix. Com a valor mig el sector de l’aigua té un 70% dels costos com a fixos, despeses que amb independència del volum subministrat es generen per tal de donar i garantir el servei. El fet de traslladar aquests costos a la factura comporta l’aparició de components fixes independents del consum de l’usuari, que fan que al reduir-se el consum no es produeixi una reducció proporcional del preu.

I la part del consum? Per què puja tant?   

Hem vist que les pujades dels diferents cànon podrien respondre a les necessitats diguem-ne estructurals del sistema però els augments en la part del consum són prou més sospitosos per als usuaris.  

Comencem per explicar que l’aigua de Barcelona la gestiona una empresa d’economia mixta anomenada SGAB. El 85% d’aquesta empresa pertany a AGBAR (Aigües de Barcelona) i el 15% restant és públic. L’SGAB es va crear l’any 2012 com un de tants models mixtes de gestió de l’aigua. Però des de llavors els rebuts de l’aigua han pujat contínuament sense gaire justificació. En un estudi sobre l’impacte del nou model elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua al desembre de 2012 ja s’advertia d’un sobrecost per  a la ciutadania de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de 62,94€ per família i any, una pujada que rondaria el 20% del rebut.  

La plataforma Aigua és Vida, amb el suport de d’Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres i la Federació d’associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) van presentar una querella contra la creació d’aquesta empresa perquè es va fer sense tenir en compte a cap altre operador que no fos Agbar, és a dir, sense considerar a cap competidor que pogués oferir preus més assequibles.  L’Oficina Antifrau va arxivar la denúncia entenent que l’empresa s’havia creat legalment però posava en qüestió alguns punts de l’acord com ara la contraprestació que va rebre AGBAR en concepte de knowhow per part de la nova societat, que podria produir una situació d’enriquiment injust d’AGBAR.  En general l’Oficina Antifrau criticava la poca capacitat crítica de l’SGAB, que va acceptar sense discussió les propostes d’AGBAR.

Una altra privatització

La de la gestió de l’aigua a Barcelona no és l’única privatització que sembla haver afectat al preu d’aquest recurs. Hi ha també l’assumpte d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Aquesta empresa és la distribuïdora d’aigua, la que proporciona el recurs a les subministradores, que la fan arribar als usuaris. És doncs l’empresa que marca el preu de l’aigua que el gestor repercutirà en els usuaris. Aquest preu era públic fins al 2012, quan es va procedir a privatitzar l’ATLL. Aquell estiu la Generalitat va augmentar les tarifes de distribució fins a un 70% per fer més atractiva la venda de l’empresa pública. El subministradors, al seu torn, van repercutir ràpidament l’augment en les factures dels usuaris, que van passar de pagar 0,577€ per metre cúbic consumit a pagar 0,776€ en tres anys.  

Les reivindicacions

Més enllà de posar en dubte les privatitzacions, o la manera de fer-les, Facua posa sobre la taula alguns criteris que les administracions i les operadores haurien de considerar imprescindibles a l’hora de gestionar l’aigua.  

  • L’estalvi o el malbaratament de l’aigua està vinculat directament al nombre de residents de cada llar. Cal avançar progressivament en la facturació per habitant.
  • Cal aplicar tarifes progressives que penalitzin els consums excessius.
  • Sense deixar de tenir en compte les reivindicacions anteriors és obvi que les administracions han de mantenir unes tarifes socials que beneficiïn, o que no castiguin, les famílies nombroses, els jubilats o els aturats.  
  • La interpretació de les factures de l’aigua és una veritable quimera per a molts usuaris. Per això Facua demanda una norma marc que reguli aspectes bàsics del servei: estructures tarifàries, procediments d’aprovació, condicions de servei, reclamacions, contractació i participació. També haurien de quedar recollides en un marc legal les condicions de pressió i cabdal mínimes, exigibles pels usuaris, els procediments que garanteixen la suspensió o la baixa en el subministre i els sistemes per a la resolució de les reclamacions.
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca