L’espectador quàntic davant la Singularitat

La singularitat és, en termes tecnològics, un punt hipotètic a partir del qual una civilització contemporània perd el control de l’avenç tecnològic, amb tots els contratemps que això comporta. No obstant això, la singularitat entesa matemàticament, és un cas en què una funció no es comporta com és degut, això és, per exemple, quan les diferents variables de la funció reben uns valors determinats que condueixen a un resultat infinit.

Partint d’aquesta premissa que és sens dubte una porta oberta a la distòpia, el sempre polèmic cineasta Albert Serra va proposar, en col·laboració amb la curadora Chus Martínez, un projecte artístic per al pavelló català de la Biennal de Venècia de 2015. D’aquest fet cal ressaltar-ne un aspecte en particular: no és gens habitual que un director cinematogràfic ocupi el paper d’un artista a l’hora d’encapçalar un projecte per a una de les fires internacionals d’art contemporani més importants del món com la de la ciutat dels canals. Igualment insòlit és també el fet que un projecte d’aquestes característiques surti “de gira” després de l’esdeveniment per al qual ha sigut creat; tot i que això hauria de ser una obligació, ja que sovint aquests pavellons que representen territoris reben la major part dels seus fons d’institucions culturals de titularitat pública, com en aquest cas és l’Institut Ramon Llull.

La Virreina Centre de la Imatge ha sigut l’emplaçament triat per acollir tant singular fita dins el panorama artístic català. La Virreina no és un museu. A vegades cal que ens ho recordem això: no tots aquells llocs on s’hi exposa art són museus, i molts d’aquests indrets desenvolupen funcions diferents de les dels museus, com és el cas que ens ocupa. Un Centre de la Imatge – com un Centre de Cultura Contemporània – ha d’anar més enfocat cap a l’experimentació,  l’avantguarda i el debat que no pas un museu (que també ha d’abordar aquests aspectes, però des d’un prisma totalment diferent) per aquest motiu trobo escaient el fet que s’hagi triat la Virreina per a l’exposició de la peça d’Albert Serra i Chus Martínez, si bé és cert que les característiques de l’obra en si són força enrevessades.

Singularitat posa a prova la ubiqüitat de l’espectador. L’autor, homenatjat pel Pompidou el 2013 i a qui la Tate Modern li ha dedicat una retrospectiva, planteja un statement molt clar respecte el paper del cineasta del segle XXI: de la mateixa manera que els autors del segle XX treballaven amb paraules noves i diferents, els cineastes del segle XXI han de poder treballar amb diferents pantalles. I així ho ha fet. Cal, però, recordar la diferència expositiva entre el que s’ha vist a Barcelona i el que es va veure a Venècia, ja que a la ciutat italiana les projeccions es donaven de manera simultània en un mateix espai, produint una gran cacofonia visual i auditiva, mentre que al muntatge barceloní es traça un recorregut més lineal tot i que també simultani en diverses ocasions, tornant-se, per la seva durada i disposició en una empresa inabastable, però que per la seva inabastabilitat, esdevé singular.

unnamed (1)

- Publicitat -

Deia que aquesta obra repta la ubiqüitat de l’espectador. Dotze hores i mitja aproximadament és el temps de metratge d’aquesta última peça de Serra, que segueix en la seva línia de desafiar als grans del cinema com Jacques Rivette i la seva Out1 de només 13 hores. El temps de Singularitat es divideix en 8 pantalles que simultàniament projecten en bucle diferents interpretacions de la història que ens explica l’autor; totes coincideixen en el fet que la tecnologia s’acaba per apoderar de les persones i no a la inversa, però els matisos que cada pantalla aporta són determinants: corrupció, prostitució, crueltat… En qualsevol cas, a no ser que un s’assegui quànticament en universos paral·lels davant de totes les pantalles alhora, de manera que aquesta experiència duraria en total unes tres hores a tot estirar, és impossible en una única visita arribar a copsar tota la dimensió de la Singularitat proposada per Serra i Martínez.

Tot plegat em produeix sensacions contradictòries. Aquesta peça és sens dubte una obra artística de primer ordre mundial (i en català!) i així ho demostren els 500.000 visitants que va tenir a la seva exposició veneciana. Fort és el contrast si ho comparem amb els 20.000 visitants que la mostra tenia a principis d’any a Barcelona. Potser no és cap obra mestra de la història de l’art contemporani i probablement no passarà a la història, però… n’hi ha per tant (poc)?

Més enllà de la complexitat més que òbvia que la contemplació d’aquest llarg-metratge comporta és evident que no ha suscitat ni molt menys el rebombori que hauria d’haver provocat un esdeveniment tan important com és que un dels artistes catalans més importants que tenim actualment hagi portat a Barcelona el greatest hit del pavelló català a la Biennale. No hi arribem? La gent és curta? L’art és un cagarro? Ha fallat la comunicació? Potser no és cap de les tres coses, recordem casos sonats, com Dalí o Miró sense anar més lluny, que van haver de triomfar fora del nostre país per que aquí els reconeguéssim com a grans genis. Amb l’Albert Serra ha de passar el mateix? De fet, ja ha passat, grans institucions de l’art contemporani mundial com la Tate Modern o el centre Georges Pompidou l’han reconegut com un mestre, però potser això no és suficient. Potser és que la cultura no acaba d’interessar del tot. Sincerament, arriba un punt que no en tinc ni idea de qui o de què és la culpa, però el que és obvi és que hi ha una falla entre l’art i el públic i que encara tenim un camí de sutura molt llarg per endavant. Amb tot, potser ens dóna temps a veure sencera la filmografia d’Albert Serra. Si les màquines no han pres el control de tot plegat abans, és clar.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca