Aquest dimarts descobríem la constitució de l’Associació Llengua i República, una entitat que avui dijous a la Universitat de Barcelona presenta un manifest signat per dues-centes personalitats en què alerta contra el bilingüisme a la República Catalana. Quanta miopia i contradicció, de debò es vol sortir d’un Estat que no tolera la riquesa de les llengües per endinsar-nos en un altre que alerta del perill del bilingüisme? I el que és més inquietant, pretenen ampliar la majoria del sí a la independència amb aquest discurs?
El text que ha presentat Llengua i República és un document escrit des d’un sentiment amb efecte boomeran, recordant les ferides de fa tres-cents anys, retroalimentant-se en la maldat dels qui han volgut prohibir la llengua i exposant obvietats sobre quina és la llengua de Catalunya, el català. Potser el canvi d’hora del cap de setmana passat ha allargat la migdiada, si és el cas, potser caldria obrir els ulls i despertar: el text que han presentat, que sembla escrit en una sala fosca i incomunicada, mira tant al passat que oblida la situació actual de la nostra llengua, resistent de mena, desobedient davant lleis educatives que la minven i amb més força que mai. Un idioma que l’any 2015 va créixer un 64% el seu ús a internet, que registra més de 400.000 articles a la viquipèdia i es consolida com una de les 10 llengües més actives en el món digital. Tant és així, que el fundador de Wikipedia posa la versió catalana com a exemple. Vol dir tot això que ja està tot fet? No, és sinònim de no perdre el temps recordant les ferides i seguir treballant perquè en una República catalana la llengua pròpia, oficial i vehicular sigui el català, com ho és ara, i com a llengua natural del seu país. La consolidació d’aquest model també implica reconèixer la importància d’altres llengües pel seu ús social, com és el castellà i l’aranès en menor mesura.
Sovint l’independentisme s’enreda en una mena de debats que semblen provocats per disparar-se voluntàriament al peu i caminar coix fins al seu objectiu final: la República catalana. No hi ha cap entitat sobiranista que reculli el perfil castellanoparlant o immigrant que posi en qüestió el model lingüístic català, cap. La llengua catalana és una de les eines de cohesió més potents del país, mirin enrere i recordin que la immersió lingüística va establir-se primer a les aules de Santa Coloma de Gramanet. El sistema lingüístic funciona, només manca d’un Estat que no qüestioni la seva existència.
Molts dels problemes i debats sorgits al voltant de la llengua solen respondre més a problemes inventats que no pas a problemes reals. Ho va fer Ciutadans a Catalunya per articular el discurs unionista, a Galícia amb la seva representació a Ferrol per posar fi a l’oficialitat del gallec i a València, on presenta mocions contra la immersió lingüística del valencià. L’Associació llueix el nom de Llengua i República, que entengui que sense una concepció plural i multicultural de la llengua no hi haurà la majoria social per a la República. Posen en safata l’argument “d’un procés nacionalista” al decàleg unionista.