- És independent del context: indiferentment de què una persona sigui rica o pobra, visqui en una teocràcia o en un estat laic, en una república o en una tirania (en el llibre trobem exemples de totes aquestes coses i Seldon prediu els resultats amb una certa exactitud), la lògica darrere de les decisions d’una persona és similar.
- Aquesta afirmació no és incompatible amb que el comportament dels individus canviï segons el seu context: els individus s’adapten a les circumstàncies que els envolten però, donat que igual que hi ha un nombre pràcticament infinit d’interaccions possibles, també n’hi ha un de contextos, per tant, ha d’existir una lògica independent del context que fa possible la predicció (tot i que, com veurem, aquesta lògica planteja uns problemes que detallarem a continuació).
- És compartida per tots o quasi tots els individus. Per tal que l’agregació tingui sentit, els individus han de prendre decisions seguint el mateix tipus de lògica. Davant d’un seguit d’interaccions iguals a nivell social (per exemple, el vot), si la teoria de Heldon té sentit, tots els participants han de fer servir la mateixa lògica (tot i que això no és igual a que tinguin preferències idèntiques, tal i com hem explicat abans).
- Pot ser coneguda, investigada i sistematitzada en un conjunt de lleis i teories científiques. De la mateixa manera que podem preveure a quina velocitat caurà una moneda llançada des del terrat de l’Empire State Building, hem de poder preveure què farà un ciutadà davant d’una decisió qualsevol.
- La població sota escrutini no coneix la existència de la psicohistòria.
- El període de temps és de vora tres generacions.
- La població estudiada ha de ser de bilions de persones per tal de tenir validesa estadística.
Un petit grup de membres de la Fundació aconsegueix desplaçar-se a Trantor, ara una ciutat en ruïnes, per a estudiar els arxius de Seldon a la recerca d’una solució. Ben aviat descobreixen que la Fundació, aquesta societat que ha de ser la base del Segon Imperi Galàctic, té una contrapartida a un lloc desconegut. Una Fundació 2 on s’han establert psicohistoriadors (prohibits a la Fundació 1 de Terminus) que han perfeccionat la seva ciència fins a extrems insospitats i que són el garant de que el pla de Hari Seldon es compleixi. I efectivament, anem descobrint com, en realitat, els savis de la Fundació 2, han anat movent fils constantment sempre que el curs de la història es desviava massa del pla establert, l’objectiu del qual no és, ni més ni menys, que, a través del poder militar, científic, tecnològic, mercantil… de Fundació, establir una dictadura benevolent on uns psicòlegs que coneixen la ment dels humans fins al darrer detall fan el millor de tots els móns possibles.
I aquí, senyores i senyors, se’ns en va tot en orris: la teoria de la història que planteja Asimov no és ni tant inevitable ni tant clara com semblava. Més aviat, més que de Marx caldria parlar de Descartes i del Déu enganyador. És cert que la dinàmica existeix, però bona part del que hem vist es deu a uns actors que poden manipular el curs de la història dins d’uns paràmetres… Per tal que segueixi el curs que hauria de seguir segons una teoria imperfecta. Que cadascú hi busqui els referents que vulgui, jo no m’hi fico. En qualsevol cas tenim material per un “bonus track”. Seria possible una dictadura benevolent perfecta? I si fos que sí, és desitjable?
Completa la sèrie
Asimov i la història (I): Introducció
La teoria de la Història segons Asimov (II): Etapes, progrés i revolucions