Barrera: “No es poden fer comentaris sense cap conseqüència a la xarxa”

Qué fan els integrants de la Unitat d’Investigació Tecnològica (UIT) del Cuerpo Nacional de Policía? Com treballen? Mantenen contactes a nivell internacional? La inspectora en cap de la UIT, Silvia Barrera, ho explica a Revista Mirall.

Què vol dir formar part de la Unitat d’Investigació Tecnològica?

Vol dir que a banda de ser policia, també ets una persona a qui li agrada molt la tecnologia. A més a més, diria que és gairebé vocacional, necessites estar molt actualitzat perquè constantment surten novetats i requereix implicar-hi molt temps. Internet no té hores ni dies, i per tant, tampoc té horaris. A les xarxes socials, passen coses tot el dia, es pengen constantment vídeos relacionats amb pornografia infantil i n’has d’estar pendent les 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Treballem per torns però tot i això, de vegades no distingeixes la teva feina del teu hobby.

S’ha de tenir alguna característica especial per formar part de la UIT?

En aquesta feina és molt important la constància. La investigació a la xarxa és molt complexa perquè treballes constantment amb víctimes, denunciants etc. I d’altra banda, la xarxa conté molta informació que es pot buscar de moltes maneres i tothom ho fa de manera diferent. Hi ha moltes tècniques i cada u utilitza les que més bé li van i també es poden complementar amb la dels altres companys. És una feina que et fa estar molt al dia, innovar i has de buscar coses noves, requereix molta paciència.

- Publicitat -

De quines disciplines provenen els integrants del departament?

Doncs mira, hi ha de tot. Alguns són informàtics, psicòlegs o vénen de dret. No busquem només bons tècnics, és obvi que necessites saber com funciona un ordinador, però també és molt important el tracte amb jutges, víctimes, hi ha companys que tenen aquest do més desenvolupat.

Quan es va crear aquesta Unitat?

Doncs cap al 1996 o 1997, hi havia tres o quatre inspectors que atenien algun frau o algun cas de pornografia infantil força aïllat aleshores. De forma oficial, no va ser fins l’any 2000 que es va posar en marxa.

Com és el teu dia a dia?

Doncs en xarxes socials, normalment quan comences el teu torn, preguntes què ha passat mentre tu no hi eres, respons missatges de correu electrònic etc. Ara que porto el laboratori forense, parlo amb companys d’altres unitats o ajudo a preparar les properes operacions de blanqueig de capital o bé un operació antidroga. De vegades, altres departaments es posen en contacte amb nosaltres perquè necessiten saber què poden tenir els delinqüents a les seves vivendes i com poden extreure informació dels diferents aparells. Per altra banda, també em dedico a analitzar i estudiar les errades comeses en el passat o d’operacions que han fallat per aprendre i millorar.

A Espanya agrada la privacitat?

No, no massa. Crec que ni a Espanya ni a enlloc. Per altra banda, sí que és cert que a Europa són un pèl més seus amb termes de privacitat i no publiquen tantes coses en xarxes socials perquè estan més conscienciats. Però això ve només per la implantació de la tecnologia mòbil i d’Internet. A Holanda, per exemple, el 95% de la població o fins i tot més, té accés a una de xarxa mòbil, en canvi, a Espanya estem al 85%, però és que fa uns anys estàvem al voltant del 60%. Per tant, és un fet molt nou.

“A Espanya no agrada la privacitat”

La gent publica contingut a la xarxa sense pensar?

S’ha de tenir en compte que sí que és cert que la gent és ara més curosa que abans en el que publica que fa un parell d’anys. Ara, es comença a tenir consciència de la rellevància dels comentaris que es fan a les xarxes socials. No es poden fer comentaris sense cap conseqüència a la xarxa.

Per què?

Ara es comença a reflexionar sobre on és el límit i si es pot dir qualsevol cosa. S’hauria de fer quelcom per tal d’autorregular la informació que es comparteix i la seva rellevància pública. Només cal veure el vídeo que va circular del noi que donava una empenta a una noia al mig de la Diagonal. Tothom parlava d’aquest vídeo, està clar que els fets eren denunciables i molt greus, però no podem oblidar que el que va engreixar l’agressió, va ser la viralitat del vídeo.

Una persona que treballa tot el dia en xarxes socials, té ganes de tenir comptes personals i dedicar el seu temps a les seves xarxes?

Tinc comptes personals i sóc responsable d’alguns dels comptes de la feina. És cert que de vegades, satura una mica ja que en el meu perfil personal, també parlo una mica de la meva feina perquè m’apassiona, però molta gent em dirigeix consultes, m’envia missatges privats etc. Els meus comptes personals no són un fòrum de preguntes i no tinc cap obligació d’atendre totes les consultes que rebo, però clar, si no ho fas quedes com “que passes de tot”, per això, de vegades genera una mica d’angoixa.

Quantes xarxes socials analitzeu al departament?

Es mira molt i s’investiguen perfils i comentaris que ens notifiquen via mail. Es comprova tot allò que ens arriba. En aquests casos, prevenir és molt difícil perquè no podem saber si es penjarà un vídeo relacionat amb pornografia infantil o bé si es faran comentaris impropis. Investiguem sempre amb un objectiu.

Les xarxes socials, en general, és segures?

La xarxa es segura però la gent que l’utilitza no ho és. Hi ha moltes tècniques per xifrar continguts, configuracions de privacitat molt bones. Però després hi ha les persones que desconeixen totes les mesures de protecció i d’altres que decideixen utilitzar les xarxes socials per fer-ne un ús indegut.

“La xarxa es segura però la gent que l’utilitza no ho és”

Com investigueu els perfils de Twitter, per exemple?

No tenim una base de dades de Twitter. Quan es comet un delicte, ens posem en contacte amb la xarxa social perquè aquesta ens faciliti unes dades determinades per poder localitzar la persona que ha comès la infracció i poder actuar.

Per què funcionen tan bé les xarxes socials per al reclutament?

Les xarxes socials son el camp ideal per al reclutament. Moltes vegades, la gent es troba i se sent aïllada, joves que no tenen les coses clares i busquen grups de suport. Les xarxes socials permeten conèixer molta gent nova, s’ha de vigilar perquè al final no t’acabin utilitzant ja que moltes vegades et diuen el que vols sentir, idees que sovint no tenen res a veure amb la realitat però que et serveixen a tu per crear-te una realitat paral·lela.

“Les xarxes socials son el camp ideal per al reclutament”

Hi ha coordinació amb altres unitats tecnològiques a nivell internacional?

Sí, molta. Gairebé tot, excepte alguns comentaris o temes d’assetjament, té rellevància i magnitud internacional: frau, compres de malware, contraban etc. Per tant, cooperem molt amb la Interpol i la Europol. A més a més, tenim contactes amb altres unitats Ciber d’altres països per parlar dels objectius, coordinar iniciatives etc.

Els correus i missatges son proves en un judici. Els missatges de Facebook i LinkedIn també?

Tot pot ser una prova de càrrec, sempre que tingui validesa per demostrar uns fets. Per tant, poden ser una prova de gran valor i garantia. També ho són les captures de pantalla dels smartphones o ordinadors.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca