Segons una enquesta realitzada als joves que viuen i proven de treballar a Barcelona està disminuint progressivament la quantitat de nois i noies que només treballen, mentre creix el número dels que es dediquen únicament a estudiar fins que passi el temporal. L’Ajuntament de Barcelona ha tornat a elaborar l’enquesta de joves, 13 anys després del darrer estudi, que es va realitzar el 2002. Amb aquest treball, es vol aportar el coneixement sobre les condicions de vida, els hàbits i els valors de la gent jove barcelonina amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys.
Si al 2002 el 33,3% dels joves només treballava i un 29% es dedicava als estudis a temps complet ara les dades mostren que únicament un 27% treballa i un 44,8% ha posposat la cerca de feina per a més endavant. Una altra situació que reflecteix la mostra i que representa un empitjorament respecte a l’enquesta de 2002 és el creixement de la temporalitat laboral, ja que el 35,9% tenen contractes temporals, mentre que l’any 2002 els tenien un 30,9% dels joves.
En els resultats s’aprecien forts desequilibris territorials en relació a la formació i a la vinculació al món laboral: si a Barcelona l’11,4% de les persones de 15 a 29 anys ni estudien ni treballen, en els barris amb rendes baixes aquest percentatge puja fins al 18,5%, mentre que se situa en el 7,8% en els barris de rendes altes.
Pel que fa a les actituds dels joves envers del treball, més de la meitat (52,3%) de les persones de 15 a 29 anys acceptaria una feina amb sou inferior al considerat just (l’any 2002 ho haguessin fet un 31,9%). Gairebé la meitat (46,6%) acceptaria una feina sense contracte. És en els barris amb rendes més baixes on els joves estan més disposats a acceptar feines sense contracte: un 56,5%. En els barris amb rendes més altes, ho acceptarien un 42,8%.
Per altra banda, un 79,7% de les persones joves estarien disposades a anar a treballar a l’estranger en un futur, gairebé un 55% ho farien per elecció personal. En els barris amb rendes més altes el percentatge és més elevat (83,4%) que en barris amb rendes més baixes (75,3%).
L’atur i les condicions de treball és la primera preocupació per a la població de 15 a 34 anys (en aquest cas, segons dades de l’Enquesta de Valors Socials): preocupa al 48,3% de persones d’aquest col·lectiu. La gran majoria dels/de les joves de 15 a 34 anys estan d’acord en el fet que l’home i la dona treballin fora de casa i comparteixin les feines de la llar (93,9%).
Què demanen els joves
Davant d’aquesta pèrdua d’autonomia, que també es manifesta en la disminució significativa del nombre de joves que tenen ingressos propis i en la disminució dels i les joves emancipats i emancipades, el col·lectiu d’entre 15 i 29 anys demana bàsicament recursos formatius i ajudes per poder accedir al mercat laboral. Ho reclamen el 25,8% dels joves.
La segona gran demanda és l’ajuda econòmica. La petició de millores a l’accés a la feina ha augmentat 9 punts percentuals respecte a la mostra del 2002. Mentre que la petició d’ajudes econòmiques ha augmentat 3 punts percentuals.
Pel que fa a quines consideren que han de ser actuacions prioritàries de l’Ajuntament, els joves manifesten: l’ampliació de beques d’estudi (un 49,6% dels joves), les actuacions de promoció de l’ocupació juvenil (el 43,9% dels joves), la informació sobre estudis i sortides professionals (el 43,2%) i la construcció d’habitatges socials per a joves (el 40,7%). En relació al 2002, l’ampliació de les beques d’estudi ha passat a ser una prioritat per als joves, i ha augmentat en més de 20 punts percentuals.
Més preocupats per salut i política
L’enquesta també mostra els interessos i els valors dels i les joves. La salut és l’aspecte personal més important per a les persones d’entre 15 i 29 anys, (un 85,4%), seguit de la família (85,3%) i dels amics (71,6%). Per altra banda, el 62% dels joves i les joves de 15 a 29 anys declaren que practiquen esport els caps de setmana, i el 70% dels i les joves no fumen (20 punts percentuals menys que en 2002). Pel que fa al consum de drogues, ha baixat respecte el 2002. Al 2015, el 14,3% declara haver fumat porros en el darrer mes. L’any 2002, ho afirmaven el 31,8% dels enquestats.
L’interès per la política, en aquest cas en joves d’entre 15 i 34 anys ha crescut 8 punts percentuals respecte al 2002. I ha disminuït d’una manera dràstica el costum de sortir de nit els caps de setmana: el percentatge de joves que declara sortir sovint és ara del 29,8%, quan l’any 2002 era el 55,5%. El percentatge de joves que no surten mai o gairebé mai de nit els caps de setmana és actualment de 21,8%, quan l’any 2002 era del 10,2%.
L’enquesta mostra també que el col·lectiu de joves de 16 a 34 anys (segons dades procedents de l’Enquesta d’Hàbits Informatius) està connectat a Internet i a les xarxes social d’una manera massiva (el 94,8% tenen connexió a Internet a casa, mentre que l’any 2002 no arribaven al 60%). L’ús d’Internet per comprar ha passat del 2,1% de 2002 al 69,4% de 2015. Per altra banda, la xarxa més utilitzada pel jovent és Facebook (98,4%), seguida de Twitter (27,5%), Instagram (17%) i Linkedin (10,1%).
Finalment, entre els joves de 15 a 29 anys ha baixat l’associacionisme. La pertinença a una associació o a una entitat cau 3 punts percentuals respecte a la mostra de 2002: passa del 18,8% de joves associats de 2002, al 15,5% de 2015. Segons les dades de l’Enquesta de Valors Socials (en aquest cas corresponent a la franja d’entre 19 i 34 anys), gairebé el 45% dels joves i les joves que estan associats, formen part d’alguna entitat relacionada amb la cooperació, el desenvolupament, la pau i la solidaritat. En aquest sentit, un dels eixos d’actuació en l’àmbit de joventut del govern municipal vol potenciar l’autoorganització i la participació del jovent en moviments culturals, i en equipaments de la ciutat.