Això de recuperar l’ànima republicana el 14 d’abril és com el dia dels innocents: Un cop a l’any i ple de bromes. Ja sigui amb el postureig o amb l’enemic número u del polític, l’hemeroteca, l’ànima republicana revifa un dia per amagar-se els 364/5 dies restants.
Salud y República. #14Abril pic.twitter.com/DnzyyBkqP4
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 14 d’abril de 2014
Avui dia, molt a pesar de l’esquerra progressista espanyola, l’únic projecte netament republicà és el català. És com l’eslògan que diu “la República serà catalana, o no serà” és tan encertat com concret, ja que el procés independentista mou un ventall que recull també la dreta catalana. Si la República és més a prop que mai és per l’empenta unitària de forces tan diferents ideològicament com CDC, ERC, CUP i la societat civil que l’acompanya.
La pregunta que no sap respondre l’esquerra representada per En Comú Podem, Podem, CSQP, ICV-EUiA és: per què no volen sumar per un procés constituent per la República? La resposta política es redueix al fet que no volen ser la crossa de la dreta, de debò es vol reformular un país sense comptar amb una part representativa de la seva societat?
L’esquerra catalana allunyada del procés ha de tornar al seu espai natural, i aquest espai és el procés per la República. Més enllà de samarretes amb l’eslògan “volem decidir-ho tot” per després sotmetre la pràctica política a la reforma estatal, o a les directrius de la direcció de Madrid, ha de prendre la iniciativa i apostar nítidament per a la via més descarada per fer front a les necessitats socials.
Avui #14abril es celebra el 85è aniversari de la II #República. República és llibertat, República és democràcia! pic.twitter.com/zACKvpZCjL
— Iniciativa (@iniciativa) 14 d’abril de 2016