El “tribunero” adorable

El tribunero, aquell individu seguidor d’un club de futbol que més que animar critica el seu equip al minut 1 i 89 de partit encara que el resultat sigui de 4-0. El tribunero, un animal que viu del sofriment, exigent amb el seu equip, encara més amb la seva directiva -tot i que vota “sí” a la reforma de l’estadi si hi ha escales mecàniques-. El tribunero, aquell home que tinc assegut al costat de l’estadi.

No hi ha millor partit per interpretar com és el tribunero del teu equip, en concret del Barça, si no vas al clàssic contra el Madrid. Dissabte passat a les 20:30 h començava una jornada més per al tribunero de tercera graderia. Durant l’himne canta i aixeca la seva cartolina religiosament, “hem de rebre el rival com es mereix”, quan l’àrbitre xiula l’inici del partit la cosa canvia. Minut 4, el Barça la toca al mig del camp: “així no farem res! Tireu endavant”. Minut 9, Ramos fa falta: “això és targeta!”, simultaniament un home davant i darrere seu s’aixequen cridant encara més fort i comencen a insultar al capità madridista: “desgraciat!”, cosa que no li agrada al tribunero “no cal insultar!”. Minut 11, el seguidor que hi ha davant del tribunero s’aixeca de nou: “a veure, si us plau, aquí hem vingut (important el plural) a veure el partit, no s’aixequi tant”. “Disculpi, però a un Barça-Madrid ho hem de donar tot, i ja l’aviso que m’aixecaré molts més cops que això no és el teatre”. Primera part avorrida, anem al descans.

Comença la segona part, marca Piqué. Ho celebra. Canta durant una estona. El camp abaixa el seu volum -fet habitual a l’estadi-, es queixa: “hosti, sembla que sigui el teatre això, ningú anima!”. Marca Benzema, primers insults. Fa el segon Ronaldo: “xulo de merda, prepotent!”. Es queda a peu dret dos minuts, darrere el seguidor que abans increpava Ramos li fa la broma: “disculpi, si segueix aixecat no veuré el partit”. Es gira, “què vols que faci? Al Barça-Madrid hem d’animar més que mai que són dues hores a l’any!”. El seguidor, assegut al meu costat, em mira, ens diem: “és adorable”, responc, “compleix totes les característiques”.