Els drons han aterrat al món amb la intenció de quedar-s’hi. Des de fa anys, l’ús d’aquests vehicles voladors dirigits per control remot ha anat en augment i ja es preparen per capgirar múltiples sectors de la societat. Transportar mercaderies, gravar imatges aèries o agilitar l’assistència en les emergències sanitàries són algunes de les sortides que se li presenten. Amb tot, paral·lelament a aquestes oportunitats, els drons també han d’afrontar molts obstacles.
En l’àmbit legislatiu, aquests vehicles compten amb múltiples traves que han dificultat la seva circulació. La normativa espanyola actual prohibeix, entre altres coses, el vol sobre nuclis urbans, sobre grans concentracions de gent i durant la nit. Aquestes limitacions perjudiquen el desenvolupament del sector, que es veu obligat a actuar en zones despoblades.
L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha redactat una nova llei que en principi hauria d’entrar en vigor al març, però que en funció de la situació política de l’Estat podria posposar-se. El motiu d’aquest retard és que es necessita un Parlament en actiu per aprovar la normativa, ja que tres ministeris han de donar-ne el seu vist-i-plau. De moment, la nova llei encara no s’ha fet pública de manera oficial, però segons informen algunes fonts com l’empresa Drone Spain, la nova normativa presentarà tres canvis rellevants: autoritzarà els vols dins dels nuclis urbans, permetrà que es pilotin drons de més de 2kg en mode BVLOS, és a dir, que els aparells es podran allunyar del pilot fins que aquest perdi el vehicle de vista, i deixarà volar les aeronaus dins dels espais aeris controlats.
Malgrat tot, la nova legislació presenta un gran cúmul de requisits, tots ells pensats per garantir el màxim grau de seguretat possible. Això és perquè, tal com apunta la consultora Deloitte en un informe elaborat l’any 2015, els drons encara presenten forces mancances a nivell tecnològic. En aquest sentit, la consultora assenyala que la senyal de GPS es pot perdre “fàcilment” si un edifici o un núvol dens n’obstrueixen la connexió. La pèrdua de la senyal amb l’aparell significa que aquest passa a volar sense control i que, per tant, pot impactar contra qualsevol cosa.
Toni Caballero, director de l’escola Dream Air, pensa que si la tecnologia no ha avançat més ràpid és pels obstacles legislatius que ha hagut d’afrontar: “Al final tot es resumeix en els diners. Si els avenços tecnològics no troben sortida al mercat perquè la llei limita l’ús dels drons, aquestes millores no es podran executar perquè no es trobaran fons de finançament per assumir-les”. Caballero, però, augura que amb la nova normativa les millores en els drons arribarien aviat. “La tecnologia corre molt més ràpid que la legislació, o sigui que segurament aviat es podrà volar amb total seguretat”, aclareix.
Des de l’empresa CAT UAV, el seu director Jordi Santicana es mostra escèptic amb el nou context en el que es troba immersa la indústria: “Em preocupa menys el que pugui dir el Ministeri de Foment que el que digui Europa perquè al final s’acabarà imposant la normativa europea. Per tant, sembla ser que els canvis van per llarg i que no els veurem en menys de dos anys”.
Santicana afegeix que si finalment entrés en vigor la normativa espanyola prevista pel març el sector se’n veuria beneficiat, però que d’altra banda podrien haver-hi problemes per obtenir els permisos necessaris per accedir als nous privilegis: “El Ministeri de Foment no té el personal necessari per atendre als més de 1.000 operadors certificats que hi ha a Espanya, de manera que ens podríem trobar amb una llei que a la pràctica no es pot aplicar”.
Malgrat conviure amb aquesta inestabilitat legal, tot sembla indicar que el creixement de la indústria seguirà la línia ascendent que ha mantingut fins ara. De fet, segons un estudi realitzat per la consultora ABI Research, l’any 2025 es vendran més de 90 milions de drons, una xifra molt superior als 4.9 milions que es van vendre l’any 2014.