Homosexualitats més enllà de la Lady Gaga

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Allò que fins fa un parell de dècades no anava més enllà d’una certa permissivitat i relativa acceptació vers les persones amb orientacions i identitats sexuals fora de la dicotomia home-dona, sembla anar canviant a Catalunya. Amb legislacions bastant pioneres i una societat que va obrint-se i abraçant la llibertat d’elecció sexual – un terme bastant còmic, com si la sexualitat representés una opció –, hi ha motius per ser cautelosament optimistes. Tanmateix, i per anomenar-ne un, casos com la colpidora mort de l’Alan a finals de l’any passat posen en dubte aquest fràgil procés de normalització.

Sigui com sigui, el col·lectiu LGTBQ existeix i és reconegut a Catalunya, i la societat n’és abastament conscient. Ara, per mencionar-ne alguns, aquell noi efeminat que va amb una bossa de mà, aquella noia del cabell curt i posat masculí o aquella parella de tres nois que es petoneja apassionadament al ritme de les cançons de la Lady Gaga a una pride existeixen i són tolerats.

Tanmateix, un bon exercici per evitar l’absurd reduccionisme d’afirmacions com l’anterior sembla ser necessari. Les societats occidentals funcionen amb estereotips i representacions culturals que només denoten una ignorància gairebé pueril. Ja n’hi ha prou d’encasellar tendències o identitats sexuals en comportaments determinats. El col·lectiu LGTBQ és alguna cosa més que l’homoerotisme exacerbat pels mitjans, i fins i tot de vegades perpetrat per la mateixa gent LGTBQ. És tan senzill entendre que la sexualitat no defineix el caràcter o la manera de ser de cadascú, que fa mal veure com alguns caps quadrats no poden copar-hi. No hi ha personalitats determinades pels homosexuals o bisexuals o transsexuals, per molt que les etiquetes vulguin imposar realitats inventades.

Serà només deixant les assumpcions basades en prejudicis a casa, que es podrà començar a entreveure allò que fa temps que és evident: que cadascú és com és per ser qui és, i no per tenir unes tendències sexuals determinades. Només així es passarà de l’acceptació a la veritable inclusió.