Mariano Rajoy és un polític que fa moltes referències al sentit comú, de fet, va fer un repàs d’aquest concepte al programa de ‘Salvados’ de La Sexta quan se li va posar sobre la taula el fet que l’església no paga l’IBI a diferència de tots els ciutadans de l’Estat que tenen propietats.
El sentit comú diu, o hauria de dir, que hem de pagar els nostres impostos per tenir un serveis públics de qualitat. Quan va destapar-se el cas dels papers de Panamà un company em va comentar: “ara que comença la campanya per a la declaració de la renda, l’eslògan hauria de ser: ‘si no eres uno de los gilipollas que no tiene cuentas en Panamá, recuerda que hoy empieza la campaña para la declaración'”. Al cap i a la fi, et poses a pensar, i vindria a ser un reclam publicitari totalment encertat perquè a mesura que es van destapant més casos de corrupció, malversació, desviació de fons o ocultació patrimonial un va adonant-se que pagar impostos és com ser-ho. Els papers de Panamà tornen a posar en el punt de mira als mateixos de sempre: polítics, esportistes, cantants… Personatges que tenen la seva imatge vinculada a una representació nacional i que estimulen el patriotisme i la venda de banderes. Tanmateix, són precisament aquests -no tots, clar- els qui acaben protagonitzant les portades dels diaris per l’evasió d’impostos.
Pablo Iglesias té una frase molt encertada per definir aquest comportament: “patriotisme de polsera”. Persones que saben exhibir una bandera quan arriba l’èxit, però a l’hora de parlar del seu capital la cosa ja és diferent. Patriotisme no és aixecar el puny, guanyar un Mundial o dirigir un país, patriotisme és contribuir per una societat millor. Patriotisme no és, per exemple, presidir un govern amb comptes a Andorra o pagar en negre les obres de reforma de la seu del teu partit. Un patriota és, en definitiva, una persona corrent que paga impostos malgrat rebre unes prestacions socials millorables.