Dona’m un tros paper, el que sigui, però que el pugui tocar i marcar damunt una taula quasi blanca. I en començar, amb mines, tinta i grafit, potser es convertirà en art, que serà fosc.

Aquest és el plantejament exposat per Helena Basagañas a La llum Fosca. Els seus dibuixos i quadres exploren tensions, entre factors aparentment oposats que es necessiten mútuament: abstracció i realitat, bellesa i ofec, buit i espai, atemporalitat i instant.

L’obra d’Helena Basagañas és l’exploració d’un territori antic i insondable, un territori sec i aspre, on quelcom creix atrapat en grans codines que el vent maltracta. Són valls atapeïdes amb res, són paisatges i no ho són. Terres arcaiques sense mitològia, temps, ni sentit. Sols tempestes interiors, neguit i una bellesa fosca.

Els dibuixos d’Helena Basagañas són dibuixos nascuts per si mateixos. No busquen justificar-se sota cap paraigües de pensament, sociològic o d’estil. A la seva abstracció hi ha el joc, la incertesa d’un referent concret, que d’alguna manera, il·lumina foscament la nostra pròpia realitat: el que nosaltres veiem, el que sentim, fem o plorem, és també un procés irracional, abstracte. És per entendre’ns millor que ens ordenem, etiquetem i classifiquem.

L’acte de crear, autosatisfet amb un llapis marcant papers, queda representat en aquesta exposició, que lluny del clàssic “plantejament, nus, desenllaç,” se’ns presenta com una immersió crua, directe i despullada, al fons de la seva llum, una llum fosca.

L’obra d’Helena Basagañes és una excavació, que de tan en tant, aixeca els ulls cap a la llum. Aquí ens ofereix els resultats d’aquest gest subterrani sense artificis, sincer, auster.

El seu llenguatge sembla basar-se en una llei primitiva i universal, són la metàfora que tothom ha viscut, són la vida emergint dels abismes per tornar-hi. Els quadres de Basagañas d’alguna manera són el rostre que sempre hem vist, esborrat en la nostra memòria i recuperat, són un pensament oblidat i traçat sobre el paper. La pintura, els dibuixos de Basagañas són un retorn a allò primitiu en nosaltres, a allò que és viu, encara que no entenguem perquè.
I és llavors on l’altre, el visitant, no sabrà potser què fer, a qui agafar-se, on connectar el discurs. Perquè ho hem de saber? Com actuar davant les peces, què dir, què denuncien, expliciten, reflexionen…

La feina d’Helena Basagañas recupera una antiga dialèctica portant-la al present, valent-se de les eïnes més mínimes i poderoses que té l’art.

“El dibuix desitja dibuixar el que és invisible a l’ull nu. És molt difícil (…) Dibuixar allò vivent de la vida, és just el que ningú sap dibuixar.” Basagañas ens dóna aquestes paraules d’Hélène Cixous. Potser és una simple observació, potser són rastres de tinta sobre el paper nivi. Però és allò que ella em va llegir al seu estudi i és la tensió de la seva obra, és la llum fosca.

—————————–

Ens plau convidar-vos a la inauguració de l’exposició La llum fosca d’Helena Basagañas que recollirà l’espai AnGram (c/ de la Granja, 23) el proper divendres 22 de gener a les 19.30h.

Revista Mirall exposarà, el pròxim divendres 22, l’últim projecte de la jove artista resident a Barcelona; Helena Basagañas, basat en el dibuix contemporani.

Esperem trobar-vos-hi per gaudir de l’obra d’Helena Basagañas tot brindant amb una copa de cava cortesia de Cava Mas Codina.