“De vegades sembla que aquí la genialitat fa por”

Una entrevista de barcelonogy.com

RAFAEL ARGULLOL, ESCRIPTOR

Té diferents facetes: filòsof, poeta, viatger, assagista o catedràtic d’estètica, entre d’altres, malgrat que, amb més d’una trentena de llibres publicats, es defineix a ell mateix com a escriptor. M’interessa conèixer quines són les visions que Rafael Argullol (Barcelona, 1949) té de la ciutat. Em convida a casa seva, situada al cor de l’Eixample, per compartir els seus pensaments, diversos i sovint contraposats, sobre Barcelona. És evident que se l’estima, però això no li impedeix ser rigorosament crític amb ella.

A l’entrevista publicada a l’Ara Tu (suplement del diari Ara) el passat 4 de maig, comentes que hi ha quatre Barcelones: la dels turistes, la dels immigrants, la dels barcelonins i la dels estrangers que trien viure aquí. Dius: «seria molt important que les quatre ciutats es fusionessin dins d’un projecte obert i cosmopolita». Com creus que això es podria dur a terme?

Efectivament, noto que Barcelona està molt compartimentada entre aquestes quatre realitats. Fins a un cert punt, ja estan fusionades pel fet de compartir el mateix espai. Però si vols anar més enllà, veus que dues d’elles són molt universals: la percepció de la ciutat que poden tenir la immigració o el turisme en massa és similar a tot arreu. Els altres dos grups són més intrigants. Els barcelonins tenen una gran tendència a tancar-se sobre ells mateixos, malgrat l’enorme presència d’estrangers. Aquest quart grup format per no menys d’unes cent mil persones que s’han establert aquí perquè, en major o menor mesura, ho han triat de manera voluntària, és el que anomenaria «la Barcelona feliç»: poden arribar a apreciar totes les virtuts d’aquesta ciutat, sense impregnar-se dels seus aspectes negatius.

- Publicitat -

Potser els barcelonins haurien d’apropar-se més als seus cociutadans estrangers i a l’actitud que acabes de definir.

Del tot. Fa tres o quatre anys vaig anar a parar a un parell de bars que representaven la seu de diverses comunitats estrangeres, hi vaig percebre una alegria, una joie de vivre que contrastava molt amb el negativisme que sovint es respira entre la gent d’aquí. Seria interessant que, si bé és difícil fusionar les quatre realitats de Barcelona, com a mínim es produís una osmosi entre els darrers dos grups.

Una de les missions de Barcelonogy consisteix exactament a facilitar això.

Doncs és una gran idea perquè justament són projectes com el teu els que poden crear ponts dinàmics entre la Barcelona dels de sempre i la dels nou vinguts; així es pot construir una ciutat veritablement cosmopolita. De tota manera, aquesta segmentació no és un fenomen que sigui específic de Barcelona: en moltes grans ciutats que conec d’arreu d’Europa, també existeix. Ara, veig que, aquí, barcelonins i estrangers tenen molts interessos comuns. L’únic que fa falta ara és que la connexió entre tots dos es doni d’una manera prou sòlida. Així que endavant!

Gràcies. Com definiries l’essència de Barcelona: allò que tothom, vingui d’on vingui, pot percebre?

L’essència, en aquest context, no deixa de ser quelcom subjectiu. Però hi ha diversos trets molt clars que poden definir aquesta ciutat: la seva antiguitat, el fet de ser pionera en la defensa de les pròpies llibertats o la presència del mar. També, la seva indecisió entre voler ser la capital d’un estat inexistent o voler continuar sent una ciutat mercantil que parteix del model renaixentista i que actua com una polis europea més.

Una indecisió que li resta força… malgrat que les dues opcions serien compatibles.

Ho podrien ser, efectivament, però per seguir aquest camí també caldria decisió. De la mateixa manera, crec que a Barcelona hi ha una enorme quantitat de talent individual, però és un talent que no sap o no pot connectar-se amb les xarxes que el puguin promoure, en gran part perquè aquestes xarxes no funcionen prou bé. Després penso que Barcelona té un enorme defecte que concentra elements hispànics i elements catalans: hi ha una mena de neurosi malaltissa i una incapacitat per reconèixer el mèrit dels altres. L’esperit del ressentiment, de l’enveja, de la desconfiança, de la sospita, etc. hi està contínuament present.

Les passions de les quals darrerament et sentim parlar a Catalunya Ràdio.

I encara en parlaré més en el meu proper llibre: un relat de ficció al voltant de la figura de Gaudí, en què tractaré la incomprensió del seu talent genial. De vegades sembla que, aquí, la genialitat fa por: s’accepten molt bé les coses petites a les quals sigui possible aplicar una mica de sarcasme, però no el talent purament genial.

Creus que aquesta essència, o aquesta ànima de Barcelona, es correspon bé amb la seva fisicalitat, és a dir, la seva estructura urbana o els seus edifics?

Totalment. En aquest sentit existeix una gran coherència. Pots fer un itinerari que vagi des del mar fins a la muntanya: passant per les Drassanes, la Rambla, el passeig de Gràcia o la rambla de Catalunya, les antigues villes que l’Eixample va connectar… Mentre fas el recorregut, et vas impregnant espiritualment de l’essència de la ciutat: la seva història, les seves contradiccions. Això passa amb les ciutats que tenen caràcter; les pots començar a comprendre simplement mirant el seu mapa.

Al final del capítol 78 del teu llibre Visión desde el fondo del mar, el seu protagonista defineix Barcelona com un «monstre innocent».

Sí, perquè quan la ciutat està en plena activitat, és com un monstre mitològic amb centenars de caps que es mouen en totes direccions. Quan es va fent de nit i tot comença a calmar-se, si tens l’oportunitat de veure la ciutat des d’una perspectiva com la que hi ha quan estàs pujant en direcció al Tibidabo, sents com aquell monstre és innocent: tots els seus vicis, tots els seus mals, tots els seus caos… vistos des de la distància, es transformen en una cosa serena i innocent. Per això, al final del capítol, quan des del Gran Hotel la Florida, ell veu la ciutat estesa als seus peus, té la impressió d’estar contemplant aquest monstre innocent.

Un monstre amb una sèrie de contrasts que, com has apuntat, s’intueixen només mirant el seu mapa.

Cert. L’Eixample representa el seny, la llum, la voluntat d’ordre. Després, hi ha els caos com el que pots trobar, per exemple, al barri Gòtic: la seva foscor, el seu secretisme. Barcelona és una ciutat oberta, però els barcelonins són molt secrets en la seva manera de fer, en part per discreció, en part per l’austeritat que els caracteritza i en part també per hipocresia.

Les moltes contradiccions d’aquesta ciutat que també queden plasmades a través de la seva arquitectura.

Efectivament. Deixant de banda els meravellosos edificis singulars que tenim, si mires on viu la classe mitjana, veuràs que també existeixen molts contrasts. És cert que queden edificis de molta qualitat (en gran part tots els construïts entre mitjan segle XIX fins a mitjan del XX), però la majoria del que s’ha fet a partir dels anys seixanta, no és res més que una conseqüència de la cobdícia: pura especulació i manca de qualitat física i estètica. El que realment mesura l’arquitectura d’un indret, no són els seus edificis públics o institucionals, sinó les vivendes. I d’aquestes, a Barcelona en tenim tota una gamma que va des de l’excel·lència fins a la més pura mediocritat.

Finalment Rafael, Barcelona: infern o paradís?

Això també és molt relatiu. Tot és relatiu: si vindrà un renaixement o una edat mitjana, un apocalipsi o una aurora, tot depèn de nosaltres mateixos. El món és una prolongació de les nostres alegries o de les nostres tristeses. Ara bé, intentant ser objectiu i d’acord amb la idea universal de paradís, Barcelona té unes enormes capacitats per acostar-se més a ser un paradís que no pas un infern. Malgrat això, crec que és molt més interessant reivindicar-la, abans que res, com a ciutat de cultura, de coneixement o de creativitat.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca