Homosexualitats més enllà de la Lady Gaga

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Allò que fins fa un parell de dècades no anava més enllà d’una certa permissivitat i relativa acceptació vers les persones amb orientacions i identitats sexuals fora de la dicotomia home-dona, sembla anar canviant a Catalunya. Amb legislacions bastant pioneres i una societat que va obrint-se i abraçant la llibertat d’elecció sexual – un terme bastant còmic, com si la sexualitat representés una opció –, hi ha motius per ser cautelosament optimistes. Tanmateix, i per anomenar-ne un, casos com la colpidora mort de l’Alan a finals de l’any passat posen en dubte aquest fràgil procés de normalització.

Sigui com sigui, el col·lectiu LGTBQ existeix i és reconegut a Catalunya, i la societat n’és abastament conscient. Ara, per mencionar-ne alguns, aquell noi efeminat que va amb una bossa de mà, aquella noia del cabell curt i posat masculí o aquella parella de tres nois que es petoneja apassionadament al ritme de les cançons de la Lady Gaga a una pride existeixen i són tolerats.

Tanmateix, un bon exercici per evitar l’absurd reduccionisme d’afirmacions com l’anterior sembla ser necessari. Les societats occidentals funcionen amb estereotips i representacions culturals que només denoten una ignorància gairebé pueril. Ja n’hi ha prou d’encasellar tendències o identitats sexuals en comportaments determinats. El col·lectiu LGTBQ és alguna cosa més que l’homoerotisme exacerbat pels mitjans, i fins i tot de vegades perpetrat per la mateixa gent LGTBQ. És tan senzill entendre que la sexualitat no defineix el caràcter o la manera de ser de cadascú, que fa mal veure com alguns caps quadrats no poden copar-hi. No hi ha personalitats determinades pels homosexuals o bisexuals o transsexuals, per molt que les etiquetes vulguin imposar realitats inventades.

Serà només deixant les assumpcions basades en prejudicis a casa, que es podrà començar a entreveure allò que fa temps que és evident: que cadascú és com és per ser qui és, i no per tenir unes tendències sexuals determinades. Només així es passarà de l’acceptació a la veritable inclusió.

- Publicitat -

Breus

“Abaixar el risc de rebrot és possible però no fàcil i la dificultat és l’àrea metropolitana”

Abaixar el risc de rebrot del coronavirus a Catalunya és "possible" però "no fàcil" i el "repte" sobretot és a l'àrea metropolitana de Barcelona....

Pascal desvela que el seu referent polític és l’autonomisme pactista basc

La secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Marta Pascal, ha afirmat que "el referent" de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya són...

Artadi descarta ser candidata a la Generalitat

La vicepresidenta de JxCat i regidora a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha assegurat que vol presentar-se a les municipals de 2023 per ser...

El Festival de la Porta Ferrada ajorna el concert d’homenatge a Pau Donés

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha decidit ajornar el concert d’homenatge a Pau Donés previst pel...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca