Ja està. El Primer Ministre britànic David Cameron ja pot fer la gloriosa escenificació del pacte que ha aconseguit amb la Unió Europea. De ben segur que a casa seva l’aplaudiran. Bé, quan dic casa seva, em refereixo als inquilins del 10 de Downing Street, perquè ni l’oposició laborista, ni UKIP (el partit que promou el #brexit) i ni tan sols alguns dels membres del seu propi partit en tindran prou amb la baixada de pantalons europea.

És aviat per determinar què passarà al proper referèndum, que segurament s’acabarà celebrant el pròxim 23 de juny, tanmateix, la Cimera d’aquests darrers dies es presenta clarificadora:

1. La Unió Europea, ha sigut i segueix sent una unió on els principis econòmics imperen, i on la igualtat entre els seus ciutadans està supeditada als interessos de la Troika.
2. Aquest és un pacte de mínims que ni agrada a un costat ni a l’altre. Si bé molts líders europeus han acceptat amb reticències per evitar el mal major del #brexit, menys gràcia els hi fa als partidaris de deixar la Unió, que tenen la sensació que Cameron està venent els interessos dels anglesos a una institució que només veuen com un impediment a les seves aspiracions.
3. L’estratificació social existeix a la màxima institució europea, on els estrats superiors (en aquest cas el Regne Unit) resulta molt més afavorit que els estrats inferiors (com ara Grècia).
4. Tota aquesta escenificació de Cameron és resultat de la por a perdre vots en les darreres eleccions que li podia esgarrapar UKIP, el partit que vol el #brexit. Si aconseguirà aplacar les intencions rupturistes del partit, ja serà un altre cantar.
5. Que la Unió Europea hagi cedit a les demandes del Primer Ministre està donant la raó als britànics que no s’hi volen quedar. O es fa una neteja a fons a la institució, o al final viurem en la Desunió Europea.

Te’n falta alguna? Parlem-ne a Twitter: @Pepm_Sanz