El llenguatge políticament correcte és un frau

Educar els adults a dir algunes coses de manera diferent no genera canvi social. La base científica de la intenció política del llenguatge políticament correcte és molt discutible. El raonament és més o menys aquest: si aprendre a parlar i formar la consciència es donen en paral·lel i són fenòmens socials, aleshores fomentar el canvi del llenguatge afavorirà el canvi de la consciència, i per tant la realitat. Una realitat canviada farà canviar les consciències, de manera que la humanitat entrarà en un cercle virtuós.

Per què no funciona així? Perquè la llengua si bé condiciona la nostra visió de la realitat, no ho fa de forma fatal i irreversible. Una dona anglesa diu “I love my children” i una catalana diu “estimo els meus fills”. El neutre anglès no és “millor” que el masculí genèric del català, encara que entre els “fills” hi hagi alguna nena. L’absurd de treure conclusions polítiques de la gramàtica és infinit, no acabaríem mai més. Si les llengües fossin més o menys “sexistes” (!), què faria una persona bilingüe?

En realitat aquesta manera de parlar sorgeix de la impotència de l’esquerra: si el món no es deixa canviar ni les classes populars no es deixen salvar, canviarem el llenguatge! Perquè comencen per casa, a les organitzacions d’esquerra apareixen llistes d’expressions “recomanades”, com ara allò d’iniciar els discursos donant gràcies als “companys i companyes”. És un senyal d’identitat grupal més, és folklore: com no dur corbata i ser tolerant amb les drogues toves i el sexe no convencional.

En realitat, el llenguatge políticament correcte podria tenir un efecte exactament contrari al desitjat perquè s’assimila a “parlar bé”, a parlar com “els de dalt”. D’entrada, és allò que els lingüistes anomenen de codi elaborat, ric en vocabulari i articulació, propi d’un cert nivell intel·lectual. Per exemple, dir “l’home ha arribat a la lluna” seria lleig, és millor dir “l’ésser humà ha arribat a la lluna”. Però fer aquest pas comporta: a) ser sensible al sexisme, i b) poder canviar el propi llenguatge.

Això senzillament no està a l’abast de tothom, ni ho estarà. Però si “els de dalt” són els que “parlen bé” i això ho legitima i ho perpetua l’escola, estem davant d’una dominació cultural dels qui “parlen malament”, els quals interioritzen la seva forma de parlar com negativa.

- Publicitat -

Si els gèneres gramaticals varien amb els idiomes aleshores la gramàtica no té la culpa de l’opressió de la dona. Si parlar “correctament” és cosa de “els de dalt”, els cultes i els pròspers, s’humilia “els de baix” i se’ls manté controlats a través de la dominació cultural.

Però potser la prova definitiva de la frivolitat indecent que és el llenguatge políticament correcte són les notícies sobre els morts a la carretera. Fins ara ningú no s’ha atrevit a dir “aquest cap de setmana hi ha hagut x morts i x mortes a les carreteres catalanes”.

 

Del llibre, Per què tot és una merda? Ara Llibres, 2008. Revisat)

 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca