Guerra freda CUP-Colau

L’Ajuntament de Barcelona viu una guerra freda entre el govern d’Ada Colau i l’equip municipal de la CUP que bé pot costar molts disgustos a l’alcaldessa. La publicació del llibre ‘Ada, la rebel·lió democràtica’ on l’alcaldessa carrega contra la CUP i Podemos és un punt i a part en les relacions bilaterals. “Han cremat els ponts” i “és una grandíssima equivocació” són alguns dels comentaris que es poden recollir en les bases cupaires després de llegir que l’alcaldessa considera que els tres regidors de la força anticapitalista i independentista “només munten el número”: “Jo que he estat en contacte amb milers de persones que estan al límit i que sé com era d’important per aquestes persones que guanyéssim, em pregunto com la CUP ens pot dir segons quines coses. La qüestió que cal preguntar-se és què estan fent ells per transformar la realitat? Són tres regidors que només munten el número”

L’error de càlcul de Colau no només rau en la declaració despectiva, sinó en la reacció posterior. Les crítiques que va dirigir a Podemos i Pablo Iglesias, titllats d’arrogants, van ser ràpidament reformulades amb dues piulades que, malgrat ser la metàfora de l’abraçada de judes, intentaven minvar la ganivetada. La consideració que en fa del paper de la CUP al consistori barceloní, en canvi, no va tenir cap matís. “Estaríem enfadats igualment, però hauria estat bé alguna rectificació”.

 

La CUP no és una força que es caracteritzi per les mitges tintes, sempre ha abanderat una manera de fer clara i directe que pot posar contra les cordes a l’actual alcaldessa. Tant és així que comencen a aflorar comparatives, fets i dades que qüestionen des de l’arrel la trajectòria de Colau i tenen en el punt de mira l’Observatori DESC i ICV-EUiA.

La gestió de l’Ajuntament es complica, ja la manca de consens per aprovar uns nous pressupostos ha provocat la pròrroga dels anteriors -govern de Trias- amb una ampliació que va comptar amb el suport d’ERC, PSC i CUP. Tanmateix, d’aquestes tres forces, l’única que pot esdevenir aliada de Barcelona en Comú és el PSC, el que ens porta a la qüestió: el gran canvi anunciat és governar amb qui ho va fer de l’any 1979 fins al 2011? És prorrogar els pressupostos de qui has demonitzat?