La negociació en el context internacional

Obrirem les fronteres i farem passar tots els refugiats cap el teu territori, va amenaçar Burham Kuzu, assessor en cap d’ Erdogan, durant les negociacions polítiques del passat 29 de novembre a Brussel·les on es tractava de gestionar la crisi humanitària que pateixen gairebé tres milions de refugiats.

Sí el clima de les negociacions entre Turquia i Brussel·les ha estat tens, la saturació dels camps de refugiats al Líban i Jordània, a més a més de la decisió del Pakistan i l’Iran de començar a expulsar els refugiats dels seus territoris, ha suposat una major pressió per l’executiu europeu liderat per Donald Tusk vers les seves decisions preses.

En aquest sentit amb el Pacte Europeu sobre Migració i Asil de 2008 com a rerefons, i amb la voluntat d’Ankara d’esdevenir estat membre de la Unió Europea, des de la seva petició formal el 1987, la crisi humanitària que pateixen aproximadament entre 2.2 i 3 milions de refugiats sirians s’ha convertit, en una eina de negociació política entre Brusel·les i Ankara.

La negociació en el si d’Europa

La decisió unilateral de encapçalada per Angela Merkel d’acollir a 800.000 refugiats al territori alemany, ha contrastat amb el clima enrarit i el nerviosisme de la seva població davant l’arribada de població refugiada. El neguit s’ha agreujat després de les agressions sexuals a Colònia i els rumors estesos després dels atemptats de París al fet que, entre els refugiats, pogués haver amagats militants de l’ISIS. Aquest neguit no ha fet més que influenciar la política europea respecte a com gestionar la crisi humanitària.

- Publicitat -

En aquest sentit, els valors fundacionals i humanistes de la Unió, han quedat silenciat per l’ascens de grups ultranacionalistes, ja sigui desde la pressió que han influenciat a Brusel·les, desde els respectius parlaments nacionals. A Suècia (Demòcrates Suecs), Finlàndia (Autèntics Finlandesos), Hongria (Fidesz de Victor Orbán actual President del Consell Europeu), Polònia (Llei i Justícia), França (Front Nacional), Grècia (Alba Daurada), Eslovàquia (el SMER liderat per Fico), d’entre altres grups, han pressionat per decidir finalment que Turquia deixi de ser un organisme encarregat de controlar el flux migratori, per ser un país d’acollida d’immigrants a mig i llarg termini.

La negociació entre Ankara i Brussel·les: El Pla d’Acció Conjunt

En el marc internacional de negociacions entre tots dos països, la Unió Europea ha aconseguit el seu objectiu, aturar el flux de refugiats cap a les seves fronteres i fer de Turquia un país de receptor que actuï com a tap, evitant l’arribada massiva de demandants d’asil a Europa. L’entesa amb Ankara, ha vingut precedida per la idea que el gegant turc és una entitat en constant modernització, la qual ha dut a terme un important procés de democratització en els últims 12 anys, on s’ha fomentat la protecció dels drets humans i s’ha fet de l’economia de mercat, una peça indispensable per al funcionament de l’Estat.

En aquest sentit, les negociacions sobre la crisi humanitària dels refugiats no han estat més que un nou pas, en el procés d’integració de Turquia a la Unió Europea.

Els resultats de les negociacions han estat satisfactoris per a tots dos, especialment per a Turquia qui davant les sancions econòmiques imposades per Rússia, ha promocionat l’augment de les seves exportacions cap al conjunt europeu, alhora que s’ha emplaçat al 2016, la liberalització de visats per a que ciutadans turcs puguin entrar lliurement a Europa. Així, i amb el finançament de 3 bilions d’euros per a la construcció de les infraestructures necessàries per acollir els refugiats a Turquia, el gobern de Dovatoglu s’ha convertit en un partner per a Europa.

Un altre punt de no retorn que les autoritats europees han obviat es relaciona amb les sospites que planegen sobre Turquia. Les publicacions de Freedom House pel que fa a la vulneració de la llibertat de premsa, el no permetre l’entrada d’ONGs turques i de UNHCR als camps de refugiats, els càrrecs que professen contra Turquia a la Cort Europea de Drets humans en referència a la falta de llibertat d’expressió al país, així com les denúncies de l’alt comissionat per als drets humans Zeid Ra’ad, en referència a les amenaces que pateixen les poblacions de l’est de Turquia, han enfosquit i relativitzat el caràcter modernitzador i democràtic de Turquia. A més a més, les pressions de la població turca al govern d’Erdogan ha fet que aquest obri la porta davant la possibilitat de fer retornar els refugiats als seus països d’origen, acció que violaria tota la legislació internacional en matèria de refugiats i demandants d’asil.

Finalment, en la negociació entre la UE i Ankara, el govern de Dovatoglu ha pres un gran avantatge. L’acord de transferir a Europa al mateix nombre de refugiats deportats des de Grècia a Turquia, podría ser una clàusula de gran influencia per a futurs diàlegs amb Brussel·les, doncs a partir d’una suposada confiança mútua, serà el govern turc qui podrà exercir una major pressió i influència vers Brusel·les.

A més, la possible planificació de “zones segures” entre Turquia i els Estats Units, dins de territori sirià per instal·lar camps de refugiats en territori actualment controlat per l’ISIS, suposaria una gran victòria per a la política exterior turca, tot i l’terror que això podria ocasionar a aquells que fugen de la guerra. En aquest sentit la crisi humanitària que pateixen els refugiats no ha estat més que una eina de negociació política de Turquia amb una Unió Europea dividida i conservadora, temorosa que l’acollida de refugiats pogués fer perdre el monopoli polític de liberals i conservadors, afavorint així l’arribada al poder de grups ultranacionalistes com ja ha passat a Hongria.

No obstant això, la por europeu ha obviat un element clau en aquesta crisi humanitària en base als següents elements que possiblement augmentaran el sentiment d’abandó d’aquells que fugen de la guerra. En primer lloc, l’expulsió del personal voluntari que treballa en els camps de refugiats i el posterior control militar i policial no provocarà més que una major ansietat i desesperació a tots els refugiats.

En segon lloc, malgrat considerar a Turquia un país segur, el setge que està patint després dels atacs terroristes de l’ISIS i les milícies del PKK (un cop trencat el procés de pau) podria desestabilitzar completament el país.
Aquests dos elements, sumats al previsible fracàs vers la incorporació completa dels refugiats a la economia i la societat turca (requeriment pactat amb Brusel·les), no farà més que evidenciar i forçar una inevitable fugida dels refugiats cap a Europa, en la seva recerca d’una vida digna.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

ERC retira les esmenes sobre el TC i la Casa Reial per evitar que la dreta tombi els pressupostos de l’Estat

ERC ha retirat aquesta tarda de dimecres les esmenes a la totalitat que havia presentat a les seccions dels pressupostos generals de l'Estat (PGE)...

Aragonès admet que els governs de coalició “no són fàcils”

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha admès aquest dimecres que els governs de coalició, com el de la Generalitat, "no són fàcils" i...

Rufián exigeix l’amnistia per abans del 14-F

El portaveu parlamentari d'ERC, Gabriel Rufián, considera "una bona notícia" que el Govern central reformi el delicte de sedició però considera que és una...

Blueproject Foundation tanca les seves portes

Avui, dimecres 2 de desembre, Renatto de la Poeta ha anunciat el tancament de l'espai físic de la Blueproject Foundation al carrer Princesa el 20 de desembre. El director...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca