Joan Maria Pou: “El Barça ‘Més que un club’? Avui hauríem de parlar de si continua sent-ho, o no”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Caricatura de jordiminguell.com

Quan va acabar la carrera de periodisme, va començar a treballar en ràdio,  ja que sempre havia tingut clar el que li agradava. Ha decidit fer el “No ho sé” i deixar de parlar només d’esport per fer també actualitat, compatibilitzant-ho tot a RAC 1, ja que té un gran interès per les dues coses. M’explica que se sent un privilegiat per poder fer durant tants anys el que a ell li fa feliç professionalment. Narrar tots els partits del millor Barça de la història no és un fet que qualsevol hagi pogut dur a terme.

Tinc 41 anys. Vaig néixer a Barcelona i també hi visc. Sóc periodista, presentador, però  sobretot un professional de la ràdio. Em vaig casar amb la Tatiana Sisquella. El seu record m’acompanya sempre. Tinc la sort de ser del Barça, des què vaig néixer.

Quins canvis creus que s’han produït en els últims 20 anys del món de la ràdio?

Les xarxes socials, el fet que la gent pugui escoltar els programes quan vulgui, permet que la gent recuperi el programa en funció dels seus horaris i de les seves necessitats.

Quin és el teu dia a dia a l’emissora?

Des que faig el “No ho sé” arribo a les 15h i marxo després del programa, de 15 a 21h es prepararen els temes del dia, i de 21 a 23 és el moment de cuinar el plat en directe amb els oients.

- Publicitat -

En el programa “El Barça juga a RAC 1”, et consideres el màxim responsable? O el vostre sistema de treball no es basa en una jerarquia rígida?

Sóc el director, però la clau de l’èxit és que hi hagi moltes veus de nivell i que cadascú sàpiga quin és el seu rol i el defensi amb professionalitat i passió.

Em podries fer cinc cèntims de quin és el paper de cada membre de l’equip del programa?

El Roger i la Sònia són els encarregats d’explicar-nos aspectes del camp que des de la graderia no es veuen, i portar dades que ens ajudin a desxifrar el partit.

I els altres?

El Costa és l’analista del Barça i dels rivals, el Raül és un analista extra i dels que aporta més to RAC 1 que és una cosa que també fan molt bé el Puig i el Mullor, que estan pendents dels altres camps i de les xarxes socials, i jo narro el partit.

Heu tingut algun conflicte intern fort a l’hora de preparar un programa a causa de la diversitat d’opinions?

No, podem tenir diversitat d’opinions però tots entenem la ràdio de la mateixa manera i les divergències que hi pot haver són tan mínimes que no.

En els debats esportius que es realitzen habitualment a la ràdio, creus que els periodistes són habitualment objectius o hi té molt a veure en els seus arguments la preferència per un o altre equip?

A les tertúlies es demana opinió, i evidentment és subjectiva. Es pot tenir una opinió informada o desinformada, i a mi m’agraden molt més els opinadors que saben de què parlen.

Què n’opines del fet que contínuament es posin traves als periodistes esportius quant a accedir als esportistes i per tant que traslladar la informació a la gent sigui cada vegada més complicat?

No m’agrada, distancia els esportistes dels seguidors, però cada vegada els clubs es comporten més com a empreses que decideixen què volen que se sàpiga i què no, i saben que hi ha un tipus d’informació que val diners, llavors la venen.

“Cada vegada els clubs de futbol es comporten més com a empreses que decideixen què volen que se sàpiga i què no”

Si haguessis de posar un percentatge a la quantitat d’informació que es fa pública i a la que no, quin seria?

És un percentatge mínim de la que es podria arribar a publicar si tinguéssim accés a moltes fonts. La de coses que se sabrien, però no només al Barça sinó a qualsevol institució d’aquesta magnitud.

Què en penses del fet que en moltes ocasions es barregi l’esport amb la política?

La política és a tot arreu, quan tu dius que no s’ha de barrejar esport i política ja estàs fent trampa perquè l’esport i la política estan barrejats des del seu origen. Jo crec que la política és gairebé a tot arreu i està bé tenir-ho present.

Quina opinió et mereix tot el que esta succeint amb les estelades al Camp Nou? Creus que és just que en altres estadis no es sancioni l’exhibició d’altres banderes considerades il·legals? Per què creus que succeeix això?

Jo no entenc que no es puguin ensenyar símbols polítics sempre que al darrere hi hagi ideologies pacífiques, democràtiques i cíviques. Quan es diu que ensenyar una estelada és barrejar política i esport, aleshores quan s’ensenya una bandera de França no és fer política?

“L’esport i la política estan barrejats des del seu origen”

Algun cop has sentit que t’hauria agradat trobar-te en el lloc d’un simple aficionat en comptes de ser el narrador del partit? Si és així, quan i per què?

No, el que segurament em passarà quan deixi de fer els partits de futbol és que el primer dia que vegi un partit del Barça i no tingui un micro al davant em sentiré estrany i pensaré “què hi faig aquí?”.

Com descriuries el moment de celebrar els gols de la victòria d’un partit important com la final de la Lliga de Campions d’aquest any contra la Juventus? (O qualsevol partit important)

Són moments d’una intensitat enorme, perillosos perquè has de recordar que tens un micro davant i que del que es tracta es de transmetre el millor possible el que està passant, i per tant has de tenir un control de les emocions.

Què significa per a tu el fet que el Barça sigui “Més que un club”?

En una època en què els catalans no podien expressar amb llibertat el que pensaven doncs el club va servir com una eina per fer-ho, i moltes coses que es deien al camp del Barça només es podien dir al camp. Avui hauríem de parlar de si continua sent més que un club o no.

Creus que ets un privilegiat per poder retransmetre els partits del Barça, cosa que a molta gent li agradaria fer?

Em sento molt privilegiat, perquè explico els partits del Barça i perquè he tingut la sort de coincidir amb els millors Barces de la història, el de Guardiola i altres Barces que estan entre els cinc millors de la història com per exemple l’actual.

“El Barça ‘Més que un club’? Avui hauríem de parlar de si continua sent-ho, o no”

Hi ha algun professional del gremi que admiris i que sigui el teu model a seguir?

Per un narrador de partits en català el Joaquim Maria Puyal és un referent, és un pioner que va fer les coses molt ben fetes, i que va ajudar que els que veníem després tinguéssim el camí més senzill del que ho va tenir ell.

Quines habilitats i aptituds creus que s’han de tenir per ser director d’un programa de ràdio esportiu?

Jo crec que s’ha de saber treballar en equip, tenir clar què vols explicar i com ho vols explicar i després envoltar-te de gent vàlida.

Quin consell li donaries a algun/a jove que vulgui dedicar-se a aquesta professió en un futur?

Que de seguida que pugui agafi el micro i comenci a equivocar-se, a passar nervis, a fer directes, la millor manera d’aprendre a fer ràdio és fer ràdio. Tenir alguns conceptes teòrics mínims però a partir d’aquí començar a fer. Això és un ofici, i la manera d’aprendre a fer l’ofici és fer-lo.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca