Per Àlex Solano i Seda Hakobyan de l’ @aravotcat
Fa més de dos segles es va produir el famós amotinament del Bounty. Els tripulants fugitius van refugiar-se a una remota illa del Pacífic per fugir de la justícia britànica. A dia d’avui, els descendents d’aquests mariners representen gairebé la totalitat dels habitants de la illa, que s’han mantingut aïllats de la resta del món durant aquests dos segles.
La història del motí del Bounty és àmpliament coneguda. El tripulants del Bounty, un vaixell de l’armada britànica, van estar cinc mesos a Tahití on van socialitzar amb els autòctons de l’illa. Molts dels tripulants van tenir relacions amb dones de l’illa, i l’oficial Fletcher Christian fins i tot es va casar amb una tahitiana. Tres mariners van arribar a l’extrem de desertar però, van ser capturats (els tres formarien més tard part dels amotinats).
Vint-i-quatre dies després de salpar de Tahití, el 28 d’abril de 1789, el segon a bord, Fletcher Christian i divuit tripulants més es van amotinar. Aquests van abandonar en un bot al capità i als mariners que s’havien mantingut lleials. Els mariners revoltats enyoraven aquella vida de llibertat, bon temps i promiscuïtat. Després de tornar a Tahití, Fletcher Christian, vuits tripulants i onze dones tahitianes (així com un nadó i sis treballadors tahitians) van salpar de nou. Aquest cop marxaven per ocultar-se, ja que si eren trobats pels britànics. serien condemnats a mort.
En la seva fugida van trobar casualment l’illa de Pitcairn, una inhòspita illa que estava mal cartografiada en els mapes i per tant oculta en una posició errònia. L’illa habitada més propera és la de Mangareva, a 500 km a l’oest. Els tripulants s’assentaven a l’illa sense possibilitat de retorn, ja que el 23 de gener de 1790 cremaven el Bounty per evitar que fos vist el pal de la nau des de la distància.
Els amotinats a l’illa.
Els nou amotinats eren el líder Fletcher Christian, John Adams, Ned Young, John Williams, Matthew Quintal, William Brown, William McCoy, John Mills i Isaac Martin. En haver menys dones que homes i el fet de no tenir en compte als treballadors tahitians va donar lloc a diferents enfrontaments. Així que nou anys després de l’arribada només quedaven dos dels amotinats, onze tahitianes i els descendents que ja havien nascut.
En l’últim any de la seva vida, Ned Young va ensenyar a llegir a John Adams, que el 1801 ja seria l’únic supervivent del Bounty. El 1808 es havia el primer contacte amb un vaixell americà. El 1790 es produïa el primera naixement a l’illa, Thursday October Christian, fill del líder dels amotinats i va ser aquest qui va dissuadir els britànics el 1814, en un perfecte anglès, perquè no detinguessin l’últim amotinat després d’haver creat en un període de vint-i-quatre anys una civilització a l’illa, amb una escola on l’ensenyament de la Bíblia era una part important. Els visitants britànics van considerar cruel i perjudicial per la resta de la comunitat empresonar a Adams, així que el van deixar en llibertat. El nom del fill de Christian és degut a que no volia un nom que el recordés a Anglaterra. El 1829 moria Adams, que donaria nom a la capital i únic assentament de l’illa, Adamstown.
Únic retrat de Thursday October Christian (1814).
El 1831 els illencs van abandonar l’illa, però van haver de tornar sis mesos més tard davant la impossibilitat d’adaptar-se a l’exterior. El mateix va passar el 1856 per un problema de sobrepoblació, però davant la tornada massiva dels traslladats van haver-se de prohibir la immigració. El 1838 l’illa Pitcairn i les illes deshabitades de l’entorn van passar a ser una colònia britànica, cinquanta anys més tard va ser oficialment annexionada i va ser el primer territori a reconèixer el vot a les dones.
La illa a dia d’avui.
De facto s’ha autogovernat i fins i tot actualment el contacte és escàs amb l’exterior. La illa no té port ni aeroport i només passen tres vaixells l’any, que fan el recorregut Gran Bretanya-Nova Zelanda. Per intercanviar béns, en no haver port, els illencs han d’apropar-se amb barques fins aquests tres vaixells, situats a mar obert.
Tampoc hi ha carreteres asfaltades i la major part dels ingressos provenen de la venda de segells per col·leccionistes i la utilització del domini d’Internet. A dia d’avui habiten 56 persones i gairebé tots són descendents dels amotinats.
Dia de mercat a Adamstown.
La llengua materna és una llengua criolla que barreja l’anglès del segle XVIII amb el tahitià, i s’ensenya a les escoles juntament amb l’anglès. Sorprenentment els habitants de l’illa són membres de l’església adventista i com a puritans tenen prohibit l’alcohol i els balls. Les alarmes van assaltar a l’illa després d’un escàndol sexual que va afectar a gran part de l’illa, l’habitual era que les dones de l’illa tinguessin el seu primer fill entre els 12 i els 15 anys i havia una alta promiscuïtat fet que va portar a gran parts dels homes de l’illa a judici per abús de menors. En concret set, que representaven un terç dels homes adults de l’illa. Amb una població allunyada totalment dels costums de l’exterior està en dubte la mateixa supervivència de l’illa. Els mateixos funcionaris britànics tenen prohibit establir-se amb menors a l’illa i mentre els adults no necessiten cap visat especial, els menors sí que necessiten visat.
La gran majoria d’illencs encara mantenen els cognoms dels amotinats. El batlle de l’illa és Shawn Christian i els competidors per l’alcaldia eren Simon Young i Brenda Christian. Tots amb cognoms dels amotinats dos segles abans.